La
responsabilitat és: l’ acció de
respondre de les conseqüències de les pròpies accions o de les d'un altre. És respondre davant qualsevol situació o eventualitat que se'ns pugui presentar.
Una persona responsable és aquella que sempre respon i que està disposada a
actuar enfront de les diferents disjuntives possibles. Normalment es confon la
responsabilitat amb el fet de complir davant altres persones allò que es té
promès, això es pot considerar com a cert, però no obstant això és solament un
dels aspectes d'aquesta donat que la responsabilitat comença amb un mateix. El simple fet de
satisfer totes les nostres necessitats (després d’haver reflexionat seriosament
quines són) és un acte de responsabilitat.
DIMARTS
Aquesta és la carta que va escriure una noia de 15 anys:
“En aquest cas em vinc a referir als estudiants com jo. La responsabilitat no solament t'afecta a tu, sinó a tota la
societat que t'envolta. Encara que pensis: “què té a veure la responsabilitat
amb mi?”, la resposta és simple: TOT.
Les meves responsabilitats són: anar a
escola, arribar d'hora,, assistir neta, pentinada, porta al dia els treballs,
exàmens, activitats; també en la llar: la meva roba, la meva habitació, etc.
Per a mi la responsabilitat és ser LLIURE i enfrontar els meus
problemes o les meves bones estones amb raonament. Per a mi és millor ser
responsable, ja que així la meva consciència com a filla-estudiant està neta, a
més de que creix el meu valor com a persona.
Les altres persones tenen una altra imatge de tu si ets responsable, per
exemple: “mira, ella sí treballa, compleix amb les seves tasques i és una bona
noia”.
Sempre tindràs persones que t'ajudin, ja que saben que ets responsable
encara que a vegades fallis.
(DEMÀ
CONTINUAREM AMB LA CARTA D’AQUESTA NOIA)
DIMECRES
Però hi ha altres persones que en comptes d'afrontar els seus
problemes decideixen llevar-se de tota culpa, o es fan els que no els importa
gens, això se li crida EVITAR RESPONSABILITATS, però jo crec que si vols
arribar a ser algú en la vida, has d'aprofitar al màxim les oportunitats que et
donin i responsabilitzar-te en les coses que hagis de fer ARA, perquè després
seran moltes més obligacions de les quals pensis.
De vegades no puc creure, quan els meus companys de classe arriben sense les
seves tasques i els seus treballs, i em quedo pensant “*Qúe haurà estat més
important per no complir amb el que devia?” o “Què serà d'ells quan es facin
més grans?...Quan tinguin casa, família, fills, treball...
Si decideixes ser responsable, primerament has d'aclarir el que desitges ser en
la vida, que vols que la gent vegi de tu, que vols aconseguir, així tindràs els
teus valors més plantejats i la teva mentalitat de responsabilitat creixerà. Bé
almenys al meu si em funciona.
Però també necessites de dues coses que per mi són molt importants, la
valentia: que t'ajuda a voler aconseguir les teves metes costi el que costi, i
la humilitat: que fa que acceptis les teves errades, i així millors, ja que
dels errors aprens.
Per concloure, jo solament vull dir que per canviar al món, primer has de
canviar-te TU. Cal lluitar perquè aquest valor tan important (LA
RESPONSABILITAT) mai es perdi. Junts ho podrem aconseguir.
DIJOUS
DIVENDRES
divendres, 13 d’octubre del 2017
OCTUBRE3a setmana
BON DIA RESPECTE !!!
DILLUNS El respecte és la consideració, atenció o deferència que es deu a una persona. Podem dir també que és el sentiment que porta a reconèixer els drets i la dignitat de l’altre. Aquest valor es fonamenta en la dignitat de la persona. Dignitat d’igual a igual compartida per tots. El respecte cap a un mateix es basa en el respecte que es té a l’altre com a persona. La nostra dignitat de persones queda situada entre dues coordenades bàsiques: la del respecte a nosaltres mateixos i la del respecte a la resta. No hem de confondre el respecte amb les formes de convivència respectuoses. El respecte va més enllà de les formes. El respecte als altres és la primera condició per saber viure i posar les bases a una autèntica convivència en pau.
DIMARTS
DIMECRES
NO PERDRE EL CONTROL
Aquells dos nois, sense saber ben bé com, arriben a enfadar-se, tots dos s’escridassen i de seguida passen a insultar-se. Al final, el qui havia començat a cridar primer reconeix la seva part de responsabilitat i li diu a l’altre: “Ho sento, perdona’m; és que no m’he pogut controlar”. En més d’una ocasió hem sentit aquesta frase, o alguna de semblant, o fins i tot és possible que nosaltres mateixos l’hàgim dit alguna vegada. Algú ens diu o ens fa alguna cosa, i saltem de seguida, sense pensar-ho més. O bé li diem i li fem alguna cosa a algú altre sense preveure’n les conseqüències. Després reconeixem: “No m’he pogut controlar”, però el mal ja està fet, quan es podia haver evitat. Autocontrolar-se, és a dir, saber controlar un mateix el que diu i el que fa, és una forma de “tractar bé a tothom”. Perquè és una forma d’evitar crits, males paraules i altres possibles reaccions violentes. Tractar bé a tothom també passa, doncs, per saber controlar les nostres paraules, les nostres actituds, de manera que no faltin al respecte que totes les persones ens mereixem.
