dissabte, 10 de juny de 2017


JUNY 2a setmana
BON DIA : ÚLTIMS DIES !!!

DILLUNS


DIMARTS



DIMECRES


DIJOUS




DIVENDRES

No oblidem la cançó que cantarem a l'església

dijous, 1 de juny de 2017

JUNY 1a setmana

BON DIA: SERVEI !!!


DIMARTS

Aprenem la cançó de final de curs !!!


DIMECRES

Jesucrist va dir"Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics” (Joan 15:13). Això no vol dir que haguem de morir per demostrar el nostre amor pels nostres amicsOferim la  nostra vida cada vegada que anteposem les necessitats d'una altra persona a les nostres necessitats. I els "amics" que s'esmenten en l'Escriptura anterior es poden entendre com tota persona que coneixem, perque Jesús també va dir : "Estimeu-vos els uns als altres com us estimeu a vosaltres mateixos".

 DIJOUS

Podem considerar el servei, com el brindar ajuda de manera espontània en els detalls més petits, per fer la vida més lleugera als altres.
 
Servir és ajudar a algú de manera espontània, com una actitud permanent de col · laboració envers els altres.
La persona servicial ho és en el seu treball, amb la família, però també al carrer ajudant a altres persones en coses aparentment insignificants, però que van fent la vida més agradable. Tots recordem l'experiència d'algun desconegut que va aparèixer del no-res just quan necessitàvem ajuda que sorprenentment després d’ajudar es perd entre la multitud.
Les persones servicials viuen contínuament atentes, observant i buscant el moment oportú per ajudar a algú, apareixen de sobte amb un somriure i les mans per davant disposats a fer-nos la tasca més senzilla, en qualsevol cas, rebre un favor fa néixer en el nostre interior un profund agraïment.
Tot servei prestat i per petit que sigui, ens dóna la capacitat de ser més forts per vèncer la mandra, donant a qui ens envolta, un temps valuós per atendre altres assumptes, o si no, un moment per descansar de les seves tasques quotidianes.Es nota quan les persones actuen per interès o conveniència, arribant a l'extrem d'exagerar en atenció a determinades persones per la seva posició social o professional. Aquesta actitud tan desagradable no rep el nom de servei, sinó de "
servilisme" o “fer la pilota”.


DIVENDRES



divendres, 26 de maig de 2017

MAIG 4r setmana

BON DIA: CREATIVITAT !!!


DILLUNS



DIMARTS

Creativitat
La creativitat és la capacitat d'idear solucions noves i diferents per resoldre problemes o situacions requerides pel a la vida, als estudis, a la feina ... Aquesta capacitat no s'ha d'interpretar com la imaginació pura, que genera idees, encara que no tingui aplicació pràctica o no tingui cap utilitat.
L'activitat creativa ha de ser intencionada i apuntar a un objectiu, la creativitat suposa estudi i reflexió.
Les persones que compten amb aquesta capacitat són persones
  • que manifesten una gran curiositat intel · lectual,
  • solen tenir una àmplia informació que poden combinar, triar i extrapolar per resoldre problemes
  • són persones amb bona capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • mostren  sensibilitat als problemes
  • tenen flexibilitat per adaptar-se a noves situacions,
  • fluïdesa per abordar els problemes des de perspectives diferents,
  • capacitat per aprofitar una situació en desenvolupament,
  • habilitats comunicatives i organitzar.
Ànims!!!! Tú ets una persona creativa.

DIMECRES



DIJOUS

La creativitat és una de les fortaleses del caràcter de la psicologia positiva. És a dir, és un dels trets del nostre caràcter que pot ajudar-nos a tenir vides més satisfactòries i felices.
La persona creativa és aquella capaç de produir idees o comportaments que són originals, és a dir nous, sorprenents o inusuals i que a més suposen una contribució positiva a la vida d'aquesta persona en particular o de les persones en general. Per ser creatiu no n'hi ha prou amb tenir una idea original (les al · lucinacions dels esquizofrènics poden ser molt originals), sinó que també s’ha d’adaptar.

