O, el que és igual, l'empatia és la capacitat de posar-se al lloc d'un altre.
Aquesta capacitat, en el model d'intel·ligències múltiples de Howard Gardner, s'anomena: intel·ligència interpersonal.
I, segons l'estudi de David Goleman sobre la intel·ligència emocional, està situada entre les habilitats més complexes. El que compta és que aquesta capacitat de posar-se al lloc de l'altre s'aprèn. No es neix sabent fer-ho; a mesura que ens anem relacionant amb les persones, l'anem construint i millorant.
La simpatia, per contra, neix espontàniament, sense necessitat d'aprenentatge. Així ho indica la seva definició:
Simpatia: Inclinació afectiva entre persones, generalment espontània i mútua.
Ens vam quedar només amb la primera accepció, que és la que més es presta a confondre amb l'empatia.
A l'hora de la pràctica, la principal diferència entre simpatia i empatía és la següent:
• Algú et cau bé. Et dóna bona espina i et sents proper afectivament a la seva forma de sentir o de pensar, sense importar que la comprenguis del tot. Això és simpatia.
• Comprens a la persona fins a tal punt de saber posar-te en el seu lloc, independentment de si comparteixes o no la seva forma de veure les coses. Això és empatia.
Com veus, són independents. Quan et relaciones amb altres persones, pots sentir empatia, simpatia, totes dues coses alhora o cap d'elles.
DIJOUS
DIVENDRES
La Gallina o el
huevo:Empatia
divendres, 22 de maig del 2015
MAIG 4 r
setmana
CREATIVITAT
DILLUNS
La creativitat s'associa amb la imaginació
i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un
assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció
i la memòria.. La psicoanàlisi sosté que es nodreix dels
coneixements de l'inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experiències
passades per fer front al present d'una forma que no és la usual. Es creu que l'àrea del cervell on hi ha
la creativitat és l'hemisferi dret, per tant les persones esquerranes serien
més creatives. Els estudis empírics, però, no han provat cap relació directa entre
ser esquerrà o tenir un major coeficient i ser més creatiu. Determinats
psicòlegs addueixen que, tenint en compte les intel·ligències múltiples de Howard
Gardner, la creativitat no està lligada al coeficient ordinari però sí que
seria un símptoma d'intel·ligència, anomenada fluida o flexible. La creativitat té diverses cares, sobretot tenint en compte on
es manifesta. La creativitat científica és pròpia dels investigadors i creadors
de teoria (la popular imatge del científic que crida "Eureka" en
seria una plasmació gràfica, o la poma d'Isaac
Newton). També existeix la creativitat artística, pròpia de literats,
pintors, músics, cineastes... Finalment, la creativitat pràctica o estratègica
a vegades s'ha anomenat enginy. Les empreses busquen gent amb creativitat per avançar-se al
competidor, ja que la novetat és un valor en el mercat contemporani per ella
mateixa, a diferència d'altres èpoques on el preuat era la imitació exacta de
la tradició. Per això a molts publicitaris se'ls anomena creatius.
DIMARTS
pastilla jabon un video para reflexionar
DIMECRES
El Camino del
Exito - LuzuVlogs
DIJOUS
Calle 13 - Así de grandes son las ideas
dimecres, 13 de maig del 2015
MAIG 3a
setmana
SENZILLESA
DILLUNS
DE L'EVANGELI
“Per això us dic: No us preocupeu per
la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant
com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit?
Mireu
els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre
Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi
esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? I del vestit, per què us en preocupeu?
Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb
tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba del camp, que avui és i
demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de
poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us
vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial
ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de
Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que
el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps”
DIMARTS
GENTE
Un amic em comentava que algun dia
d’estiu no va tenir més remei que veure un programa de televisió, d’aquells que
no mira mai, perquè no li agraden de cap de les maneres. Estava en una casa on
no tenia massa confiança, l’àvia de la casa estava veient el programa, i ell
–per discreció- no volia fer cap comentari en contra. El programa era un
d’aquells on surten famosos i famoses explicant les seves alegries i
desgràcies, els seus amors i desamors, les seves festes, o ensenyant els seus
vestits, les seves cases, els seus animals de companyia... com si en el món
només estiguessin ells. ¿I per què no li agradava, al meu amic? Ell m’ho va dir
ben clar: “Por mucho que el programa se llame “Gente”, lo siento, pero ésta no
es mi gente!” El meu amic, persona més aviat senzilla, no s’identificava amb
els personatges que hi sortien, i fins i tot el posaven nerviós les seves
històries.
