JUNY
2a s.
COMIAT
|
DILLUNS
En mí corazón vivirás-Phil Collins-Tarzán
DIMARTS
ÉS NECESSARI ESPORGAR...
Un pagès tenia dos
arbres fruiters en l’hort proper a casa seva; l’un estava en un lloc accessible
i l’altre en una part del terreny de més difícil accés. Per aquesta raó el
pagès, ja una mica gran, quan va arribar el temps d’esporgar els arbres, només
va fer-ho amb el que tenia més a mà. Per tant, a aquest li va tallar totes les
branques que li sobraven i va deixar en pau l’altre, al qual li era més difícil
d’arribar. L’arbre esporgat es lamentava en el seu interior de la seva mala
sort; no entenia per què li havien de fer mal a ell i a l’altre no. De fet el
molestava molt que li haguessin tallat branques, però es comparava amb el seu
company, i encara el molestava més que a ell, el seu company, l’haguessin
deixat en pau: ho trobava injust. Aquesta sensació de tracte injust li va durar
dies i setmanes. Però van passar els mesos i va arribar la primavera, el temps
en què aquells arbres donaven els seus fruits. Va ser aleshores quan el primer
arbre es va començar a oblidar dels seus mals i va agrair la neteja que li
havien fet mesos abans, perquè va veure com el seu veí pràcticament no tenia
cap fruit en les seves branques, i el pagès ni es va interessar en recollir-ne
els pocs que tenia. Però ell, que tant s’havia queixat del tracte rebut pel
pagès, presentava ara unes branques plenes de fruits saborosos. Havia valgut la
pena aquell “mal moment” passat: ara tot ho veia diferent, perquè estava satisfet
de la collita obtinguda.
Que no ens faci por corregir-nos, rectificar; que no ens sàpiga greu que les persones que ens estimen ens vulguin corregir. Ens pot semblar una cosa feixuga, pesada. Estem molt més tranquils sense que ens diguin res, sense que ens facin cap observació ni ens indiquin coses que hauríem de canviar... Estem més tranquils, en aquell moment, però certament el resultat no és el mateix. La persona també necessita “esporgar-se” per tal de millorar i de donar bon fruit. Tornem-ho a dir: que no ens sàpiga greu.
Que no ens faci por corregir-nos, rectificar; que no ens sàpiga greu que les persones que ens estimen ens vulguin corregir. Ens pot semblar una cosa feixuga, pesada. Estem molt més tranquils sense que ens diguin res, sense que ens facin cap observació ni ens indiquin coses que hauríem de canviar... Estem més tranquils, en aquell moment, però certament el resultat no és el mateix. La persona també necessita “esporgar-se” per tal de millorar i de donar bon fruit. Tornem-ho a dir: que no ens sàpiga greu.
DIMECRES
Cop de Rock – Camins (Recordeu que l’aprenguin per la cloenda. Poden cantar
DIJOUS
Lluís Llach - Que tinguem sort
DIVENDRES
Bye
Bye Love Simon Garfunkel Subtitulada en castellano