dijous, 15 de febrer de 2018

FEBRER 3a setmana

PARLEM BÉ DELS ALTRES!!!



DILLUNS
MENJAR-SE LES CRÍTIQUES

En una ocasió una persona va demanar hora per parlar amb el director de l'escola on anava el seu fill. Aquest li va donar dia i hora i el va rebre en el seu despatx. El senyor en qüestió estava molt ressentit i enfadat amb tothom una mica, de forma que es va dedicar una bona estona a desfogar-se tot parlant malament d'alguns mestres, d'alguns companys de classe del seu fill, de la seva dona, i fins i tot del director. En les seves paraules hi havia abundant violència (crits, insults...) El director l'escoltava amb paciència, sense immutar-se i sense respondre als insults que aquell senyor dirigia contra ell i contra tothom. Després d'una bona estona l'home es va callar, ja cansat de tants crits i insults. Aleshores el director li va dir: 
-Ara que veig que ja ha acabat li faig una pregunta: Vostè acostuma a rebre visites a casa seva?
-Sí, algunes vegades -va contestar l'home.
-I quan té visites a casa seva, els ofereix alguna cosa de beure o de menjar?
-Sí, naturalment -digué el senyor.
-I si alguna vegada la visita no vol allò que vostè li ofereix, què fa?
-No m'importa. La beguda la guardo i el que és de menjar m'ho menjo jo després, perquè no es faci malbé.
El director li va dir aleshores:
-Doncs això mateix pot anar fent amb les seves crítiques. Ha estat vostè molt amable en convidar-me a les seves crítiques i als seus insults, però jo no els vull compartir amb vostè. Per tant, ja se'ls pot anar menjant sol.
L'home, avergonyit, no va saber què dir. 
¿Tu ets dels qui sempre s'omplen la boca de crítiques contra tothom, o saps parlar bé dels altres? 
¿Deixes que davant teu es parli malament de la gent, o no fas cas a les persones que sempre estant queixant-se i criticant els altres?


DIMARTS


ELS DEFECTES DELS ALTRES


Fa molt de temps hi havia un hostal anomenat “L’Estel de Plata”. El seu amo no estava satisfet de com li anava el negoci. Feia una bona propaganda i esforços per atreure clientela, tenia bones atencions amb els clients i cobrava uns preus raonables, però els resultats econòmics no eren els que ell esperava. Com que començava a perdre diners, va decidir  anar a consultar una persona sàvia, la fama de la qual havia arribat a les seves oïdes. Aquell savi, després d’escoltar les lamentacions de l’amo de l’hostal, li va dir: “És molt senzill. L’únic que has de fer és canviar el nom del teu hostal”. 

-Impossible! -va dir l’home. Sempre s’ha dit “L’Estel de Plata”, i amb aquest nom és conegut per tot el país. 
-No -li va replicar el savi amb energia-. A partir d’ara li posaràs el nom de “Les cinc campanes de plata”, i sobre la porta de l’entrada penjaràs un cartell amb sis campanes.
-¿Sis campanes? Això és absurd; no servirà de res.
-Prova de fer-ho i ja veuràs -li va dir el savi somrient.
L’hostaler li va fer cas. Va canviar el nom del seu hostal i va penjar sis campanes a la porta ¿I què va passar? Que moltes persones que passaven pel davant entraven a l’hostal per advertir a l’amo del seu error (¡sobrava una campana!). I quan eren a dintre quedaven tan impressionats per la bona acollida i pel bon servei que oferia aquell establiment que es quedaven a prendre alguna cosa, a fer algun àpat o a passar alguna nit. D’aquesta manera els clients van augmentar d’una forma que l’hostaler mai no havia imaginat. 
Aquesta conducta té una explicació: a les persones no ens agrada gaire que els altres ens diguin els nostres defectes, i ens costa reconèixer-los i corregir-los. Però normalment trobem una gran satisfacció en dir i en corregir els defectes dels altres.