DIJOUS
DIVENDRES Per 1r ESO:
Per 2n,3,4r ESO
divendres, 6 d’octubre del 2017
OCTUBRE
2na Setmana
PENSA EN ELS
ALTRES
DILLUNS
CIENTÍFIC COMPROMÉS
Un reconegut científic de fama mundial (Albert Einstein) va visitar per primera vegada Espanya en els primers anys del segle XX. La presència d’aquest científic alemany va despertar l’interès de molta gent, perquè ja era famós i perquè molts veien en els seus descobriments nous camins per al progrés de la humanitat. Però algunes de les seves declaracions no van agradar a certes persones. I és que aquest geni de les matemàtiques, quan feia alguna roda de premsa o pronunciava una conferència, no parlava només de conceptes de matemàtiques o de física, sinó que també exposava idees sobre la vida social, sobre les relacions entre les persones, contra la guerra i a favor de la pau. I al llarg de la seva vida, Einstein no només es va preocupar de resoldre problemes de matemàtiques o de física. Sempre va tenir molt presents els drets humans i els problemes de la societat. A mesura que avançava la seva vida, a part dels temes científics, es va anar ocupant més en altres qüestions, com ara la justícia, la solidaritat, la democràcia i l’ajuda als més necessitats. I és que una cosa no està renyida amb l’altra: podem ser persones de ciència, persones cultes, però no per això hem d’oblidar els grans problemes que preocupen a les persones i les situacions injustes que moltes d’elles pateixen. No ens hauríem d’aïllar en el nostre món personal i deixar de banda la resta de les persones.
DIMARTS
Compartir el millor blat
de moro Un agricultor tenia el costum de compartir les seves
millors llavors de blat de moro amb tots els altres agricultors dels contorns. havia obtingut el primer premi en la Fira de l'estat amb el seu blat de moro.
Quan li van preguntar per què ho feia, va dir: “En realitat, és per pur
interès. El vent té la virtut de traslladar el pol•len d'uns camps a uns
altres. Per això, si els meus veïns conreessin un blat de moro de classe inferior,
la polinització rebaixaria la qualitat del meu propi blat de moro. Aquesta és
la raó per la qual m'interessa enormement que només plantin el millor blat de
moro”.
Tot el que dónes a uns altres t'ho estàs donant a tu mateix.
DIMECRES
DIJOUS
S’HAVIEN OBLIDAT D’ELL! El noi va arribar a casa plorant. El seu avi va sortir corrent
a trobar-lo i el va abraçar. El noi continuava plorant, desconsolat. L’avi
intentava calmar-lo.
-T’han pegat?-li va preguntar. I el noi ho negava amb el cap.
-T’han agafat alguna cosa? T’has fet mal? -I la resposta del noi sempre era
negativa.
-Què t’ha passat, doncs?
El noi sospira, s’eixuga les llàgrimes i explica a l’avi:
-Estàvem jugant a amagar-nos, i jo m’havia amagat molt bé. I estava esperant,
però el temps passava... He sortit de l’amagatall i he vist que havien acabat
de jugar, que s’havien marxat tots a casa i que ningú no m’havia vingut a
buscar.
I els plors li van tornar a ofegar les paraules.
-¿Te n’adones, avi? ¡Ningú no m’ha vingut a buscar!
Que no passin els dies i tinguem al costat nostre companys o companyes als
quals “ningú no va a buscar”. Interessem-nos pels altres, demostrem-los que els
tenim presents, que notin que ens importen... Perquè, sense adonar-nos, els
podem fer molt de mal. Mirem si a prop nostre hi ha algú al qual li costa més
relacionar-se; potser està esperant una petita ajuda, un recolzament, o una
paraula d’ànim. Pensa que podries ser tu.A vegades amb molt poques coses es contribueix de forma
increïble a la felicitat d’una persona.
DIVENDRES
PREGUNTA DIFÍCIL Una persona, professional del món de la salut, explica una
anècdota dels seus anys d’estudiant: en el segon curs d'infermeria un professor
els va posar un examen dels anomenats sorpresa, perquè es posen sense avisar i,
per tant, ningú no se l’espera.
-Jo era un estudiant força aplicat -explica aquesta persona-, i em vaig posar
de seguida a la feina. Vaig llegir ràpidament les preguntes per pensar les
respostes, i veia que ho tenia tot controlat, fins que vaig llegir l’última de
les preguntes: “¿Quin és el nom de la senyora que neteja cada dia les vostres
aules?” Jo havia vist moltes vegades aquella senyora, que devia tenir uns
cinquanta anys, i que era alta i morena, però ¿com havia de saber el seu nom?
Vaig pensar que seria una espècie de broma del professor i vaig lliurar
l’examen amb l’última pregunta en blanc. Abans d’acabar la classe, algú li va
preguntar al professor si l’última pregunta comptaria per a la nota de
l’examen. I per a sorpresa nostra, el professor ens va contestar:
“Absolutament. En els tipus de feines que tindran en el futur vostès coneixeran
moltes persones. A totes els han de donar importància. Totes mereixen la seva
atenció, encara que sigui només per saludar-les i dedicar-los un somriure”.
I aquella persona continua dient que no va oblidar mai aquella lliçó del
professor.
És una lliçó per no oblidar tampoc ningú de nosaltres: totes les persones
mereixen la nostra atenció, també aquelles que normalment ens passen
desapercebudes.