NOVEMBRE
AMABILITAT
|
DILLUNS
LA VICTÒRIA DE LA DELICADESA
Hi ha un conte tradicional que explica
el següent. Un caminant anava tranquil•lament fent el seu camí, i portava al
cap un barret. El Sol i el Vent el van veure i van fer una aposta: a veure qui
era el primer que li feia treure el barret al caminant. Va intentar-ho primer
el Vent, i per fer-ho va començar a bufar amb molta fúria, amb ràfegues molt
fortes que movien muntanyes de núvols i aixecaven pols del terra. Amb això pretenia
que el barret caigués al terra. Però el viatger, per protegir el seu barret de
la fúria del vent, l'agafava ben fort amb les mans perquè no se li escapés.
Finalment, el vent, cansat de l'esforç, es va donar per vençut.
I aleshores va entrar en acció el Sol. Aquest va deixar ben al descobert el seu rostre daurat i va posar-se a escalfar la terra amb els seus raigs. I al cap de poc temps, el caminant va notar tanta calor i va començar a suar tant, que es va treure el barret per eixugar-se la suor que li queia pel front.
Havia guanyat, doncs, aquell que havia utilitzat les bones maneres, i havia perdut el que havia fet servir la violència i la fúria. En el nostre tracte amb les persones també es guanya molt més amb les formes educades i amables que amb la violència, la ira, la impaciència i el nerviosisme. Pensem com és la nostra forma de tracte amb els altres, i recordem: tal com volem que ens tractin, tractem-los nosaltres a ells.
I aleshores va entrar en acció el Sol. Aquest va deixar ben al descobert el seu rostre daurat i va posar-se a escalfar la terra amb els seus raigs. I al cap de poc temps, el caminant va notar tanta calor i va començar a suar tant, que es va treure el barret per eixugar-se la suor que li queia pel front.
Havia guanyat, doncs, aquell que havia utilitzat les bones maneres, i havia perdut el que havia fet servir la violència i la fúria. En el nostre tracte amb les persones també es guanya molt més amb les formes educades i amables que amb la violència, la ira, la impaciència i el nerviosisme. Pensem com és la nostra forma de tracte amb els altres, i recordem: tal com volem que ens tractin, tractem-los nosaltres a ells.
DIMARTS
PARAULES AMABLES
Anem amb metro. Els nois i les noies
del grup van contents, jugant i parlant, i la seva alegria els fa cridar més
del compte. A alguna persona del costat li molesta el to de veu, i el que fa és
cridar encara més per dir-los que callin. La gent queda estranyada, i el grup
de nois i noies al final calla, però es nota un ambient tens entre els qui van
en el vagó. No ha agradat la manera de dir que el to de veu molestava.
D’escenes com aquesta segurament en coneixerem moltes. Però també en veiem
d’altres, on alguna persona fa servir altres sistemes. Per exemple, la senyora
que, en un dia de pluja en la parada de l’autobús, es dirigeix a un home que
està fumant i li diu, de forma amable, que li molesta molt el fum, i que si no
podria deixar de fumar. El senyor li contesta amb un “disculpi” i apaga la seva
cigarreta.
L’amabilitat ens ajuda a ser més persones i a crear un bon ambient al nostre voltant. No costa res dir les coses amb paraules amables. Una paraula amable pot ser més efectiva que mil crits, i pot convertir-se en una lliçó impossible d’oblidar. Moltes vegades hem pogut experimentar que amb una paraula amable hem arribat al cor d’aquella persona que ens estava cridant, o que estava enfadada, i hem aconseguit que es calmés i que desaparegués l’ambient de tensió que s’havia creat entre els dos, o en el grup. Unes paraules amables mai no fan mal i sempre poden ajudar a suavitzar l’ambient i les relacions.
L’amabilitat ens ajuda a ser més persones i a crear un bon ambient al nostre voltant. No costa res dir les coses amb paraules amables. Una paraula amable pot ser més efectiva que mil crits, i pot convertir-se en una lliçó impossible d’oblidar. Moltes vegades hem pogut experimentar que amb una paraula amable hem arribat al cor d’aquella persona que ens estava cridant, o que estava enfadada, i hem aconseguit que es calmés i que desaparegués l’ambient de tensió que s’havia creat entre els dos, o en el grup. Unes paraules amables mai no fan mal i sempre poden ajudar a suavitzar l’ambient i les relacions.
DIMECRES
UNA
PERSONA HACE LA DIFERENCIA 2’01
DIJOUS
QUÈ COSTA SER AMABLES?
Ha estat molts anys dedicat a la gent
marginada del barri del Raval, de Barcelona. És un germà de La Salle. Una
vegada escrivia: “Una tarda vaig trobar al carrer una noia coneguda -la Maria-
que treballa en un bar. Un home li havia donat una pallissa terrible, i la dona
no s’aguantava dreta. La vaig posar en un taxi i la vaig portar al servei
d’urgències d’un gran hospital. Ens atengué una infermera. Va fer que la noia
s’estirés en un estret llit de ferro. Va passar gairebé una hora sense que
vingués ningú a interessar-se per ella. Després va venir un metge, mig enfadat.
Més tard una infermera que li va treure sang, una altra que li va mirar la
pressió, i una altra que li va posar una ampolla de sèrum... Però ningú no va
tenir per a la Maria una salutació ni una paraula d’amabilitat”. Quina
diferència quan vas a un hospital i veus els metges que saluden els malalts, i
les infermeres i infermers que fan broma amb ells, que els pregunten coses i
els diuen paraules amables.
I és que l’amabilitat pot calmar dolors i pors, és el llenguatge que tots entenem. Tots desitgem que ens tractin o ens diguin una paraula amb amabilitat, amb amor. Si ho volem per a nosaltres, no ho neguem als altres, que segur que també ho estan esperant.
I és que l’amabilitat pot calmar dolors i pors, és el llenguatge que tots entenem. Tots desitgem que ens tractin o ens diguin una paraula amb amabilitat, amb amor. Si ho volem per a nosaltres, no ho neguem als altres, que segur que també ho estan esperant.
DIVENDRES
