MARÇ 1a setmana

COMPROMÍS

DIMARTS

EL CENTÈSIM NOM  

Un estudiant va demanar a un mestre sufí que li revelés el centèsim nom de Déu.
– Qui coneix aquest nom és capaç de canviar el curs de la història – va comentar.
El mestre li va dir que passés un dia sencer a les portes de la ciutat. El noi va obeir, i va tornar l'endemà.
– Què és el que has vist? – va preguntar el mestre.
– Un ancià va intentar entrar a la ciutat per vendre un moltó . El guarda li va voler cobrar un impost, però l'home no tenia diners. Llavors el guarda li va robar el moltó i el va fer marxar. Jo pensava: si sabés el nom ocult de Déu, podria canviar aquesta situació.
– Podries haver impedit aquesta injustícia, però vas preferir somiar amb una revelació. Quina ximpleria! Doncs bé, et revelaré el centèsim nom de Déu: "Actua a favor del proïsme". Només així podem canviar el curs de la història.

DIMECRES

Quan et necessitin, no fugis!

Tu no pots solucionar el problema de la fam,
la guerra i la violència que hi ha al món.
No pots curar les espantoses ferides que pateix la humanitat.
Pots sofrir per aquestes realitats...
Pots protestar per tantes injustícies.
Però, després de tot, et trobes amb el dolorós sentiment de la teva impotència.
O sigui que:
La que ha de canviar és la societat!
El que han de canviar són les estructures!
Però resulta que:
La societat la formen les persones...
I les estructures les fan les persones.
Si no canvien les persones no pot canviar res.
I la crítica social és pura hipocresia si no sóc capaç de criticar-me a mi mateix. Únicament quan tu hagis canviat de veritat i ja no siguis envejós, ni tan violent, podràs ajudar als altres a començar una nova vida. Llavors podran millorar la societat i les estructures.

DIJOUS

A MI NO EM VA IMPORTAR Autor: Bertolt Brecht
Primer es van emportar als comunistes, però a mi no em va importar
perquè jo no era comunista.
De seguida es van dur a uns obrers, però a mi no em va importar
perquè jo tampoc era obrer.
Desprès van detenir als sindicalistes, però a mi no em va importar
perquè jo no sóc sindicalista.
Després van capturar a uns capellans, però com jo no sóc religiós
tampoc em va importar.

Ara se m'enduen a mi però ja és massa tard.

DIVENDRES

FEBRER 4a setmana

PARLAR BÉ DELS ALTRES

DILLUNS

DIMARTS

COMENTARIS QUE FAN MAL

Eren quatre bous, ben grans i robustos. Es van fer molt amics i es van jurar amistat eterna. Anaven junts a pasturar, s’ajudaven entre ells, es defensaven dels seus enemics i la convivència entre ells era perfecta. Un dels seus enemics, un llop, portava temps intentant atacar-los, però li era impossible, perquè els bous estaven molt units i sempre els trobava junts. Però el llop era astut, i va idear un pla per poder aconseguir el seu propòsit. ¿I què és el que va fer? Senzillament va intentar trencar la seva unió fent que s’enfadessin entre ells. El sistema va ser molt senzill: només va haver de parlar amb cadascun d’ells en particular dient-li que els altres es burlaven d’ell i que aparentaven ser amics seus, però que en el fons li tenien mania. D’aquesta manera va aconseguir que els quatre bous comencessin a sospitar i a desconfiar els uns dels altres, de tal forma que es va acabar la seva unió. A partir d’aquell moment cadascú sortia sol a pasturar i no volia saber res dels seus antics amics. I el llop, veient que havia aconseguit el seu propòsit, va poder-los caçar un a un. L’últim bou, abans de morir devorat pel llop, va pensar: “Segurament morim per culpa nostra, per haver cregut els consells del llop; si no l’haguéssim cregut i haguéssim continuat units, de cap manera ens hauria devorat”.
Entre les persones moltes vegades es trenca la unió i l’amistat per fer cas als comentaris i a les xafarderies que alguns s’encarreguen de fer circular en l’ambient. Pot passar també entre nosaltres. La bona convivència és enemiga de les tafaneries, dels rumors i dels comentaris malintencionats. Procurem-los evitar, no fer-ne cas i tallar-los, si volem col•laborar en mantenir una bona convivència.
          

