divendres, 25 de novembre del 2016

NOVEMBRE 

AMABILITAT


DILLUNS

LA VICTÒRIA DE LA DELICADESA

Hi ha un conte tradicional que explica el següent. Un caminant anava tranquil•lament fent el seu camí, i portava al cap un barret. El Sol i el Vent el van veure i van fer una aposta: a veure qui era el primer que li feia treure el barret al caminant. Va intentar-ho primer el Vent, i per fer-ho va començar a bufar amb molta fúria, amb ràfegues molt fortes que movien muntanyes de núvols i aixecaven pols del terra. Amb això pretenia que el barret caigués al terra. Però el viatger, per protegir el seu barret de la fúria del vent, l'agafava ben fort amb les mans perquè no se li escapés. Finalment, el vent, cansat de l'esforç, es va donar per vençut.
I aleshores va entrar en acció el Sol. Aquest va deixar ben al descobert el seu rostre daurat i va posar-se a escalfar la terra amb els seus raigs. I al cap de poc temps, el caminant va notar tanta calor i va començar a suar tant, que es va treure el barret per eixugar-se la suor que li queia pel front.
Havia guanyat, doncs, aquell que havia utilitzat les bones maneres, i havia perdut el que havia fet servir la violència i la fúria. En el nostre tracte amb les persones també es guanya molt més amb les formes educades i amables que amb la violència, la ira, la impaciència i el nerviosisme. Pensem com és la nostra forma de tracte amb els altres, i recordem: tal com volem que ens tractin, tractem-los nosaltres a ells.

DIMARTS
PARAULES AMABLES

Anem amb metro. Els nois i les noies del grup van contents, jugant i parlant, i la seva alegria els fa cridar més del compte. A alguna persona del costat li molesta el to de veu, i el que fa és cridar encara més per dir-los que callin. La gent queda estranyada, i el grup de nois i noies al final calla, però es nota un ambient tens entre els qui van en el vagó. No ha agradat la manera de dir que el to de veu molestava. D’escenes com aquesta segurament en coneixerem moltes. Però també en veiem d’altres, on alguna persona fa servir altres sistemes. Per exemple, la senyora que, en un dia de pluja en la parada de l’autobús, es dirigeix a un home que està fumant i li diu, de forma amable, que li molesta molt el fum, i que si no podria deixar de fumar. El senyor li contesta amb un “disculpi” i apaga la seva cigarreta.
L’amabilitat ens ajuda a ser més persones i a crear un bon ambient al nostre voltant. No costa res dir les coses amb paraules amables. Una paraula amable pot ser més efectiva que mil crits, i pot convertir-se en una lliçó impossible d’oblidar. Moltes vegades hem pogut experimentar que amb una paraula amable hem arribat al cor d’aquella persona que ens estava cridant, o que estava enfadada, i hem aconseguit que es calmés i que desaparegués l’ambient de tensió que s’havia creat entre els dos, o en el grup. Unes paraules amables mai no fan mal i sempre poden ajudar a suavitzar l’ambient i les relacions.
DIMECRES

UNA PERSONA HACE LA DIFERENCIA  2’01

DIJOUS
QUÈ COSTA SER AMABLES?

Ha estat molts anys dedicat a la gent marginada del barri del Raval, de Barcelona. És un germà de La Salle. Una vegada escrivia: “Una tarda vaig trobar al carrer una noia coneguda -la Maria- que treballa en un bar. Un home li havia donat una pallissa terrible, i la dona no s’aguantava dreta. La vaig posar en un taxi i la vaig portar al servei d’urgències d’un gran hospital. Ens atengué una infermera. Va fer que la noia s’estirés en un estret llit de ferro. Va passar gairebé una hora sense que vingués ningú a interessar-se per ella. Després va venir un metge, mig enfadat. Més tard una infermera que li va treure sang, una altra que li va mirar la pressió, i una altra que li va posar una ampolla de sèrum... Però ningú no va tenir per a la Maria una salutació ni una paraula d’amabilitat”. Quina diferència quan vas a un hospital i veus els metges que saluden els malalts, i les infermeres i infermers que fan broma amb ells, que els pregunten coses i els diuen paraules amables.
I és que l’amabilitat pot calmar dolors i pors, és el llenguatge que tots entenem. Tots desitgem que ens tractin o ens diguin una paraula amb amabilitat, amb amor. Si ho volem per a nosaltres, no ho neguem als altres, que segur que també ho estan esperant.

