GENER   4a setmana

BON DIA: PERDÓ!!! 

DILLUNS

EL TERMÒMETRE DE LA PAU

Quan prens partit per la no-violència, edifiques la pau.

Quan prens responsabilitats que ningú no vol, desvetlles la pau.

Quan lluites per la justícia, fas trobadissa la pau.

Quan no critiques per darrera, fas obra de pau.

Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la pau.

Quan t'interesses pels problemes del món, fas pujar el valor de la pau.

Quan et dediques a fer un servei, ets llevat de pau.

Quan tornes bé per mal, ets apòstol de la pau.

Quan no tens por de la veritat, ets profeta de la pau.

Quan et poses al costat dels marginats, poses al marge la violència.

Quan, per damunt de tot, l'altre és persona, dignifiques la pau.

Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau.

Quan trobes la vida de grup, poses fonaments a la pau.

Quan engresques l'altre a viure, escampes la pau pel món.

Quan estimes com Crist estima, en tu floreix la pau.

Només quan estaràs cansat de buscar-la, la Pau et vindrà a trobar.

DIMARTS

Val la pena avui, dia de la PAU fer una reflexió més profunda .

DIMECRES

PARÀBOLA DEL SERVENT SENSE COMPASSIÓ

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.

27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:

»--Paga'm el que em deus.

29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:

»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.

30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:

»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?

34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

35 »Igualment us tractarà el meu Pare del cel si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

DIJOUS

PERDONO... I OBLIDO

Hi havia un capellà que estava una mica cansat d’una senyora gran que venia a explicar-li contínuament com Déu se li apareixia personalment i les coses que li deia. Cada setmana, de manera puntual, es veu que tenia comunicació directa amb el cel i rebia algun missatge de Déu. El capellà considerava que tot allò era, certament, fruit de la imaginació i volia acabar d’una vegada amb aquella història. Per això un dia va dir a la dona: “Mira; la propera vegada que puguis parlar amb Déu, i perquè jo estigui segur que és Ell qui et parla, demana-li que et digui quins són els meus pecats, els que només jo conec”. Amb això el capellà va pensar que la dona quedaria ja en evidència i que mai més ja no parlaria del tema. Però al cap de pocs dies es va tornar a presentar la senyora a parlar amb el capellà. “¿Has pogut parlar amb Déu una altra vegada?” -li preguntà. “Sí”- va contestar la dona. I el capellà va insistir: “¿I t’ha dit quins són els meu pecats?”. La dona, després d’una pausa, va respondre: “De fet m’ha confessat que no me’ls podia dir... perquè els havia oblidat”. El capellà no va voler investigar més sobre les aparicions que tenia la bona senyora i la va deixar en pau amb les seves coses. Però el que va veure va ser que la idea que sobre Déu tenia aquella dona gran era profunda i correcta.
¿Ets tu capaç de perdonar i d’oblidar? ¿O conserves en el teu cor la rancúnia i les ganes de venjar-te pel que t’han fet? No és fàcil perdonar, i encara menys oblidar; hi ha persones a qui els costa poc i a d’altres els costa més. Però podem estar ben convençuts que allà on abunda el perdó està assegurat un immillorable ambient de convivència.