                                   DIMECRES


LES TRES PORTES

Una persona, d’aquelles a qui agrada fer safareig, va a un conegut seu, company de treball, a explicar-li una xafarderia sobre una tercera persona. El conegut li para els peus: 

-No; abans de dir-me res, pensa en el que em vols explicar i mirem si passa per les tres portes... Si no és així, no cal que m’expliquis res. 
L’altre li va contestar: 
-¿Què vols dir amb això de les tres portes? 
-Doncs molt senzill. La primera porta és la de la veritat. ¿El que em vols dir, estàs segur que és veritat, n’estàs ben informat?
-Home; a mi m’ho ha dit un conegut, que es veu que ho ha sentit dir a la dona d’un amic seu (no sabria dir-te qui), però no sé si realment és veritat.
-Doncs, si no saps si és veritat, no cal que em vinguis a explicar res. Però continuem repassant les portes. La segona porta és la de la bondat: el que em volies dir era amb la intenció d’ajudar a algú, o podria fer mal a alguna persona?
-Més aviat faria mal a algú, i no ajudaria a ningú.
-Aleshores, tampoc no vull que em diguis res. I la tercera porta és la de la necessitat: ¿és necessari que em vinguis a dir a mi això que em volies explicar?
-Doncs, realment no. T’he vist i se m’ha acudit explicar-t’ho, però necessari no ho és.
-¿Veus? El que em venies a explicar no passa per les tres portes; per tant, és millor que te n’oblidis i que ho deixis córrer; i a mi, sense aquestes condicions, no cal que m’expliquis res sobre aquesta persona ni sobre ningú.
Si les coses que diem dels altres, o les que sentim dir, les féssim passar per aquestes tres portes... Quants mals rotllos evitaríem, quants malentesos i disgusts no arribarien a donar-se... Però no sempre tenim prou sinceritat i valentia per fer-ho.


DIJOUS



DIVENDRES







divendres, 9 de febrer de 2018

FEBRER 3a setmana

BON DIA: AMOR !!!




DILLUNS



DIMARTS



DIMECRES




DIJOUS
AMOR I ODI
Un savi va dir amb convicció i fermesa:
- L’Amor i l’Odi són dues grans potències. L’Amor és una gran força constructiva; l’Odi és una gran força destructiva. Però el seu poder és ben diferent en un i altre.
Els que l’escoltaven van demanar quina era aquesta diferència.
- Doncs, l’Amor éss com el perfum i, en canvi, l’Odi és com el verí. Tots dos tenen una gran força però el seu poder és ben diferent, va reblar el savi.
I ells van insistir perquè expliqués més aquesta diferència.
- Mireu: l’Amor és balsàmic i l’Odi és tòxic. Ambdós són molt poderosos, però la seva força és molt diferent.
Cada cop més intrigats, els assistents vam demanar que detallés més a què es referia.
- És molt senzill, va dir el savi. L'Amor té un abast molt gran i ningú el pot frenar. En canvi, l’Odi és molt fort, però pot ser anul·lat.
Us en posaré un exemple: L'odi és verí, oi?. Doncs, quan el verí està ben tancat en un recipient no pot fer cap mal, no us ho sembla?
- Així és - van assentir captivats els oients.
- D’una altra banda, I l'amor és perfum. Encara que el perfum estigui tancat en un flascó, la seva aroma és pot percebre igualment. Ningú no pot contenir la força de l'amor.

DIVENDRES

EL CALIDOSCOPI
Hi havia un home que havia perdut la vista a la guerra quan era jove. Aquest home, per a poder subsistir i continuar vivint la seva vida, va aconseguir una gran habilitat i destresa amb les mans. Això li va permetre destacar com un excel·lent artesà. Però el rendiment del seu treball només li permetia assegurar-se uns mínims per tirar endavant en la vida.
Un Nadal va voler regalar una cosa especial al seu fill de cinc anys, perquè qui mai havia conegut més joguines que els trastos del taller de son pare amb els que vivia fantasies de regnes i aventures. El seu pare va tenir la idea de fabricar-li, amb les seves mans, un bell calidoscopi. Seria com aquell que ell havia tingut en la seva infància. Durant les nits anava recollint andròmines de diversos tipus que trinxava ben petites: trossos de miralls, vidres, metalls,...
La Nit de Nadal, després del sopar, va poder imaginar en sentir la veu del seu fill, que un somriure de felicitat acollia el preciós regal. L’infant no va poder amagar l’emoció que estava sentint aquell Nadal per haver rebut de les mans rugoses de son pare cec aquell sorprenent present .
Durant dies i nits l’infant anava arreu portant el seu preuat regal. I així també ho va fer en tornar a classe a l'escola del poble. Durant el descans entre classe i classe, l’infant exhibia i compartia ple d'orgull la seva joguina amb els companys, que es mostraven fascinats amb aquella meravella.
Un d'aquells nens, potser el més gran del grup, es va acostar al fill de l'artesà i li va preguntar tot intrigat: "Escolta, quin calidoscopi més meravellós que t'han regalat...on te l’han comprat?, no he vist mai res igual al poble..."
I el nen, orgullós de poder revelar aquella veritat tan emocionant que duia en el cor, li va respondre: "No, no me l’han comprat enlloc... me l’ha fet el meu pare"
I l'altre nen, amb cert to d’incredulitat, va replicar: "El teu pare?...impossible... si el teu pare és cec!"
El nostre petit amic se’l va quedar mirant i, després d’uns instants, va somriure com només ho pot fer aquell que coneix la veritat més preuada i li va dir: "Sí... el meu pare és cec... però dels ulls... NOMÉS DELS ULLS..."
L'amor només es pot veure amb el cor..."L'ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS"