DIVENDRES



divendres, 18 de novembre del 2016


NOVEMBRE 4r setmana

COMPRENSIÓ

DILLUNS

 Buscar en el youtube :Un Lunes Cualquiera (Comercial) Subtitulado  1’11

DIMARTS

Comprendre significa trobar justificats o naturals els actes o sentiments d’un altre, per exemple: Comprenc que tinguis por, però has de parlar amb ella.
Nosaltres ens preguntem si tothom té aquest art, ja que tots i totes hem dit alguna vegada “et comprenc” a una persona, però no tan sols comprendre significa donar un consell, sinó que es alguna cosa més, va més enllà d’aquest simple fet. És un acte força important per poder-te desenvolupar en aquesta societat, perquè significa moltes coses; posar-te en el lloc dels altres, ja que per comprendre primer has d’entendre, així com respectar als demés, si respectes és perquè comprens allò que passa...

Tot això es podria resumir en una frase Comprendre no és acceptar, sinó que és tenir empatia cap als altres, és respectar, ser assertiu, ajudar, escoltar, abraçar...
Així doncs, com a última reflexió dir que; Aquelles persones que no comprenen una mirada tampoc comprendran una llarga explicació.

DIMECRES

Hem d’entendre que les persones poden tenir estats intencionals diferents als propis (creences, emocions o desitjos que no coincideixen amb aquells que un té). Aquest és un primer pas per superar l’egocentrisme infantil i ens permet posar-nos en el punt de vista de les altres persones.
Posar-se en la pell de l’altre o com diria un proverbi indi: ‘camina una estona amb les meves sabates’, de vegades no sol ser fàcil. No només per la pròpia visió que un mateix pot tenir de les coses sinó també per la nostra capacitat de comunicació i comprensió que a vegades fa que ens trobem amb certes dificultats tant per expressar-nos com per entendre els altres. Podríem entendre l’empatia com l’habilitat de comprendre els sentiments dels altres, la capacitat de reconèixer, assimilar i apreciar allò que les altres persones senten. L’empatia permet millorar aspectes vitals com pot ser la relació amb els altres en els àmbits laboral, familiar i d’amistat i fins i tot d’una manera més general amb tot allò que ens envolta.

DIJOUS
LA FE I LES OBRES
14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. 26 Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.
Comprendre algú és actuar.
Sant Pau 
DIVENDRES


 Buscar en el youtube : Frases Motivadoras de Todos los tiempos.  4m’










 

MARCEL GRIAULE
“-I per què enganyar els hòmens?-va preguntar l'europeu.
-Per a fer-los comprendre millor les coses-va respondre el cec.
I no va donar més explicacions.”
“Va reflexionar durant uns instants:
-Estar nu-va dir- és estar sense paraula”
“La civilització dogó apareixia com un cos enorme en què cada òrgan tenia una funció pròpia i local alhora que havia de contribuir al desenrotllament general de la societat. En aquest cos s'assentaven totes les institucions. Cap quedava al marge i unes i altres, les més aberrants en aparença, les menys explicades, tenien el seu lloc en un sistema la carcassa del qual es mostrava cada dia amb major nitidesa”




NOVEMBRE 4r setmana

COMPRENSIÓ

DILLUNS

 Buscar en el youtube :Un Lunes Cualquiera (Comercial) Subtitulado  1’11

DIMARTS

Comprendre significa trobar justificats o naturals els actes o sentiments d’un altre, per exemple: Comprenc que tinguis por, però has de parlar amb ella.
Nosaltres ens preguntem si tothom té aquest art, ja que tots i totes hem dit alguna vegada “et comprenc” a una persona, però no tan sols comprendre significa donar un consell, sinó que es alguna cosa més, va més enllà d’aquest simple fet. És un acte força important per poder-te desenvolupar en aquesta societat, perquè significa moltes coses; posar-te en el lloc dels altres, ja que per comprendre primer has d’entendre, així com respectar als demés, si respectes és perquè comprens allò que passa...

