divendres, 19 de maig de 2017

MAIG 4a setmana

BON DIA: SENZILLESA !!!


DILLUNS

ESTRELLES SALVADES

Una persona, que passava uns dies en un poble de la costa, anava passejant un capvespre per una platja en la qual no hi havia ningú. Mentre caminava, va veure un altre home a una certa distància. Quan ja hi estava més a prop va veure que aquell home -que per la forma de vestir seria segurament un habitant del poble- s’ajupia constantment, recollia alguna cosa del terra i la llençava al mar. I això ho repetia una i una altra vegada. S’hi va acostar del tot, per saludar-lo, i aleshores va veure com aquell bon home el que feia era agafar estrelles de mar que s’havien quedat a la platja, i, una per una, les retornava a l’aigua. El foraster, estranyat, es va dirigir a aquell home, el va saludar i li va preguntar què és el que estava fent.
-Doncs ja ho pot veure: retorno estrelles de mar a l’oceà- li va contestar. Ara mateix la marea està baixa i totes aquestes estrelles s’han quedat a la costa. Si no les llenço al mar es moriran per falta d’oxigen.
-Ja ho entenc -va contestar l’altre. Però pensi que deu haver-hi milions d’estrelles de mar en aquesta platja, i que és impossible agafar-les totes. A més, segurament això mateix passarà en moltes altres platges al llarg de la costa. No sé si se n’adona, però amb això que està fent no està canviant res, és un esforç inútil.
L’home va somriure, es va ajupir, va agafar una altra estrella de mar i, mentre la llençava a l’aigua, va respondre:
-Per a aquesta estrella sí que ha canviat alguna cosa!
Els petits esforços que fem, els petits gestos de solidaritat, a vegades pot semblar que no canvien res de la situació de les persones. Per exemple, participant en una campanya de recollida d’aliments, ben segur que no solucionarem el problema de la fam o de la pobresa en el món o en els nostres barris; però no per això deixarem de col·laborar-hi, perquè la nostra aportació segur que canvia en alguna cosa la vida d’alguna persona, ni que sigui només per uns moments. Cada gest que fem en favor dels altres, per petit que sigui, té la seva importància.



DIMARTS

APORTACIONS QUE NO ES VEUEN

El capità d’un submarí va voler provar l’eficàcia del personal de la sala de màquines, i amb aquesta finalitat donà l’ordre d’avançar a la màxima velocitat, i uns pocs segons després de donada aquesta ordre, i de sobte, manà fer una aturada d’emergència. Les seves ordres van ser obeïdes a l’instant, i de forma eficaç. Es va encendre el sistema de megafonia i es va sentir la veu del capità: “Us parla el capità. La meva felicitació al personal de la sala de màquines. Heu parat el vaixell exactament en cinquanta-cinc segons”. Immediatament després es va sentir una altra veu per la megafonia: “Us parla el cuiner. El vaixell s’ha parat en un temps rècord, però els filets amb patates han anat a fer punyetes. Així que aquesta nit, sopar fred per a tothom”.
Les coses funcionen no només amb les accions espectaculars, sinó amb l’aportació de tothom. I també les accions senzilles són importants i s’han de valorar.També nosaltres tenim aspectes que aparentment no són importants, i que hem de saber valorar.

DIMECRES

EL MOSQUIT I LA CUCA DE LLUM
 
Una nit un mosquit li deia a una cuca de llum:
-No crec que en tot el món hi hagi una criatura més útil que jo. El que passa és que els homes i les dones són uns desagraïts, però de fet haurien d'estar donant-me sempre les gràcies. I t'explicaré per què. Primer, amb les meves picadures, els ajudo a que practiquin la gran virtut de la paciència. I, segon, a fi que no perdin el temps dormint i que es treguin la mandra de sobre, els desperto sempre que puc, sigui de nit o de dia, acudint a picar-los al nas, al front, a l'orella o a on sigui. A més, tinc a la boca la meva meravellosa trompeta amb la qual no deixo de proclamar les meves gestes en favor de les persones. Però tu, ridícula cuca de llum, arrossegant-te per terra amb aquesta llumeta insignificant, quin bé aportes al món?
I la cuca de llum, sense cridar, li va contestar:
-Em fa la impressió que t'equivoques quan fas aquesta comparació entre nosaltres dos. Tot això que dius que fas en benefici dels altres, en realitat ho fas pensant només en tu. Quan piques a les persones els xucles la sang, i amb ella t'alimentes. I quan toques la teva empipadora trompeta només ho fas per donar-te importància davant de tu mateix i davant dels altres. La veritat és que t'estimes només a tu mateix. En el que fa referència a mi, és veritat que només tinc aquesta petita llum, que tu anomenes insignificant. Si amb ella puc il·luminar el camí d'algú tan petit com jo, i que està perdut en la nit, millor que millor; i, si no, paciència. Jo voldria fer alguna cosa més, però la meva naturalesa no m'ho permet. El poc bé que faig, el faig en silenci, i sense pregonar-lo al meu voltant. En tot cas, que els altres jutgin qui dels dos és de més profit per al món.
No tingueu por, nois i noies, no us sentiu ridículs quan feu tot el bé que podeu, discretament, sense cridar l'atenció. Esteu fent molt. I no us deixeu enlluernar per aquells i aquelles que es pensen que fan molt, que ho pregonen, i que a sobre es consideren superiors a vosaltres. Tranquils, no us considereu inferiors: aquestes persones (siguin companys vostres o siguin persones adultes) no fan més que vosaltres. Les persones intel·ligents ja saben distingir la sinceritat de la hipocresia, ja saben distingir el treball callat i fet amb amor, de les aparences. Els qui més criden, els qui sempre volen destacar i ser el centre d'atenció, potser no són els més indicats per jutjar-se a si mateixos i als altres.

DIJOUS
CONFIANÇA I NEGUIT
25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.


DIVENDRES




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada