DESEMBRE
4a Setmana
4a Setmana
DILLUNS
divendres, 18 de desembre del 2015
divendres, 11 de desembre del 2015
dimarts, 8 de desembre del 2015
DESEMBRE 1a setmana
AMABILITAT
|
DIMECRES
SABER CEDIR
Explica una història popular africana
que dos tigres van començar a passar en direccions oposades per un pont fet amb
cordes sobre un riu de la selva. El pont era molt estret, i els dos tigres no
podien passar a la vegada. Quan es van trobar els dos al mig, un li va dir a
l'altre:
- Torna cap enrera i espera a què passi jo.
I l'altre li va contestar:
- No, jo he arribat primer. Ets tu qui ha de tornar.
Van estar una bona estona observant-se i cap dels dos no volia cedir el pas a l'altre. Després van començar a barallar-se, cada cop amb més força, fins que al final tots dos van caure al riu des del pont. Un parell de cocodrils, que els estaven esperant, van tenir un bon menjar aquell dia.
Davant d'una història així podem somriure, i fins i tot riure. Però, ¿quantes vegades no passa això entre les persones? Per no voler cedir, per no voler demanar una disculpa, per no ser menys que l'altre, per no voler perdre una mica de temps... al final els dos surten perjudicats (queden en evidència i acaben enfadats, malhumorats i insatisfets). D'acord que no és fàcil, però es pot intentar cedir amb més freqüència del que ho fem, i ja veurem com la convivència amb els altres arriba a millorar.
- Torna cap enrera i espera a què passi jo.
I l'altre li va contestar:
- No, jo he arribat primer. Ets tu qui ha de tornar.
Van estar una bona estona observant-se i cap dels dos no volia cedir el pas a l'altre. Després van començar a barallar-se, cada cop amb més força, fins que al final tots dos van caure al riu des del pont. Un parell de cocodrils, que els estaven esperant, van tenir un bon menjar aquell dia.
Davant d'una història així podem somriure, i fins i tot riure. Però, ¿quantes vegades no passa això entre les persones? Per no voler cedir, per no voler demanar una disculpa, per no ser menys que l'altre, per no voler perdre una mica de temps... al final els dos surten perjudicats (queden en evidència i acaben enfadats, malhumorats i insatisfets). D'acord que no és fàcil, però es pot intentar cedir amb més freqüència del que ho fem, i ja veurem com la convivència amb els altres arriba a millorar.
DIJOUS
NOMÉS S’OFEREIX EL QUE ES TÉ
Conten la història antiga d’una
persona sàvia que va arribar a una ciutat amb la finalitat d’explicar la seva
doctrina. Les persones d’aquella ciutat no van donar molta importància a la
seva presència i ningú no es va interessar pels seus ensenyaments. Fins i tot
després d’algun temps, aquella persona va arribar a ser l’objecte dels riures i
de les burles dels habitants de la ciutat. Un dia, mentre passejava per un dels
carrers principals, un grup d’homes i dones van començar a insultar-lo. Però el
savi, en lloc de fingir que no els escoltava, es va acostar a ells i els va
dirigir unes paraules de salutació i de benedicció. Un dels homes va comentar:
“A veure si resulta que és sord! Li estem dirigint paraules d’insult i de
menyspreu, i ell només ens respon amb paraules boniques i respectuoses”. I la
resposta del savi va ser: “Cadascú només pot oferir allò que té”.
Una persona que, per sistema i sense motius aparents, insulta, menysprea, o es burla dels altres... en el fons està oferint l’únic que té: menyspreu, odi, potser enveja, potser alguna frustració personal... I ja és ben trist que una persona només pugui oferir això, i no sigui capaç de tenir una mica d’altres coses que ajuden a viure amb més il•lusió i amb menys amargura, com ara la delicadesa, la tendresa, el bon humor... En la teva vida, ¿quina és la forma d’actuar que predomina? ¿Què és el que vas oferint als altres amb el teu comportament, amb les teves paraules i amb les teves actituds?
Una persona que, per sistema i sense motius aparents, insulta, menysprea, o es burla dels altres... en el fons està oferint l’únic que té: menyspreu, odi, potser enveja, potser alguna frustració personal... I ja és ben trist que una persona només pugui oferir això, i no sigui capaç de tenir una mica d’altres coses que ajuden a viure amb més il•lusió i amb menys amargura, com ara la delicadesa, la tendresa, el bon humor... En la teva vida, ¿quina és la forma d’actuar que predomina? ¿Què és el que vas oferint als altres amb el teu comportament, amb les teves paraules i amb les teves actituds?
DIVENDRES
PERDUTS EN LA MUNTANYA
Un grup de monitors estaven fent una
travessa per la muntanya, i alguns d’ells van intuir que el company que els
guiava s’havia equivocat de camí. Com que era ja de nit, i abans de crear
alarma en la resta del grup, li van dir al responsable: -“Escolta, a veure què
fem, perquè sembla que el Jordi s’ha equivocat de camí, i si continuem avançant
de nit serà encara pitjor. ¿No és millor que ens quedem aquí a passar la nit, i
demà, a la llum del sol, ja tindrem més clar cap a on hem de tirar?
-Hi estic d’acord -els va dir el responsable. Però si li diem al Jordi que s’ha equivocat, amb les ganes que ha posat per preparar la ruta, agafarà una frustració que li costarà de superar; ja sabeu els problemes que té últimament. Podem fer una cosa: jo diré que em trobo cansat, que no puc més per avui, i que prefereixo parar aquí i continuar demà; i vosaltres, recolzeu-me i digueu el mateix; suposo que ningú no voldrà que el grup se separi. Més endavant, si cal, ja parlaré jo amb el Jordi, quan vegi el moment oportú, i “de bon rotllo” li explicaré tota la veritat.
I així ho van fer. Tot per no entristir un amic, que no estava passant un bon moment. Cal “dir les veritats”, ser sincers, no enganyar els altres, sobretot quan es tracta d’ajudar-los a corregir-se en coses necessàries... Però tots hem de buscar la manera de dir les coses; no per dir una veritat hem d’arribar a ferir la sensibilitat de ningú, i a fer-li mal...
-Hi estic d’acord -els va dir el responsable. Però si li diem al Jordi que s’ha equivocat, amb les ganes que ha posat per preparar la ruta, agafarà una frustració que li costarà de superar; ja sabeu els problemes que té últimament. Podem fer una cosa: jo diré que em trobo cansat, que no puc més per avui, i que prefereixo parar aquí i continuar demà; i vosaltres, recolzeu-me i digueu el mateix; suposo que ningú no voldrà que el grup se separi. Més endavant, si cal, ja parlaré jo amb el Jordi, quan vegi el moment oportú, i “de bon rotllo” li explicaré tota la veritat.
I així ho van fer. Tot per no entristir un amic, que no estava passant un bon moment. Cal “dir les veritats”, ser sincers, no enganyar els altres, sobretot quan es tracta d’ajudar-los a corregir-se en coses necessàries... Però tots hem de buscar la manera de dir les coses; no per dir una veritat hem d’arribar a ferir la sensibilitat de ningú, i a fer-li mal...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)