La creativitat es considera una fortalesa del caràcter perquè fa a una persona sentir-se bé. Les activitats creatives, com dibuixar o trobar una solució original i eficaç a un problema, motiven a les persones, les fan sentir-se orgulloses de si mateixes, els ajuden a passar una bona estona, a gaudir de la bellesa de l'art i fins i tot aporten sentit a les seves vides.
La creativitat pot també millorar les vides dels altres a través de determinats invents que poden utilitzar per millorar la qualitat de les seves vides o mitjançant obres d'art que poden admirar i gaudir. Les nostres vides estan plenes de productes que són el resultat de la inventiva humana, des del sofà en què et sentis fins l'aire condicionat que evita que passis calor a l'estiu i fred a l'hivern, el simple llapis amb el qual subratlles un llibre, o la roba que portes.



divendres, 19 de maig de 2017

MAIG 4a setmana

BON DIA: SENZILLESA !!!


DILLUNS

ESTRELLES SALVADES

Una persona, que passava uns dies en un poble de la costa, anava passejant un capvespre per una platja en la qual no hi havia ningú. Mentre caminava, va veure un altre home a una certa distància. Quan ja hi estava més a prop va veure que aquell home -que per la forma de vestir seria segurament un habitant del poble- s’ajupia constantment, recollia alguna cosa del terra i la llençava al mar. I això ho repetia una i una altra vegada. S’hi va acostar del tot, per saludar-lo, i aleshores va veure com aquell bon home el que feia era agafar estrelles de mar que s’havien quedat a la platja, i, una per una, les retornava a l’aigua. El foraster, estranyat, es va dirigir a aquell home, el va saludar i li va preguntar què és el que estava fent.
-Doncs ja ho pot veure: retorno estrelles de mar a l’oceà- li va contestar. Ara mateix la marea està baixa i totes aquestes estrelles s’han quedat a la costa. Si no les llenço al mar es moriran per falta d’oxigen.
-Ja ho entenc -va contestar l’altre. Però pensi que deu haver-hi milions d’estrelles de mar en aquesta platja, i que és impossible agafar-les totes. A més, segurament això mateix passarà en moltes altres platges al llarg de la costa. No sé si se n’adona, però amb això que està fent no està canviant res, és un esforç inútil.
L’home va somriure, es va ajupir, va agafar una altra estrella de mar i, mentre la llençava a l’aigua, va respondre:
-Per a aquesta estrella sí que ha canviat alguna cosa!
Els petits esforços que fem, els petits gestos de solidaritat, a vegades pot semblar que no canvien res de la situació de les persones. Per exemple, participant en una campanya de recollida d’aliments, ben segur que no solucionarem el problema de la fam o de la pobresa en el món o en els nostres barris; però no per això deixarem de col·laborar-hi, perquè la nostra aportació segur que canvia en alguna cosa la vida d’alguna persona, ni que sigui només per uns moments. Cada gest que fem en favor dels altres, per petit que sigui, té la seva importància.



DIMARTS

APORTACIONS QUE NO ES VEUEN

El capità d’un submarí va voler provar l’eficàcia del personal de la sala de màquines, i amb aquesta finalitat donà l’ordre d’avançar a la màxima velocitat, i uns pocs segons després de donada aquesta ordre, i de sobte, manà fer una aturada d’emergència. Les seves ordres van ser obeïdes a l’instant, i de forma eficaç. Es va encendre el sistema de megafonia i es va sentir la veu del capità: “Us parla el capità. La meva felicitació al personal de la sala de màquines. Heu parat el vaixell exactament en cinquanta-cinc segons”. Immediatament després es va sentir una altra veu per la megafonia: “Us parla el cuiner. El vaixell s’ha parat en un temps rècord, però els filets amb patates han anat a fer punyetes. Així que aquesta nit, sopar fred per a tothom”.
Les coses funcionen no només amb les accions espectaculars, sinó amb l’aportació de tothom. I també les accions senzilles són importants i s’han de valorar.També nosaltres tenim aspectes que aparentment no són importants, i que hem de saber valorar.