Tot això es podria resumir en una frase Comprendre no és acceptar, sinó que és tenir empatia cap als altres, és respectar, ser assertiu, ajudar, escoltar, abraçar...
Així doncs, com a última reflexió dir que; Aquelles persones que no comprenen una mirada tampoc comprendran una llarga explicació.

DIMECRES

Hem d’entendre que les persones poden tenir estats intencionals diferents als propis (creences, emocions o desitjos que no coincideixen amb aquells que un té). Aquest és un primer pas per superar l’egocentrisme infantil i ens permet posar-nos en el punt de vista de les altres persones.
Posar-se en la pell de l’altre o com diria un proverbi indi: ‘camina una estona amb les meves sabates’, de vegades no sol ser fàcil. No només per la pròpia visió que un mateix pot tenir de les coses sinó també per la nostra capacitat de comunicació i comprensió que a vegades fa que ens trobem amb certes dificultats tant per expressar-nos com per entendre els altres. Podríem entendre l’empatia com l’habilitat de comprendre els sentiments dels altres, la capacitat de reconèixer, assimilar i apreciar allò que les altres persones senten. L’empatia permet millorar aspectes vitals com pot ser la relació amb els altres en els àmbits laboral, familiar i d’amistat i fins i tot d’una manera més general amb tot allò que ens envolta.

DIJOUS
LA FE I LES OBRES
14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. 26 Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.
Comprendre algú és actuar.
Sant Pau 
DIVENDRES


 Buscar en el youtube : Frases Motivadoras de Todos los tiempos.  4m’










 

MARCEL GRIAULE
“-I per què enganyar els hòmens?-va preguntar l'europeu.
-Per a fer-los comprendre millor les coses-va respondre el cec.
I no va donar més explicacions.”
“Va reflexionar durant uns instants:
-Estar nu-va dir- és estar sense paraula”
“La civilització dogó apareixia com un cos enorme en què cada òrgan tenia una funció pròpia i local alhora que havia de contribuir al desenrotllament general de la societat. En aquest cos s'assentaven totes les institucions. Cap quedava al marge i unes i altres, les més aberrants en aparença, les menys explicades, tenien el seu lloc en un sistema la carcassa del qual es mostrava cada dia amb major nitidesa”



diumenge, 13 de novembre del 2016


NOVEMBRE 3a setmana

COMPARTIR


DILLUNS

En una ocasió, a Calcuta, no teníem sucre per als nostres nens. Sense saber com, un nen de quatre anys havia sentit a dir que la Mare Teresa s'havia quedat sense sucre. Es va anar a casa i va dir als seus pares que no menjaria sucre durant tres dies per donar a la Mare Teresa. Els seus pares el van portar a casa: entre les seves manetes tenia una petita ampolla de sucre: el que no havia menjat.
Aquell petit em va ensenyar a estimar. El més important no és el que donem, sinó l'amor que posem en donar.

Santa Teresa de Calcuta
DIMARTS

Reflexiones sobre Eticonomía | Triodos Bank  5.32

 DIMECRES


  
DIJOUS

En una altra ocasió, a la tarda,un home va venir a casa nostra per explicar el cas d' una família hindú de vuit fills. No havíen menjat des de feia ja diversos dies. Ens demanava que féssim alguna cosa per ells. De manera que vaig prendre una mica d'arròs i me'n vaig anar a veure'ls. Vaig veure com brillaven  els ulls dels nens a causa de la fam. La mare va prendre l'arròs de les meves mans, el va dividir en dues parts i va sortir. Quan va tornar li vaig preguntar què havia fet amb una de les dues racions d'arròs. Em va respondre: "Ells també tenien fam". Sabia que  els veïns de la porta del costat,  els musulmans portaven dies sense menjar. Vaig quedar més sorpresa de la seva preocupació pels altres que per l'acció en si mateixa. En general, quan patim i quan ens trobem en una greu necessitat no pensem a els altres. Per contra, aquesta dona meravellosa, feble, ja que no havia menjat des de feia diversos dies, havia tingut el valor d'estimar i de donar als altres, tenia el valor de compartir.
Freqüentment em pregunten:"Quan acabarà la fam al món?" I jo responc: "Quan tu i jo aprenguem a compartir". Com més tenim, menys donem. Com Menys tenim, més podem donar.