Hi ha milions de persones que en diem "santes", i que no han estat
conegudes, que han passat desapercebudes, que no han sortit ni sortiran en els
mitjans de comunicació ni en els llibres d'història. De la història de la
humanitat i de la seva situació actual coneixem sobretot els aspectes més
negatius, que són els que més destaquen les cròniques informatives. Però al
llarg de la història, i també en l'actualitat, hi ha hagut i hi haurà moltes
persones que, amb un treball senzill i constant, han contribuït i contribueixen
a millorar el món i les relacions entre les persones. Aquest dia de Tots Sants
és un bon dia per agrair a totes aquestes persones la seva contribució a fer un
món millor. I un bon dia també perquè tots nosaltres ens apuntem a aquesta
llarga llista de persones bones que abunden avui dia, i que sempre han abundat.
I que –recordem- no acostumen a sortir en les revistes del cor ni en els
programes televisius de gent famosa. ¿És aquesta la “nostra gent”?
DIMECRES
Cambio de Pilas (Cortometraje Animado 3D) HD
DIJOUS
El Tamaño de las
Personas
DIVENDRES
EL VAS D’ARGILA I LA COPA D’OR
Explica una faula que hi havia un
senzill vas d'argila al costat d'una orgullosa copa d'or. La copa va dir al vas
d'argila: "Ets molt fràgil; mira'm a mi, contempla i tingues enveja de la
meva solidesa; jo, que sóc d'or, no em trenco i sóc admirada per tothom".
El vas d'argila li va contestar: "En els banquets de les festes tu apareixes
com una sòlida copa; però si passéssim per la prova del foc, ¿quin dels dos
resistiria més?"
Una persona que passava per allà va sentir la conversa, i, per comprovar el que
havia escoltat, va col•locar el vas i la copa enmig de les flames d'un foc. I
va veure que el senzill vas d'argila es feia més resistent. I també va veure
com l'orgullosa copa d'or s'anava desfent, incapaç de resistir la calor que
desprenia el foc.
Les aparences externes no sempre són signe de fortalesa interna. Si les
persones basem la nostra vida en aparentar, en tenir molt i més que els altres,
és possible que no sapiguem superar algunes proves, sobretot quan arriben
moments difícils de sofriment o de dificultats. Les persones senzilles saben
que la seva força està en el seu interior, estan acostumades a viure renunciant
a coses que no són importants, i són igual de felices quan les tenen que quan
no les tenen.
dissabte, 2 de maig del 2015
MAIG 1a Setmana
CONSTÀNCIA
DILLUNS
Ser constante
supera por mucho a la inteligencia
DIMARTS
PACIÈNCIA DE CARGOL
Una
àguila reial amb el seu vol majestàtic dominava des de dalt les penyes més
altes. Però quan va arribar a la roca on tenia el seu niu, va veure que un
petit cargol havia arribat fins allà dalt. Molt sorpresa, li va dir:
- Però, ¿com és que tu, que vas tan a poc a poc i que ets tan poca cosa, has
pogut pujar fins els meus dominis?
I el cargol li contestà, humilment:
- Doncs he pujat de la manera que sé: arrossegant-me. He trigat molt, però com
que tinc paciència, no m’ha importat la tardança, i per fi he pogut arribar-hi.
Ser herois algun cop, tenir algun rampell de generositat, sacrificar-se alguna
vegada... són coses que -qui més qui menys- tothom pot i sap fer. Però el que
costa és la constància, anar treballant i anar fent dia a dia les coses que
s’han de fer. A nosaltres segurament no se’ns demanarà que fem grans sacrificis
pels altres en moments determinats... Però tenim oportunitats sempre de
donar-nos a poc a poc, d’entregar-nos de formar constant, al llarg dels dies. Això
és també un acte heroic, encara que no sigui espectacular.