DIMECRES

EL MOSQUIT I LA CUCA DE LLUM
 
Una nit un mosquit li deia a una cuca de llum:
-No crec que en tot el món hi hagi una criatura més útil que jo. El que passa és que els homes i les dones són uns desagraïts, però de fet haurien d'estar donant-me sempre les gràcies. I t'explicaré per què. Primer, amb les meves picadures, els ajudo a que practiquin la gran virtut de la paciència. I, segon, a fi que no perdin el temps dormint i que es treguin la mandra de sobre, els desperto sempre que puc, sigui de nit o de dia, acudint a picar-los al nas, al front, a l'orella o a on sigui. A més, tinc a la boca la meva meravellosa trompeta amb la qual no deixo de proclamar les meves gestes en favor de les persones. Però tu, ridícula cuca de llum, arrossegant-te per terra amb aquesta llumeta insignificant, quin bé aportes al món?
I la cuca de llum, sense cridar, li va contestar:
-Em fa la impressió que t'equivoques quan fas aquesta comparació entre nosaltres dos. Tot això que dius que fas en benefici dels altres, en realitat ho fas pensant només en tu. Quan piques a les persones els xucles la sang, i amb ella t'alimentes. I quan toques la teva empipadora trompeta només ho fas per donar-te importància davant de tu mateix i davant dels altres. La veritat és que t'estimes només a tu mateix. En el que fa referència a mi, és veritat que només tinc aquesta petita llum, que tu anomenes insignificant. Si amb ella puc il·luminar el camí d'algú tan petit com jo, i que està perdut en la nit, millor que millor; i, si no, paciència. Jo voldria fer alguna cosa més, però la meva naturalesa no m'ho permet. El poc bé que faig, el faig en silenci, i sense pregonar-lo al meu voltant. En tot cas, que els altres jutgin qui dels dos és de més profit per al món.
No tingueu por, nois i noies, no us sentiu ridículs quan feu tot el bé que podeu, discretament, sense cridar l'atenció. Esteu fent molt. I no us deixeu enlluernar per aquells i aquelles que es pensen que fan molt, que ho pregonen, i que a sobre es consideren superiors a vosaltres. Tranquils, no us considereu inferiors: aquestes persones (siguin companys vostres o siguin persones adultes) no fan més que vosaltres. Les persones intel·ligents ja saben distingir la sinceritat de la hipocresia, ja saben distingir el treball callat i fet amb amor, de les aparences. Els qui més criden, els qui sempre volen destacar i ser el centre d'atenció, potser no són els més indicats per jutjar-se a si mateixos i als altres.

DIJOUS
CONFIANÇA I NEGUIT
25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.


DIVENDRES




dissabte, 13 de maig de 2017


MAIG 3a setmana

BON DIA: GENEROSITAT !!!


DILLUNS

La generositat del ser humà és l'hàbit de donar i entendre als altres. Comparat sovint amb la caritat, la generositat s'accepta extensamente en societat com un hàbit desitjable. En moments de desastres naturals, els esforços de l'ajuda són amb freqüència proporcionats , voluntàriament, pels individus o els grups que actuen unilateral en el seu lliurament de temps, de recursos, de mercaderies, de diners, etc. La generositat és una forma d'altruismo i tret de la filantropia, com poden veure's en les persones anònimes que presten serveis en una organització no lucrativa,  o una O.N.G.
La generositat pot també ser temps, diners, o treball de la despesa, per a uns altres, sense la recompensa en volta. Encara que la generositat del terme va sovint de comú acord amb caritat, molta gent en l'ull del públic desitja el reconeixement dels seus bons actes. Les donacions són necessàries per a recolzar organitzacions i els comitès, no obstant això, la generositat no han d'estar limitada a èpoques de gran necessitat tals com desastres i situacions extremes; ja que la generositat no ha d'estar basada solament en el seu estat econòmic, sinó que pel contrari, inclou les intencions pures de l'individu de mirar cap a fora per a bé comú de la societat i donar exemple als altres.
La generositat ha de reflectir la passió de l'individu en la seva ajuda. Un exemple comú de la veritable generositat de moltes organitzacions no lucratives. Aquestes organitzacions, petites o grans, proporcionen les eines lliures, fonts, i aguanten llargues hores del treball per a millorar les condicions i a donar a la gent menys afortunada el consol o/i suport que necessiten.
DIMARTS