divendres, 2 de febrer de 2018

FEBRER 1a setmana

BON DIA: AMISTAT !!!


DILLUNS
ELS COLORS DELS AMICS

Els Amics són com "colors": cadascun amb el seu matís i una manera de ser, que sempre deixen empremta.
Hi ha l'Amic de "
color verd" :
que fa palesa la bellesa de la Vida i hi posa esperança. Ens aixeca els ànims!
Hi ha l'Amic de "
color blau" :
que sempre té a punt paraules de pau i serenor,  tot donant-nos la impressió, en sentir-lo, que ens som al cel o amb el blau profund del mar.Ens fa pujar amunt!
Hi ha l'Amic "
color groc" :
ens acull i ve a ser com el sol.  Ens fa riure, somriure i veure la lluïssor groga dels estels, tot posant-los a l'abast de les nostres mans.
Hi ha l'Amic "
color vermell" :
que coneix i domina les regles del viure i ve a ser com la nostra sang. Suporta els perills, però mai no minva el seu coratge.  És generós i les seves paraules són apassionades i plenes d'un amor ben viu.
Hi ha l'Amic "
color taronja" :
que ens fa sentir-nos plens de vigor i salut. Enriqueix el nostre esperit amb energies, que són veritables vitamines per al nostre creixement.
Hi ha l'Amic "
color gris" :
que ens fa valorar el silenci, la interioritat i l'autoconeixement. Indueix a pensar i reflexionar i ens ajuda a aprofundir en nosaltres mateixos.
Hi ha l'Amic "
color violat " :
que ens aporta tota aquesta essència majestuosa, com la dels reis i els mags. La seves paraules manifesten noblesa, autoritat i saviesa.
Hi ha l'Amic "color negre" :
que té molta habilitat en fer aflorar tot el nostre espai interior més fosc,
amb paraules sovint dures.  Ens parla sense cap mena "d'anestèsia" i, ben segur, amb bones intencions.
Ens empeny a considerar molt millor les nostres actituds envers la vida.
Si els ajuntem tots en un Gran Aplec, veurem l'Arc de Sant Martí de l'Amor!

