JUNY 1a setmana

SENSIBILITAT

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

MAIG 4a setmana

CREATIVITAT

DILLUNS

DIMARTS

AMB TOTES LES TEVES FORCES
 Un pare estava observant al seu fill petit que intentava moure un test amb flors que pesava molt. El petit s'hi esforçava, suava, però no aconseguia desplaçar el test ni un mil·límetre.
- Has emprat totes les teves forces per aconseguir-ho?, li va preguntar el pare.
- Sí, va respondre el nen.
- No!, va replicar el pare. Encara no m'has demanat que t'ajudi.

DIMECRES

DIJOUS

SORTIR DEL POU

Un pagès, que havia de lluitar molt per superar les dificultats de la vida, tenia alguns cavalls per fer les feines del camp. Un dia, un dels seus mossos li va fer saber que un dels cavalls havia caigut en un vell pou abandonat; i, com que el pou era molt profund, resultava gairebé impossible de poder-lo treure. El pagès va anar, ràpidament, fins al lloc de l'accident, per avaluar la situació. I, encara que va comprovar que l'animal no havia pres mal, va creure que no pagava la pena intentar treure’l, pel risc que comportava i per l’elevat cost de l'operació de rescat. Així, doncs, va prendre, a contra cor, la decisió que els mossos sacrifiquessin l'animal, tot tirant terra dins del pou fins que quedés enterrat allà mateix. I així ho van fer. Seguint les ordres del seu amo, els mossos van començar a tirar terra dins del pou per enterrar el cavall. Però, a mesura que la terra queia sobre l'animal, aquest se l’espolsava i la terra anava a parar a sota seu. Així la terra s'hi anava acumulant, tot permetent que el cavall anés guanyant alçada a mesura que pujava el nivell de la terra acumulada. Els mossos es van adonar que el cavall no quedava gens enterrat sinó que estava sortint del pou... fins que ho va aconseguir!
A vegades pots trobar-te que estàs "molt ensorrat", pots sentir-te poc valorat i, a sobre, veure com els altres llancen damunt teu la terra de la incomprensió... Lògicament, això et fa perdre la il•lusió. Recorda, aleshores, aquesta història. Pensa que no tens per què acceptar la terra que et llencen a sobre teu, que te la pots treure de sobre i pujar-hi al damunt. Això -que no és fàcil de fer- segurament et permetrà créixer, t’ajudarà a sortir del pou on estàs enfonsat.

DIVENDRES

Confiança en l’ésser humà

Octubre de 1899. D’aquest mes va quedar un document històric, del qual no se sap el nom de l’autor, només el càrrec que tenia: era el Director de l’Oficina de Patents de Nova York. Una oficina de patents és el lloc on van les persones que han inventat alguna cosa, per tal que el seu invent sigui reconegut com a original i es pugui comercialitzar. Doncs bé, en aquest document del qual parlem, el senyor en qüestió demanava als seus superiors que “tanquessin el seu departament, perquè tot el que es podia inventar ja estava inventat, i no calia esperar res d’important per al futur”. Poc temps després, una altra persona s’atrevia a dir coses com aquestes: “La ràdio no té futur, els raigs X resultaran una farsa, i les màquines més pesades que l’aire no poden volar”. Les afirmacions de les dues persones demostren una falta de confiança en la capacitat creadora de l’ésser humà. El temps ha passat i s’han inventat moltíssimes coses. Les màquines pesades han volat (i han arribat ben lluny!). La medicina ha avançat (i ha pogut col•laborar a allargar la vida de les persones). La ràdio, el telèfon, la televisió, han contribuït a millorar les comunicacions... La persona humana, malgrat els seus molts errors, té la capacitat de superar-se a ella mateixa, i de crear invents que ajudin a millorar la vida de la humanitat.
Igualment ens passa a cadascú de nosaltres: tenim la possibilitat de millorar, encara que siguin moltes i molt grans les dificultats. Però hem de tenir confiança en les persones, hem de tenir confiança en cadascú de nosaltres, i hem d’estar disposats a esforçar-nos per aconseguir millorar.

MAIG 3a setmana

SENZILLESA

DIMARTS

DIMECRES

El cuento del pescador y el empresario

 “Un hombre rico, empresario, bien vestido, ropas caras y talante derrochador, iba paseando por el puerto, cuando se encuentra con un modesto pescador. El pescador trabajaba en sus redes y en su pequeña barca, y tenía un cubo lleno de un montón de peces recién pescados. El rico empresario le preguntó:
- Óigame, ¡usted tiene mucha maña! ¡Parece un pescador muy bueno! Usted sólo y con esta pequeña barca ha pescado muchos peces. ¿Cuánto tiempo dedica a la pesca?
El pescador respondió:
- Pues mire usted, yo la verdad es que nunca me levanto antes de las 8:30. Desayuno con mis hijos y mi mujer, acompaño a mi familia al cole y al trabajo, luego voy tranquilamente leyendo el periódico hasta el puerto, donde cojo mi barca para ir a pescar. Estoy una hora u hora y media, como mucho, y vuelvo con los peces que necesito, ni más ni menos. Luego, voy a preparar la comida a casa, y paso la tarde tranquilo, hasta que vienen mis hijos y mi mujer y disfrutamos haciendo juntos los deberes, paseando, jugando. Algunas tardes las paso con mis amigos tocando la guitarra.
- ¿Entonces me dice que en sólo una hora ha pescado todos estos peces? ¡Entonces usted es un pescador extraordinario! ¿Ha pensado en dedicar más horas al día a la pesca?
- ¿Para qué?
- Pues porque si invierte más tiempo en pescar, 8 horas, por ejemplo, usted tendría 8 veces más capturas, y ¡así más dinero!
- ¿Para qué?
- Pues con más dinero usted podría reinvertir en una barca más grande, o incluso contratar a pescadores para que salgan a faenar con usted, y así tener más capturas.
- ¿Para qué?
- Pues con este incremento de facturación, ¡su beneficio neto sería seguro envidiable! Su cash flow sería el propicio para llegar a tener una pequeña flota de barcos, y así, hacer crecer una empresa de pesqueros que le harían a usted muy muy rico.
- ¿Para qué?
- ¿Pero no lo entiende? Con este pequeño imperio de pesca, usted sólo se tendría que preocupar de gestionarlo todo. Usted tendría todo el tiempo del mundo, para hacer lo que le venga en gana. No tendría que madrugar nunca más, podría desayunar cada día con su familia, podría acompañar a los niños al cole, jugar con ellos por la tarde, tocar la guitarra con sus amigos…”