                                              DIVENDRES
Poseu-lo a partir del minut 3
                

divendres, 4 de novembre del 2016

NOVEMBRE 2na  setmana

BONDAT


DILLUNS

QUÈ ÉS LA BONDAT?

La teoria més o menys escrita ens descriu la bondat com una actitud positiva i constructiva cap els altres, cap als éssers vius i les coses. La inclinació natural, gens forçada, cap el bé, qualitat associada al caràcter bondadós.
Plató considera que cometre una injustícia és pitjor que patir-la, ja que empobreix l’ànima… i això és el pitjor que li pot passar a l’ésser humà.
Kant parla de bona voluntat. Exercir una actitud bondadosa a partir d’aquest esperit, d’aquesta posició front la vida.
La bondat es construeix a partir dels valors i la moral. Es un procés educatiu, on l’entorn té una notable incidència.
Hi ha qui defensa que escollim la bondat quan deixem de creure que són els altres els culpables dels nostres mals….

DIMARTS

Dura 8’30  però recomano que el talleu al minut 5’23.

DIMECRES

BONDAT 

Els deu manaments del  meu pare es resumeixen en un: fes bondat. Tres síl·labes, només.
Dues paraules, aparentment carrinclones, però plenes de significat.
Fes bondat, pel meu pare volia dir:
Estudia, 
Estigues contenta, 
Si beus no condueixis., 
Estima amb precaucions sanitàries, 
No fumis, 
No et droguis, 
No pugis en moto,
No facis mal a res ni ningú.
Pots anar sola pel bosc i la ciutat.
Pots obrir la porta als desconeguts.
Pots manifestar-te pacíficament. 
Pots tornar a casa a qualsevol hora...però fes bondat
.
Éra l’unica cosa que em demanaves, pare. Em vas posar seny i llibertat a la mateixa motxila que he transmès als teus néts.
Quasi he complert del tot. Però t’he de confessar, pare, .. que sóc motera!


DIJOUS

EL VENEDOR DE QUINCALLA

Hi havia un vell sufi que es guanyava la vida venent tota classe de quincalla. Semblava com si aquell home no tingués enteniment, perquè la gent li pagava moltes vegades amb monedes falses que ell acceptava sense cap protesta, i altres vegades afirmaven haver-li pagat, quan en realitat no ho havien fet, i ell acceptava la seva paraula.
Quan li va arribar el dia de morir, va alçar els seus ulls al cel i va dir:
«Oh Alà! He acceptat de la gent moltes monedes falses, però ni una sola vegada he jutjat a cap d'aquestes persones en el meu cor, sinó que donava per descomptat que no sabien el que es feien. Jo també sóc una moneda falsa. No em jutgis, per favor.»
I es va escoltar una veu que deia: «Com és possible jutjar a algú que no ha jutjat als altres?»


DIVENDRES
EL SAMURAI I EL MONJO

Segons narra un antic relat japonès, un bel·licós samurai va desafiar en una ocasió a un mestre zen que expliqués el concepte de cel i infern. Però el monjo va respondre amb desdeny:
- No ets més que un talòs. No puc perdre el temps amb individus com tu!"
Ferit en el fons del seu ser, el samurai es va deixar portar per la ira, va desembeinar la seva espasa i va cridar:
- Podria matar-te per la teva impertinència.
- Això - va dir el monjo amb calma, "és l'infern"
Desconcertat en percebre la veritat en el que el mestre assenyalava respecte a la fúria que el dominava, el samurai, es va asserenar, va embeinar l'espasa i es va inclinar, agraint al monjo la lliçó.
- I això - va afegir el monjo - és el cel. 