DIMECRES

EL MILLOR I EL PITJOR

A aquell rei li agradava provar la saviesa de la gent que tenia en càrrecs de responsabilitat, i també la seva disponibilitat i la seva astúcia. Però també li agradava aprendre d’ells. És per això que una vegada va cridar un dels seus servidors i li va dir:
-Porta’m la cosa millor que trobis en el meu regne.
Al cap de no massa estona, aquell home es va presentar amb una safata, a sobre de la qual havia posat... una llengua (no em pregunteu d’on la va treure!). I va dir al rei:
-Majestat. La llengua és la cosa millor: amb ella les persones podem alabar Déu, els enamorats es declaren el seu amor, els polítics pacten la pau, els educadors ensenyen la saviesa, les famílies recobren l’harmonia... I amb la llengua les persones parlen de les moltes coses bones que vós feu, majestat.
Al rei li va agradar aquella resposta, i li va picar la curiositat per saber què era el pitjor que es podia trobar en els dominis del seu regne. I el mateix criat, aquesta vegada en un temps rècord, es va presentar un altre cop amb una llengua sobre una safata. I el rei va sentir com li deia el següent:
-Majestat, la llengua pot maleir Déu, destrueix l’amor entre les persones, crea odis i desconfiances, que poden fer molt de mal, ferir i fins i tot matar. Amb la llengua es pot arribar a destruir tot allò de bo que les persones podem fer.
I el rei va quedar satisfet de la saviesa d’aquella persona.
Parlem dels companys i companyes. És tan fàcil parlar malament dels altres! És tan fàcil destruir el que entre tots hem fet! Però es fa tant de mal...!

DIJOUS

FEBRER 3a setmana

AMOR

                                             

                                                    DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

QUÈ ÉS L'AMOR?

Em demanen que defineixi què és l’amor de parella. Doncs no ho sé. Suposo que l’amor són aquelles pessigolles, aquelles ganes d’estar amb l’altra persona durant hores i hores, aquella necessitat de veure-la cada dia, aquella sensació que el temps s’atura quan ets amb ella, aquell “si estic amb tu ja ho tinc tot”... Imagino que l’amor deu ser això.

Per sort o per desgràcia, segons com es miri, ens enamorem de veritat poques vegades a la vida. Hi ha moltes vegades que creiem haver-nos enamorat i, amb el pas del temps, ens adonem que no ha estat així. I altres vegades, en canvi, passa el contrari: penses que aquella persona no ha significat tant i, a mida que passa el temps, te n’adones que sí que l'havies estimat molt...

Diuen que el primer amor no s’oblida, i és veritat. Amb el primer amor arriba la pèrdua de la innocència, les primeres bogeries, el descobriment de gairebé tot i també la primera patacada, possiblement la que més mal fa i la que et fa agafar un pànic horrible a tornar a patir.

Però com diu una amiga meva, l’amor existeix sempre que hi creguis. Quan deixes de creure-hi o hi perds la confiança, estàs perdut.

Per tant, si hi segueixes creient, tard o d'hora arribaran altres amors. Amors que poden ser tan o més intensos que el primer, i que poden marcar-te tan o més. I possiblement vindran més hòsties que et tornaran a fer mal, però ja te les prendràs d’una altra manera perquè ja coneixes el procés de recuperació. Al cap i a la fi, el més important és viure amb intensitat i disfrutar al màxim una relació, duri el que duri. Així, si un dia s’acaba, per molt mal que et faci, amb el temps la recordaràs amb carinyo i amb un somriure. I aquest bon record et permetrà seguir creient que l'amor existeix. 

DIJOUS

DIVENDRES

A prop nostre potser hi ha algú que ens necessita...