DIJOUS

El Video del Papa 3 – Por los niños y las familias en dificultad - Marzo 2016

DIVENDRES

DÍA DEL NIÑO HOSPITALIZADO 2016 - Fundación Pequeño Deseo

 

MAIG 2a setmana

GENEROSITAT

DILLUNS

DIMARTS

GEST RECOMPENSAT

Un agricultor conreava un blat de moro de molt bona qualitat, que havia estat reconegut i premiat en moltes fires agrícoles del país. Aquesta persona tenia el costum de compartir les millors llavors del seu blat de moro amb els altres pagesos de la comarca. Aquests estaven estranyats d’aquesta generositat, perquè estaven més aviat acostumats a competir entre ells, i a ningú no se li acudia anar repartint de manera gratuïta les seves millors llavors. Per això un dia li van preguntar quina era la raó per la qual feia això. I la resposta els va cridar l’atenció: “És molt senzill -els va dir-. En realitat ho faig per propi interès. El vent té la virtut de traslladar el pol•len d’uns camps als altres. Si els meus veïns tenen en el seu camp un blat de moro de qualitat inferior al meu, això arribaria a rebaixar la qualitat del meu. Per això m’interessa que en plantin del millor”.
Si ajudem els qui estan al nostre costat a viure més feliços i il•lusionats, la seva vida guanyarà en qualitat, i això també repercutirà positivament en la nostra vida. Ajudem-nos-hi: tots hi sortirem guanyant.

DIMECRES

VALORAR EL QUE ES TÉ
Enmig de la multitud d’una gran ciutat, un matrimoni veu una senyora amb cadira de rodes, que es troba perduda i indefensa. S’ofereixen a ajudar-la i ella els indica si la poden acompanyar a un determinat carrer. La senyora devia tenir uns seixanta anys, i de la cadira de rodes li penjaven dues bosses de plàstic. Durant el camí va explicant als seus acompanyants que allò que portava a sobre eren totes les seves “possessions”, que dormia allà on trobava un refugi adequat, i que vivia de la caritat dels altres. Arriben al lloc indicat i allà es troben altres vagabunds i pidolaires. La dona obre les dues bosses de plàstic, treu d’elles dos paquets de llet i els reparteix entre el grup. I fa aquest comentari al matrimoni que l’ha acompanyat: “La gent fa caritat amb mi; cal que jo faci caritat amb els altres”.
Tenir molt no sempre és signe de ser més feliç; i donar molt no sempre és senyal de ser molt generós: l’important és el valor que per a tu té això que dónes, la renúncia que et suposa i la il•lusió que hi poses.

DIJOUS

MAIG 1a setmana

CONSTÀNCIA

DILLUNS

CORREDORS DE FONS
Un dels responsables de l’equip olímpic espanyol dels jocs del 92 recordava una prova en la qual un corredor de fons va arribar molt més tard que el primer classificat. I deia: “Venia arrossegant-se, aixecant-se, caient, però tenia la mirada fixa en la meta. Sagnava. Es tornava a aixecar i queia una altra vegada, s’arrossegava...; al final va quedar-se sense forces, destruït moralment i físicament, a 150 metres de la meta. No li importava el cos, només el fet de no haver arribat.”
Sembla que els metges dels atletes tenen una admiració especial pels corredors de fons, perquè són com la imatge d’uns herois de la constància: no abandonen mai la cursa, no els importa arribar molt més tard que els primers; el seu objectiu és arribar. Al contrari que els velocistes, que comencen la cursa i l’acaben en pocs moments, i no tenen temps de pensar gaire.
Quan sentim parlar de constància, segurament ens sona a renúncia, a esforç, però també a esperances i a il•lusió. De fet, és una barreja de tot això: allò que fa “gran” la persona és la voluntat, el treball i les esperances, la il•lusió que hi posa. Una persona constant és la que no deixa de lluitar per aconseguir allò que s’ha proposat. I si fracassa, si no aconsegueix el que desitjava, sap que l’esforç que hi ha posat no li serà inútil, perquè un dia o altre, no gaire lluny, li pot ser d’utilitat, li suposa com un “entrenament” per a d’altres moments de dificultat. Tot té la seva recompensa, fins i tot el fracàs. No tinguem por a l’esforç, a la constància: segur que això ens educa, ens ajuda a créixer com a persones.

DIMARTS

 Persigue tu objetivo   5’17