dimecres, 2 de novembre del 2016

NOVEMBRE 1a setmana

CONFIANÇA

DIMECRES


IRRADIAR LLUM

Expliquen que a l’Amèrica del Nord hi ha una planta molt interessant, que té un nom semblant a “espelma nocturna”, o una cosa per l’estil. Es veu que la seva flor, d’un color groc pàl•lid, absorbeix i guarda la llum del sol durant el dia, i després la irradia en la foscor de la nit. Les papallones nocturnes tenen en ella un bon lloc per alimentar-se. 
Doncs amb les persones podríem dir que passa una cosa semblant: aquelles que van guardant en el seu interior la llum del sol, de l’alegria, la van irradiant també, i els del seu costat ho noten i se’n beneficien. Tots hem experimentat un sentiment de satisfacció i de felicitat quan hem entrat en contacte amb alguna persona, amb algun grup o amb alguna família que transmeten alegria i optimisme. Són com un magatzem d’il•lusió i d’amabilitat que s’encomanen i que ens fan viure amb més entusiasme i ganes. Quan al nostre voltant notem que hi ha tristesa o desànim, el fet d’irradiar alegria, optimisme i il•lusió sí que és una bona forma de pensar en els altres, de no aïllar-nos. Hem de “carregar” el nostre interior d’aquesta llum, per tal que de nosaltres surtin paraules amables i gestos d’amistat. Estarem contribuint a fer molt millor la vida dels altres, però també, i en primer lloc, la nostra.

                                                  DIJOUS
DEIXAR-SE ACOLLIR
En Joan havia après a viure creient que tot en aquesta vida té un preu. Les persones valen tant com tenen. I ell va començar a buscar desesperadament els diners i va començar a robar petites coses. Per fugir de l’ambient de casa, bona era també l’evasió de col•locar-se. I així va començar la seva davallada. Afortunadament va reaccionar a temps i entrà en un programa de rehabilitació de drogaaddictes. Se’n va sortir, però malauradament la SIDA ja havia envaït el seu cervell. En Joan va anar perdent la capacitat de moure’s, li era impossible realitzar un gest tan quotidià com posar-se el menjar a la boca… Allò era nou per al Joan. La seva malaltia l’obligava a deixar-se estimar pels voluntaris del programa. Al principi li costava acceptar l’ajuda, perquè no es veia capaç de retornar-la. En Joan sense voler-ho esdevingué el centre de les vides d’un bon nombre de persones. I ell patia perquè no podia correspondre. I és que hi ha coses que valen tant que no els podem posar preu. Aquesta situació permeté al Joan veure que era estimat, i que això era diferent al que havia pensat sobre la seva vida: que ningú no l’estimava perquè no valia res. En Joan va morir, però els qui el van atendre encara recorden com aquell jove els va fer créixer pel sol fet de deixar-se estimar de veritat, perquè ja no tenia res més. Sense saber-ho, els havia tornat el favor.
Esperem que entre vosaltres (entre nosaltres) no passi això: que algú pensi que no és estimat perquè no val res... Una persona que no és estimada o que no se sent estimada pot arribar a tenir conductes que no ens agraden (agressivitat excessiva, poc respecte amb les persones i les coses...), pot arribar a passar moments difícils, o pot tancar-se en ella mateixa
                                                      DIVENDRES
IRRADIAR LLUM

Expliquen que a l’Amèrica del Nord hi ha una planta molt interessant, que té un nom semblant a “espelma nocturna”, o una cosa per l’estil. Es veu que la seva flor, d’un color groc pàl•lid, absorbeix i guarda la llum del sol durant el dia, i després la irradia en la foscor de la nit. Les papallones nocturnes tenen en ella un bon lloc per alimentar-se. 
Doncs amb les persones podríem dir que passa una cosa semblant: aquelles que van guardant en el seu interior la llum del sol, de l’alegria, la van irradiant també, i els del seu costat ho noten i se’n beneficien. Tots hem experimentat un sentiment de satisfacció i de felicitat quan hem entrat en contacte amb alguna persona, amb algun grup o amb alguna família que transmeten alegria i optimisme. Són com un magatzem d’il•lusió i d’amabilitat que s’encomanen i que ens fan viure amb més entusiasme i ganes. Quan al nostre voltant notem que hi ha tristesa o desànim, el fet d’irradiar alegria, optimisme i il•lusió sí que és una bona forma de pensar en els altres, de no aïllar-nos. Hem de “carregar” el nostre interior d’aquesta llum, per tal que de nosaltres surtin paraules amables i gestos d’amistat. Estarem contribuint a fer molt millor la vida dels altres, però també, i en primer lloc, la nostra.