La història de Sant Martí és un dels relats més coneguts de generositat. El cavaller, en veure un pobre que passava fred, va partir amb l’espasa la seva pròpia capa i n’hi va cedir un tros. La generositat no és donar allò que ens sobra, com l’almoina que tirem a la gorra dal pobre que demana pel carrer. Tampoc és donar allò que fa lleig llençar, per exemple, peces de roba, independentment del seu estat o utilitat. La generositat és molt més que això.
De fet la generositat ens hauria de fer adonar que no estem sols i que en aquest món hi ha persones menys privilegiades que nosaltres. Per tant, tenim la responsabilitat de compartir amb els altres les nostres riqueses no només materials, també immaterials. En temps de crisi les donacions econòmiques a les ONG disminueixen, però tots comptem amb bens per oferir: temps, conversa, virtuts, coneixements, etc.
La generositat ha de ser sincera, no és un gest per quedar bé. La generositat pot ser per amor -la generositat entre els membres d’una parella o família és bàsica-; per germanor, per voluntat de servei… Les raons poden ser diverses, però la generositat ha de sortir del cor, sense esperar recompenses. És evident que la generositat comporta satisfacció, però aquesta no ha hauria de ser la seva raó ni principal ni inicial.
Hauríem de practicar la generositat perquè volem millorar la convivència i l’existència d’altres persones. Un valor especialment a reivindicar en moments econòmicament difícils com els que ara estan vivint moltes persones.


DIMECRES


                                                   DIJOUS
ELS FILLS  
  Una dona que portava un nen contra el seu pit li va preguntar a un mestre: Parla'ns dels fills. I ell va respondre:
Els vostres fills no són els vostres fills. Són els fills i les filles dels anhels que la vida té de si mateixa.
Vénen per mitjà de vosaltres, però no de vosaltres i encara que visquin amb vosaltres, no us pertanyen.
Podeu donar-los el vostre amor, però no els vostres pensaments, doncs ells tenen els seus propis pensaments.
Podeu albergar els seus cossos però no les seves ànimes. Perquè les seves ànimes habiten a la casa del demà, que ni en somnis us és donat visitar.
Podeu esforçar-vos per ser com ells, però no intenteu fer-los com vosaltres.
Perquè la vida no marxa cap enrere, ni s'atura en l'ahir.
Vosaltres sou l'arc per mitjà del qual els vostres fills són disparats com fletxes vives.
L'arquer veu el blanc sobre el camí de l'infinit, i el doblega amb tota la seva força a fi que les seves fletxes vagin ràpides i lluny.
Que el fet, doncs, d'estar doblegats en mans de l'arquer sigui per a la vostra felicitat, perquè així com Ell estima la fletxa que dispara, estima també l'arc que roman ferm. Per això vosaltres vau tenir l'oportunitat de viure la vostra vida i la llibertat d'estimar.
Deixa que els teus fills volin sols del niu quan arribi l'hora i no els reclamis perquè tornin, ells t'estimaran per sempre i tindran també el seu niu en el qual algun dia quedaran sols, però va ser el seu niu i la seva vida. Deixa'ls lliures, estima'ls amb llibertat, no apaguis el foc de la seva llar, viu i deixa viure i ells sempre t'estimaran.

                                                DIVENDRES



divendres, 5 de maig de 2017

MAIG 2a setmana

BON DIA: PRUDÈNCIA !!!


DILLUNS

Que bonic és quan un coneix una persona que sempre actua amb mesurano fa ni de més ni de menys ... no parla ni de més ni de menys ... Una persona que sempre fa el que deu serun home d'una sola peça!
 - Els homes de mar usen un aparell que es diu BRÚIXOLAque els diu on és el nord, el sud, l'est i l'oestde manera que ells puguin prendre el camí correcte.

- AixíLA PRUDÈNCIAés la que et fa distingir en tota ocasió QUIN ÉS EL CAMÍ CORRECTECOM ÉS EL BÉet diu que és el que convé fer o deixar de fer.
- La PRUDÈNCIA ajuda l'home a posar atenció a la veu de la seva consciènciaen lloc de posar atenció al que sent.
Molta gent creu que ser prudent és ser hipòcritadissimular per porser covard o actuar per interès.
- Per exemplesi el teu soci vol fer un negoci aprofitant-se dels altres i tu
no li dius que no és correcte el que vol feraixò no és prudència sinó covardia.
- Si quan estàs amb els amics, un d'ells parla malament dels altres i tu et quedes callataixò no és prudència sinó hipocresia.