DIMARTS




DIMECRES



DIJOUS
UNA GORRA DE LLANA DE COLORAINES
Aquesta història va passar en un poblet de muntanya.
La Laia feia dies que no anava a escola. Estava molt malalta i els seus pares l'havien ingressat en un gran hospital de la ciutat.
La mestra i els seus companys de classe estaven ben preocupats i els agradaria molt anar-la a veure, però era molt lluny. Finalment un dia van decidir escriure-li unes ratlles.
Tots hi van aportar la seva: l'Aleix va fer un dibuix molt divertit, la Soraia va escriure una endevinalla, en Marc i en Sergi, que eren bessons, van escriure-hi la lletra de l'última cançó de moda i la Sílvia -que era la que tenia més bona lletra- va escriure-hi tot allò que els altres volien explicar.
Al cap d'uns quants dies, la mare de la Laia va telefonar a la mestra per donar-li les gràcies i dir-li que encara hauria d'estar-hi molts dies a l'hospital.
Va passar força temps però, cada setmana, els companys de la Laia enviaven un sobre amb escrits, dibuixos, acudits, fotos...
Finalment, un dia, la mare de la Laia va anar a l'escola a parlar amb la mestra i amb tots els nois i noies.
- Tinc una bona notícia, la Laia ja és a casa. Està molt millor.
- Visca! Van cridar tots.
- Avui l'anirem a veure. Van dir els bessons.
- Quan vindrà a escola? Va preguntar un altre.
La mare els va dir que encara trigaria uns quants dies i que, de moment, no l'anessin a veure.
Es van quedar molt estranyats però, quan la mare va marxar, la mestra els va explicar que el tractament que havien fet a la Laia havia estat molt fort i que li havien caigut tots els cabells. Per això li feia vergonya que la veiessin així.
Els nens i nenes van pensar què podien fer i van decidir escriure a la Laia.
"Laia, estem molt contents que estiguis millor i ja siguis a casa.
Volem que vinguis a l'escola. T'estimem i et trobem a faltar molt.
Tots et donem una abraçada i un petonàs molt gran i sorollós."
Van portar la carta a casa de la Laia i la van deixar a la bústia. Després van començar a pensar, que el dia que la Laia tornés a l'escola havien de fer alguna cosa especial..
La Laia hi va anar la setmana següent. Estava molt pàl·lida i portava una gorra de llana de coloraines.
Primer hi va haver moltes abraçades i després van arribar les sorpreses.
A la pissarra unes lletres ben grosses deien "BENVINGUDA LAIA". Al voltant hi havien dibuixat flors, papallones, insectes, globus i fins i tot una sargantana.
L'Àlex li havia portat una baldufa que s'estimava molt. Els bessons li van regalar una capsa de sabates, amb la tapa foradada, plena de cucs de seda i la Sílvia va portar fulles de morera perquè les mengessin. En Sergi va dur una coca que havia fet amb l'ajuda de la mare. Tots havien portat alguna cosa: un conte, una goma d'esborrar en forma d'elefant, un paquet de xiclets...
De sobte es van adonar que la Sílvia no hi era. Va arribar al cap de poc amb una gorra de llana de coloraines al cap.
- Què t'ha passat?
- No res, he estat pensant què podia fer per la Laia i m'ha semblat bé fer-li costat.
La Sílvia es va treure la gorra i tots van poder veure que s'havia tallat els cabells. Quin desastre! S'havia deixat un cap horrible, amb cabells ben curts de totes mides.
Després d'un primer moment de sorpresa, tots van esclafir a riure i la van aplaudir.
L'endemà la Laia i la Sílvia van seure a classe de costat i totes dues sense la gorra.

DIVENDRES

AMOR CONTRA PERVERSIÓ


Hi havia una vegada un mico molt compassiu que obria el seu cor a tots els animals que trobava. Un dia va conèixer a una tortuga mascle i va encetar-hi una bona amistat. Tortuga i mico passaven moltes hores del dia parlant de les seves coses. Però la tortuga ja n'estava cansada i, a més, la tortuga femella va començar a sentir-se molesta perquè el seu marit estava massa hores fora de casa. Per això, va demanar-li explicacions i la tortuga mascle li va explicar que havia trobat un gran amic, un mico molt afectuós, amb qui podia parlar de molts temes i sortir enriquit amb la seva amistat i els seus sentiments plens de bondat. L'esposa, aleshores, va sentir-se gelosa i es va dir: "Haig de trobar alguna manera d'acabar amb aquest maleït mico". Va esbossar un pervers pla i el va posar en acció. Va començar a fingir que havia agafat una rara malaltia molt maligna i que la seva vida era en perill. El marit estava realment preocupat.
- Què puc fer per tu, esposa?
La tortuga femella va dir:
- Els meus òrgans estan molt febles. En qualsevol moment puc morir. He consultat la tortuga metge i m'ha assegurat que només puc salvar-me si menjo fetge de mico.
L'angoixa va amarar el marit. L'esposa va insistir:
- Necessito fetge de mico o moriré; t'ho asseguro. Tu tens amistat amb aquest mico tan compassiu. Si és tan bondadós, com sempre dius, no dubtarà en oferir el seu fetge per a salvar la meva vida.
La tortuga mascle va anar a parlar amb el mico i no es va atrevir a dir-li la veritat:
- Amic mico, la meva esposa et vol conèixer i omplir-te d'atencions. Vine a dinar a casa nostra
Les tortugues vivien enmig d'un estany i el mico no sabia nedar. Va preguntar:
- I com arribaré a casa vostra?
- Molt fàcil, amic; només he de dur-te sobre la meva closca
- Magnífic! - va dir el mico satisfet i anhelant conèixer l'esposa del seu bon amic.
Van començar a creuar l'estany, el mico anava damunt la closca. A mig camí la tortuga va dir:
- He de dir-te la veritat. Necessitem un fetge. La meva dona esta molt malalta i ha de menjar fetge de mico si vol salvar la vida.
El mico, que era molt llest, de seguida va captar les intencions de la tortuga femella. Aparentant una gran naturalitat va dir:
- Per què no m'ho havies dit abans? Resulta que he oblidat el fetge a la meva cabana, sobre l'arbre. Però ja saps com t'estimo, així que tornem i l'agafaré. Si la teva esposa està malalta, jo l'ajudaré encantat.
Van tornar fins el refugi del mico i aquest va grimpar pel tronc de l'arbre. Des d'allí exclama a la tortuga mascle:
- Pobre ximple la teva dona t'ha enganyat! Has perdut un amic. Ella és perversa i tu, simplement, un babau. Et desitjo el bo i millor, creu-me, però no tornis per aquí.