FEBRER 2a setmana

AMISTAT

DILLUNS

L'AMISTAT

L'amistat (del llatí amicus; amic, que possiblement deriva d'amore; estimar. Encara que es diu també que amic prové del grec "a"; sense i "ego"; jo, llavors amic significaria "sense el meu jo", amb la qual cosa es considera un amic com a l'altre jo) és una relació afectiva entre dues persones. L'amistat és una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria dels éssers humans tenen en la vida.
L'amistat és un sentiment convingut amb una altra persona, on es cerca confiança, consol, amor i respecte. És un vincle molt especial entre dues persones que són amics.
El cas més comú d'amistat on intervé un animal és entre l'home i el gos, a aquest últim se'l coneix com el millor amic de l'home. L'amistat es produeix en diferents etapes de la vida i en diferents graus d'importància i transcendència. L'amistat neix quan els subjectes de l'amistat es relacionen entre si i troben en els seus éssers alguna cosa en comú. Hi ha amistats que neixen pocs minuts després de relacionar-se i altres que triguen anys a fer-lo. Hi ha amistats que duren unes hores i altres que duren tota la vida. Hi ha amics que es veuen una sola vegada en la vida i hi ha altres que ho fan per moltes dècades.

DIMARTS

l'AMISTAT, UN TRESOR QUE HEM DE TROBAR I CONSERVAR

El normal és que ens agradi tenir amics: l'ésser humà és social per naturalesa, creix i madura amb el tracte amb altres persones. I així com la família ens proporciona fonamentalment companyia, afecte quotidià, suport incondicional, estabilitat emocional i una dimensió transcendental de la vida (un projecte compartit, el progrés dels nostres fills), els amics aporten preferentment aire fresc, diversitat, entreteniment, la possibilitat de desenvolupar aficions i de comunicar-nos en un ambient de cordialitat i alegria. I, no poques vegades, l'oportunitat d'evadir-nos dels problemes quotidians. Però no tots els amics són igual d'importants; parlem  d'aquests que mostren interès pel que ens ocorre, dels que sempre estan disposats a aportar-nos consell, suport, proximitat i afecte; en altres paraules, els bons amics, els imprescindibles.
La major part de nosaltres tenim amics, o n'hem tingut. Però, amb el pas del temps, canviem de manera de ser, ens casem i tenim fills i això ens porta a centrar-nos en altres prioritats. Altres obstacles són la distància motivada, per exemple, per un canvi de residència. Un possible fre més: compartir amics amb la nostra parella i amb els seus amics.
Cada persona, de totes maneres, és un món: a algunes els agraden les amistats íntimes i unes altres prefereixen una relació més superficial, però també n'hi ha qui té uns pocs amics íntims mentre que amb els altres comparteix la vida social menys personal. La clau no és tenir molts amics, sinó els suficients per a satisfer la nostra necessitat de relació aliena a la família, els veïns o el treball. Podem tenir molts amics i que, en canvi, no ens "omplin". En aquest cas, és hora de plantejar-nos la necessitat de canviar o d'ampliar la nostra xarxa d'amics.

DIMECRES

DIJOUS

UN ÀNGEL I UN AMIC

Un àngel no ens tria, Déu ens l'assigna Un amic ens agafa de la mà i ens apropa a Déu
Un àngel té l'obligació de tenir cura de nosaltres Un amic té cura de nosaltres per amor
Un àngel t'ajuda tot evitant que tinguis problemes Un amic t'ajuda a resoldre'ls
Un àngel et veu patir, sense poder-te abraçar Un amic t'abraça, perquè no et vol veure patir
Un àngel et veu somriure i observa les teves alegries Un amic et fa somriure i comparteix les teves alegries
Un àngel sap quan necessites que algú t'escolti Un amic t'escolta, sense dir-te que el necessites
Un àngel ve a formar part dels teus somnis Un amic, comparteix i lluita perquè els teus somnis siguin realitat
Un àngel sempre és amb tu, no pot trobar-te a faltar Un amic, quan no és amb tu, no solament et troba a faltar,
sinó que a més pensa amb tu
Un àngel vetlla el teu son, Un amic somia amb tu
Un àngel aplaudeix els teus triomfs,  Un amic t'ajuda perquè triomfis
Un àngel es preocupa quan estàs malament Un amic es desviu perquè estiguis bé
Un àngel rep una pregària teva Un amic prega amb tu
Un àngel t'ajuda a sobreviure Un amic es desviu per tu
Per a un àngel, ets una missió a complir Per a un amic, ets un tresor a defensar
Un àngel és quelcom celestial Un amic és l'oportunitat de conèixer allò que hi ha
de més bonic a la vida: l'Amor i l'Amistat.

UN ÀNGEL VOLDRIA SER EL TEU AMIC
UN AMIC, SENSE PROPOSAR-S’HO,
ÉS TAMBÉ EL TEU ÀNGEL.

DIVENDRES