DIMARTS



DIMECRES

La prudència ens ajuda a reflexionar i a considerar els efectes que poden produir les nostres paraules i accions, tenint com a resultat una actuació correcte en qualsevol circumstància. La prudència en la seva forma operativa és un puntal per actuar amb més consciència davant les situacions ordinàries de la vida.
 La prudència és tan discreta que passa desapercebuda davant dels nostres ulls. Ens admirem de les persones que habitualment prenen decisions encertades, donant la impressió de no equivocar-se mai; tiren endavant i amb èxit tot el que es proposen; conserven la calma i tot en les situacions més difícils, percebem la seva comprensió cap a totes les persones i mai ofenen o perden les formes. Així és la prudència, decidida, activa, emprenedora i comprensiva.
El valor de la prudència no es forja a través d'una aparença, sinó per la manera en què ens conduïm ordinàriament. Possiblement el que més feina ens costa és reflexionar i conservar la calma en tota circumstància, la gran majoria dels nostres desencerts en la presa de decisions, en el tracte amb les persones o formar opinió, es deriva de la precipitació, l'emoció, el mal humor, una percepció equivocada de la realitat o la manca d'una completa i adequada informació.
La manca de prudència sempre tindrà conseqüències a tots els nivells, personal i col·lectiu, segons sigui el cas. És important tenir en compte que totes les nostres accions estiguin encaminades a salvaguardar la integritat dels altres en primera instància, com a símbol del respecte que devem a tots els éssers humans.
L'ésser prudent no vol dir tenir la certesa de no equivocar-se, per contra, la persona prudent molta vegades ha errat, però ha tingut l'habilitat de reconèixer els seus errors i limitacions aprenent d'ells. Sap rectificar, demanar perdó i demanar consell.
La prudència ens fa tenir un tracte just i ple de generositat cap als altres, s'edifica una personalitat robusta, segura, perseverant, capaç de comprometre en tot i amb tots, generant confiança i estabilitat en els que ens envolten, segurs de tenir un guia que els condueix per un camí segur.


DIJOUS


PRUDÈNCIA EN EL PARLAR:
- Val la pena aturar-se a pensar en la prudència amb què utilitzes la teva llengua. A vegades, ¡com és difícil callar! ¿No és veritat que la major part de les imprudències les deus a la teva llengua? Quantes vegades t'has penedit de dir el que vas dir? Quantes, si haguessis pogut recollir les teves paraules, ho haguessis fet amb una gran alegria?

- Aprèn a callar, a mesurar el que dius, a pensar abans d'obrir la boca.
- Aprèn a guardar silenci en les coses que no has d'estar predicant. Tracta de ser discret.
- I aprèn també, quan sigui necessari, a parlar a temps el que has de dir
.


DIVENDRES

COM ÉS LA GENT?
Un jove nouvingut a un poble va preguntar a un ancià que estava amb el seu nét:
- Com és la gent que viu aquí?.
L'ancià li va respondre amb una altra pregunta:
- Com és la gent del lloc d'on véns?
El jove li va dir:
- Molt egoista, envejosa i venjativa
El vell va replicar...
- Doncs aquesta mateixa gent trobaràs aquí
Més tard va arribar un altre jove que va fer la mateixa pregunta que l'anterior. L'ancià li va fer la mateixa pregunta:
- Com és la gent del lloc d'on vens?
El jove li va contestar:
- Digne de confiança, amable, justa, i amb molt d'amor per als altres...
Al que l'ancià li contestà:
- Doncs aqueixa mateixa gent és la que trobaràs aquí!
El nét de l'ancià va preguntar llavors:
- Per que has dit això avi?
I el seu avi li va respondre:
-Cadascú, crea el seu ambient extern amb el que surt de l'interior del seu cor, i per la seva forma de percebre les coses...