divendres, 26 de gener de 2018

GENER   4a setmana

BON DIA: PERDÓ!!! 


DILLUNS


EL TERMÒMETRE DE LA PAU


Quan prens partit per la no-violència, edifiques la pau.
Quan prens responsabilitats que ningú no vol, desvetlles la pau.
Quan lluites per la justícia, fas trobadissa la pau.
Quan no critiques per darrera, fas obra de pau.
Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la pau.
Quan t'interesses pels problemes del món, fas pujar el valor de la pau.
Quan et dediques a fer un servei, ets llevat de pau.
Quan tornes bé per mal, ets apòstol de la pau.
Quan no tens por de la veritat, ets profeta de la pau.
Quan et poses al costat dels marginats, poses al marge la violència.
Quan, per damunt de tot, l'altre és persona, dignifiques la pau.
Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau.
Quan trobes la vida de grup, poses fonaments a la pau.
Quan engresques l'altre a viure, escampes la pau pel món.
Quan estimes com Crist estima, en tu floreix la pau.
Només quan estaràs cansat de buscar-la, la Pau et vindrà a trobar.



DIMARTS

Val la pena avui, dia de la PAU fer una reflexió més profunda .





DIMECRES


PARÀBOLA DEL SERVENT SENSE COMPASSIÓ

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
»--Paga'm el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:
»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare del cel si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.



DIJOUS
PERDONO... I OBLIDO

Hi havia un capellà que estava una mica cansat d’una senyora gran que venia a explicar-li contínuament com Déu se li apareixia personalment i les coses que li deia. Cada setmana, de manera puntual, es veu que tenia comunicació directa amb el cel i rebia algun missatge de Déu. El capellà considerava que tot allò era, certament, fruit de la imaginació i volia acabar d’una vegada amb aquella història. Per això un dia va dir a la dona: “Mira; la propera vegada que puguis parlar amb Déu, i perquè jo estigui segur que és Ell qui et parla, demana-li que et digui quins són els meus pecats, els que només jo conec”. Amb això el capellà va pensar que la dona quedaria ja en evidència i que mai més ja no parlaria del tema. Però al cap de pocs dies es va tornar a presentar la senyora a parlar amb el capellà. “¿Has pogut parlar amb Déu una altra vegada?” -li preguntà. “Sí”- va contestar la dona. I el capellà va insistir: “¿I t’ha dit quins són els meu pecats?”. La dona, després d’una pausa, va respondre: “De fet m’ha confessat que no me’ls podia dir... perquè els havia oblidat”. El capellà no va voler investigar més sobre les aparicions que tenia la bona senyora i la va deixar en pau amb les seves coses. Però el que va veure va ser que la idea que sobre Déu tenia aquella dona gran era profunda i correcta.
¿Ets tu capaç de perdonar i d’oblidar? ¿O conserves en el teu cor la rancúnia i les ganes de venjar-te pel que t’han fet? No és fàcil perdonar, i encara menys oblidar; hi ha persones a qui els costa poc i a d’altres els costa més. Però podem estar ben convençuts que allà on abunda el perdó està assegurat un immillorable ambient de convivència.