DIMECRES
SORPRESA DE CONSTRUCTOR
Un mestre
d’obres portava molt de temps treballant en una important empresa de
construcció. Un dia va rebre l’ordre de construir una finca d’esbarjo, un xalet
modèlic i original. El podria construir fent el projecte totalment al seu gust
i no s’havia de preocupar gens pel que pogués costar. L’empresa estaria d’acord
amb tot el que ell fes, tant amb l’estil del xalet com amb el preu. Les obres
van començar de seguida. Però en aquella ocasió el mestre d’obres es va voler
aprofitar de la confiança que havien dipositat en ell, no només aquella vegada,
sinó durant el temps que portava treballant a l‘empresa; és per això que va
pensar en utilitzar materials de baixa qualitat i en contractar treballadors
poc qualificats amb un salari més baix. D’aquesta manera ell es podria
embutxacar els diners que sobressin. De totes formes no li importava gaire,
perquè tampoc no sabia per a qui era el xalet que estava construint.
Quan es va acabar la construcció del xalet es va fer un gran dinar per
celebrar-ho, i després del dinar el mestre d’obres va entregar les claus de la
nova casa al president de l’empresa constructora. Per a sorpresa seva, el
president li va tornar les claus i li va dir: “El xalet és seu. És el nostre
regal, el regal que li fa aquesta empresa, com a senyal d’apreci i de
reconeixement al seu treball en ella”.
Amb el treball de cada dia, amb el que anem fent amb constància i amb
dedicació, estem construint l’edifici de la nostra vida... Mirem de fer-ho bé,
no sigui que després no hi hagi remei per a algunes coses que hem construït
malament...
DIJOUS
NO PERDRE L’ESPERANÇA
Dues
persones, membres d'una organització que es diu "Justícia i Pau", i
compromesos amb el Tercer Món, van anar a fer una conferència a una població
propera a Barcelona. Quan van entrar a la sala on s'havia de fer l'acte, van
veure que només hi havia dues persones. Un dels conferenciants va dir a
l'altre: "Potser seria millor suspendre la conferència. Només hi ha dues
persones..." Però el seu company, sense donar importància a aquest fet, va
seure a la seva cadira i, amb tot l'entusiasme del món, es va posar a fer la
conferència que havia preparat.
Ens podem preguntar si això va servir per a alguna cosa. Doncs bé; un temps
després, una de les dues persones que va estar escoltant aquella conferència va
anar a treballar com a voluntari en el Tercer Món.
Si volem fer alguna cosa positiva és molt important recordar que no ens hem de deixar portar pel desànim, encara que
siguem pocs. Ser pocs o molts no vol dir que el que fem estarà millor o pitjor.
L'important és continuar treballant amb il•lusió i amb entusiasme. Això és el
que farà que les accions positives tinguin consistència.
DIVENDRES
CANSAMENT DE MÚSIC
Hi
havia un músic que s'havia cansat de tocar. Ja n'estava fart, de tantes hores
d'esforç, ell sol o assajant amb els altres. De tan cansat, havia decidit
deixar l'orquestra i dedicar-se a una altra cosa. Estava tan obsessionat que es
pensava que no havia millorat gens; però en realitat sí que havia millorat. Un
dia els seus companys li ho van fer veure: "Què dius? Ara vols marxar,
després de tot el treball que has fet, i que hem fet junts?" I li van
posar un enregistrament en vídeo del primer assaig que havien fet tots plegats.
En veure les imatges i en sentir el so, aquell músic va adonar-se de què sí que
havien millorat, tant ell com la resta dels seus companys. "És veritat -va
dir-. No m'hi havia fixat. L'esforç ha valgut la pena. Sort que m'ho heu fet
veure, perquè si no de veritat que ho deixo tot. I jo que pensava que no estava
millorant, i que ja no podria millorar!".
Hi ha nois i noies que no saben valorar el seu esforç, que es pensen que no han
fet res, i que volen abandonar (no estudien, no treballen, no es preocupen de
ser bons companys...) I a causa d'això, sense que ells se n'adonin, poden
perdre tot allò que han anat aconseguint mica en mica. Seria llàstima que per
una falta de constància perdessin fins i tot allò en què han millorat. Seria
llàstima que no sabéssim veure les coses bones que hem fet. Seria una llàstima
que entre tots no ens ajudéssim a ser constants i a seguir treballant en
millorar les nostres relacions.