DIVENDRES

EXEMPLE DELS ANIMALS

Aquell petit antílop amb freqüència es trobava malalt. En l'estació de les pluges tenia dolor en les potes, i una infecció en la boca li produïa fortes molèsties quan menjava herba. A més, tossia molt durant la nit, i ningú no volia dormir al seu costat. I durant l'estació seca, beure l'aigua estancada li afectava molt a l'estómac, i la pols li irritava els ulls. I per acabar-ho d'adobar, la gran diferència de temperatura entre el dia i la nit li causava dolors en les seves articulacions. Per a aquest antílop, la vida era una contínua lluita contra el dolor i la malaltia. Però el pitjor de tot no era el dolor físic, sinó la sensació de sentir-se abandonat per tots. Ningú no volia fer-li companyia per por de contagiar-se d'algun dels seus mals.
En una ocasió, mentre estava estirat al terra, afectat per una febre molt alta, va ser sorprès per una família de lleopards. No el van voler atacar, perquè van veure que estava molt malalt. Fins i tot el més petit del grup li va deixar una canya de sucre com a regal. Quan la febre li va baixar, l'antílop va pensar molt en la família de lleopards, que l'havien deixat viure i a més li havien fet un obsequi. I quant més pensava en ells, més li augmentava l'antipatia pels de la seva pròpia família, que mai no s'havien preocupat d'ell. Com que tenia molta experiència en suportar el dolor i la malaltia, va decidir dedicar-se a visitar els animals que estaven malalts, per consolar-los amb els seus consells. I va anar donant consells a diferents animals (un elefant, una zebra, una serp...) Els únics que no visitava ni aconsellava eren els de la seva família, perquè no era capaç d'oblidar ni de perdonar les vegades que l'havien deixat sol i abandonat. Un dia, després d'haver visitat un camell, va anar a fer un passeig per la selva, i va trobar un antílop, un animal de la seva família, que estava malalt estirat sobre l'herba. Al començament va tenir la temptació de deixar-lo com estava, però després de veure les llàgrimes que li queien dels ulls, es va compadir d'ell i va decidir ajudar-lo. Li va fer companyia i el va estar refrescant fins que la febre li va baixar. Quan es va recuperar del tot, l'altre antílop, agraït, va regalar al nostre protagonista una canya de sucre. Aquell dia es va reconciliar amb els seus germans i ja no tenia problema en ajudar-los. La seva fama va augmentar molt entre els de la seva espècie.
A vegades costa fer el primer pas cap a l'amistat o el perdó. Però si tenim el valor de fer-ho, la recompensa que rebem és més gran que tots els nostres esforços.


divendres, 19 de gener de 2018

GENER   4a setmana

BON DIA: PAU !!!

DILLUNS


DIMARTS

ÉS LA CANÇÓ QUE CANTAREM EL DIMARTS 30 TOTS JUNTS AL POLIESPORTIU



DIMECRES
REBEL•LIÓ DE LES ARMES

Els fusells es van negar a disparar. Els tancs no volien moure's. Els avions van dir que no volien transportar més bombes.
-Estem farts de matar persones.
-Estem cansats de les guerres.
I de sobte va parar el soroll de les bales i de les bombes, i es va poder escoltar el cant dels ocells i les veus dels nens. Els camps de batalla es van convertir en parcs infantils. Els tancs, pintats de mil colors, es van transformar en tobogans, i dels canons penjaven gronxadors. Els avions van ser escoles, biblioteques, cinemes... Unes boniques roses van créixer en els fusells, i els cascos dels soldats servien de testos per plantar-les.
Les persones van eliminar de tots els llibres i diccionaris les paraules "guerra", "enemic", "odi"... I en les escoles s'ensenyava que les paraules PAU, AMIC, AMOR... s'han d'escriure sempre amb majúscules.
És com un somni, no? Com una cosa que mai no podrà ser realitat. I per què no podem somiar amb la pau? Per què no podem somiar que les guerres acaben? Hi ha moltes persones en el món que tenen la inquietud de sembrar la pau; gràcies a elles i als seus somnis i al seu compromís, es realitzen accions en favor de la pau, en algunes de les quals a vegades podem participar. Tot és important i contribueix a respectar la vida de les persones.

DIJOUS

DESEQUILIBRI EN ELS PRESSUPOSTOS
“La humanitat necessita anar acabant amb les armes, perquè s’utilitzen molts diners que es podrien fer servir en plans de desenvolupament i de progrés, i, sobretot, perquè posen en perill la supervivència de la humanitat”. Bonica frase, oi? És una declaració pròpia del “Dia mundial del Desarmament”; una declaració amb la qual, en principi, tothom estaria d’acord... però que sembla ser que molts no en fan cas. Per desgràcia, la cursa d’armaments no ha parat, sinó que ha crescut de forma desmesurada, i les tècniques per “matar més” han avançat de manera increïble. I sempre ens quedem espantats –jo almenys- quan veiem tot el que es podria fer amb els diners que es dediquen a armament. Un exemple: el que en el món s’inverteix en armaments i en guerres continua sent seixanta vegades superior al que es dedica a salut i nutrició. I un altre: en algun moment (un dels anys de final de segle passat), el pressupost militar d’Espanya va arribar a ser, aproximadament, tres vegades més gran que el pressupost dels ministeris d’Agricultura, d’Indústria i de Medi Ambient junts. La pregunta és inevitable: ¿per què no invertir una part d’aquest potencial econòmic en resoldre les necessitats bàsiques de tota la població mundial?
Com moltes altres idees, aquesta també sembla una cosa irrealitzable, perquè hi ha molts interessos egoistes pel mig. Però, igual que moltes altres persones en el món, no ens podem cansar de dir-ho i de repetir-ho, i de lluitar perquè cada dia ens acostem més a aquest ideal que tots volem.
Per cert: en les nostres relacions, ¿anem “desterrant les armes”? ¿Quant “pressupost” gastem en “fer la guerra”? ¿Gastem més energies en barallar-nos que en intentar comprendre’ns i respectar-nos?


DIVENDRES



divendres, 12 de gener de 2018

GENER   3a setmana

BON DIA:FELICITAT !!!

DILLUNS




Felicitat , tots la busquem
Sense saber exactament què és
ni si algun dia la trobarem

alguns tenen el concepte                                       
de festes , fama i diners
que jo trobo totalment incorrecte         

L'amor de qui estimem
la calor dels amics
arribar a on ens proposem

El somriure de qui hem vist patir
la innocència d'un nen petit
feliços ens fa sentir

els luxes només son una disfressa
però per tindre una vida feliç
hem de buscar la seva veritable bellesa

DIMARTS

FELICITAT, AQUÍ MATEIX

Un jove, amb ganes de trobar sentit a la vida, va preguntar a una persona profundament espiritual: “Perdoni... Vostè que té coneixement i experiència de la vida, ¿podria dir-me on puc trobar la felicitat?” Aquella persona espiritual, que certament irradiava felicitat, li va contestar: “La felicitat es troba on tu estàs ara mateix”. El jove li va respondre: “¿Com? Si aquí ara mateix no hi ha res. Jo el que busco és la felicitat”. I aquell jove, una mica decebut, va abandonar aquell lloc, se suposa que per anar a trobar en altres llocs la felicitat que anava buscant.
Molts són els qui busquen la felicitat (de fet, tots la busquem, la felicitat). Però molt pocs saben trobar-la allà on és. Algun autor ha dit que la felicitat és “com aquella boira fina, que quan hi som a dintre no la sabem veure”. I és que quan la felicitat ens surt al pas no té la forma que a vegades imaginem, perquè en moltes ocasions se’ns presenta en forma d’un servei fet als altres, d’una dificultat vençuda, d’una vivència alegre de les coses de cada dia, etc. No sempre té una aparença espectacular o extraordinària. A tots ens falta fer molt més exercici per adquirir l’experiència de saber ser feliços allà on ens trobem
.

DIMECRES

EL CAMÍ DE LA FELICITAT

Aquesta és la història d'un home que estava fart de plorar. Va mirar al seu voltant i va veure que tenia davant d'ell la felicitat. Va allargar la mà per agafar-la.
La felicitat era una flor. La va collir. I tan aviat la va tenir, la flor ja s'havia desfullat.
La felicitat era un raig de sol. Va aixecar els ulls per sentir l'escalfor a la cara i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els seus dits, les cordes es varen desafinar.
Cap al tard, quan tornava a casa, l'home seguia plorant.
L'endemà seguia buscant la felicitat. A la vora del camí hi havia un noiet que plorava. Per tranquil·litzar-lo va agafar una flor i li va donar. L'aroma de la flor va perfumar a tots dos.
Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb les seves velles vestidures. La va portar fins al sol i també ell es va escalfar.
Un grup de nois i noies cantava. Ell els va acompanyar amb la seva guitarra. També ell va gaudir amb aquella melodia.
A la nit, en tornant a casa, el bon home somreia de veritat. Havia trobat la felicitat.

DIJOUS

DIVENDRES


FELICITAT

Un cadell estava atrafegat tractant d'agafar la seva pròpia cua. Va passar un gos vell i savi, i al veure'l tan desesperat, li va preguntar:
- Què estàs fent, que et veig tan atrafegat en aquesta espècie de gimnàstica tan impossible?
- M'han dit que la felicitat està en la meva cua. Si aconsegueixo agafar-la, seré feliç.
El gos savi el va mirar amb mansa comprensió i li va dir:
- És cert que la felicitat està a la cua. Per això, jo faig el que he de fer i vaig on he d'anar i ella sempre em segueix.




dimecres, 20 de desembre de 2017

GENER 2na  setmana

                  BON DIA :  ALEGRIA !!!


DILLUNS 


DIMARTS 

BENEFICIS DEL RIURE


 Ja fa temps que grups de professors de diferents universitats han treballat per descobrir els beneficis que proporciona el riure, la rialla... Els investigadors van agafar com a model un periodista que va voler fer amb ell mateix l’experiència. Segons els metges, era un cas sense esperança, i per això va decidir passar els últims mesos de la seva vida dedicat a la lectura d’historietes, de còmics, a estar de bon humor, i a tornar a veure les pel•lícules que més li havien fet riure en la vida. Al cap dels anys, aquell periodista encara vivia, i amb força bona salut. ¿Casualitat, sort? No sé, però aquest és el cas, i fa  pensar. Sabem que els maldecaps, les angoixes i les preocupacions ens fan posar malalts, no són bons; sabem que la tristesa perjudica la salut física i l’espiritual... Aleshores, el que és contrari a això (el riure i el somriure, l‘alegria, la pau interior) ens relaxa, ens allunya del mal humor, de les males maneres, de l’agressivitat... Saber riure no sempre és fàcil -encara que no ho sembli-, perquè també s’ha de saber riure d’un mateix, si arriba el cas. Però el somriure, el riure, la rialla sana, ajuden a viure. Fomentar un ambient on regni la sana alegria és una bonica forma de participar en la creació d’una bona convivència.


DIMECRES 

Què és l'alegria? 

Alegria és estar ple de felicitat, pau, amor i una sensació de benestar. L'alegria hi és a  dins de tots nosaltres. Prové de la sensació de ser estimat. Neix d'apreciar el do de la vida. Sorgeix quan fem el que ens sembla correcte. L'alegria es relaciona amb la diversió, però no és exactament el mateix. La diversió depèn del que succeeixi fora: passar-ho bé.. L'alegria hi és sempre aquí, sense importar el que passi fora. Pots aplicar aquesta alegria interior a tot el que facis. Pots gaudir de les teves tasques i fins a de un treball avorrit o desagradable. Si busques l'alegria interior pots fer que el treball més pesat es torni alegre.
                                                               DIJOUS

Frases sobre l'alegría.

* El que hace reír a sus compañeros merece el paraíso. - Mahoma
* Ríe cuando estés triste, llorar es demasiado fácil.
* Muchas personas se pierden las pequeñas alegrías mientras esperan la gran felicidad - Pearl S. Buck
* La alegría rejuvenece, la tristeza envejece.
* Nadie es tan pobre que no pueda regalar una sonrisa...
* El mundo está lleno de pequeñas alegrías; el arte consiste en saber distinguirlas - Li Po 
* Mi sonrisa es mi espada y mi alegría , mi escudo. Lutero


DIVENDRES