DIVENDRES

EXEMPLE DELS ANIMALS

Aquell petit antílop amb freqüència es trobava malalt. En l'estació de les pluges tenia dolor en les potes, i una infecció en la boca li produïa fortes molèsties quan menjava herba. A més, tossia molt durant la nit, i ningú no volia dormir al seu costat. I durant l'estació seca, beure l'aigua estancada li afectava molt a l'estómac, i la pols li irritava els ulls. I per acabar-ho d'adobar, la gran diferència de temperatura entre el dia i la nit li causava dolors en les seves articulacions. Per a aquest antílop, la vida era una contínua lluita contra el dolor i la malaltia. Però el pitjor de tot no era el dolor físic, sinó la sensació de sentir-se abandonat per tots. Ningú no volia fer-li companyia per por de contagiar-se d'algun dels seus mals.
En una ocasió, mentre estava estirat al terra, afectat per una febre molt alta, va ser sorprès per una família de lleopards. No el van voler atacar, perquè van veure que estava molt malalt. Fins i tot el més petit del grup li va deixar una canya de sucre com a regal. Quan la febre li va baixar, l'antílop va pensar molt en la família de lleopards, que l'havien deixat viure i a més li havien fet un obsequi. I quant més pensava en ells, més li augmentava l'antipatia pels de la seva pròpia família, que mai no s'havien preocupat d'ell. Com que tenia molta experiència en suportar el dolor i la malaltia, va decidir dedicar-se a visitar els animals que estaven malalts, per consolar-los amb els seus consells. I va anar donant consells a diferents animals (un elefant, una zebra, una serp...) Els únics que no visitava ni aconsellava eren els de la seva família, perquè no era capaç d'oblidar ni de perdonar les vegades que l'havien deixat sol i abandonat. Un dia, després d'haver visitat un camell, va anar a fer un passeig per la selva, i va trobar un antílop, un animal de la seva família, que estava malalt estirat sobre l'herba. Al començament va tenir la temptació de deixar-lo com estava, però després de veure les llàgrimes que li queien dels ulls, es va compadir d'ell i va decidir ajudar-lo. Li va fer companyia i el va estar refrescant fins que la febre li va baixar. Quan es va recuperar del tot, l'altre antílop, agraït, va regalar al nostre protagonista una canya de sucre. Aquell dia es va reconciliar amb els seus germans i ja no tenia problema en ajudar-los. La seva fama va augmentar molt entre els de la seva espècie.
A vegades costa fer el primer pas cap a l'amistat o el perdó. Però si tenim el valor de fer-ho, la recompensa que rebem és més gran que tots els nostres esforços.

GENER   4a setmana

SETMANA DE LA PAU !!!

DILLUNS

DIMARTS

ÉS LA CANÇÓ QUE CANTAREM EL DIMARTS 30 TOTS JUNTS AL POLIESPORTIU

DIMECRES

REBEL•LIÓ DE LES ARMES

Els fusells es van negar a disparar. Els tancs no volien moure's. Els avions van dir que no volien transportar més bombes.

-Estem farts de matar persones.

-Estem cansats de les guerres.

I de sobte va parar el soroll de les bales i de les bombes, i es va poder escoltar el cant dels ocells i les veus dels nens. Els camps de batalla es van convertir en parcs infantils. Els tancs, pintats de mil colors, es van transformar en tobogans, i dels canons penjaven gronxadors. Els avions van ser escoles, biblioteques, cinemes... Unes boniques roses van créixer en els fusells, i els cascos dels soldats servien de testos per plantar-les.

Les persones van eliminar de tots els llibres i diccionaris les paraules "guerra", "enemic", "odi"... I en les escoles s'ensenyava que les paraules PAU, AMIC, AMOR... s'han d'escriure sempre amb majúscules.

És com un somni, no? Com una cosa que mai no podrà ser realitat. I per què no podem somiar amb la pau? Per què no podem somiar que les guerres acaben? Hi ha moltes persones en el món que tenen la inquietud de sembrar la pau; gràcies a elles i als seus somnis i al seu compromís, es realitzen accions en favor de la pau, en algunes de les quals a vegades podem participar. Tot és important i contribueix a respectar la vida de les persones.

DIJOUS

DESEQUILIBRI EN ELS PRESSUPOSTOS

“La humanitat necessita anar acabant amb les armes, perquè s’utilitzen molts diners que es podrien fer servir en plans de desenvolupament i de progrés, i, sobretot, perquè posen en perill la supervivència de la humanitat”. Bonica frase, oi? És una declaració pròpia del “Dia mundial del Desarmament”; una declaració amb la qual, en principi, tothom estaria d’acord... però que sembla ser que molts no en fan cas. Per desgràcia, la cursa d’armaments no ha parat, sinó que ha crescut de forma desmesurada, i les tècniques per “matar més” han avançat de manera increïble. I sempre ens quedem espantats –jo almenys- quan veiem tot el que es podria fer amb els diners que es dediquen a armament. Un exemple: el que en el món s’inverteix en armaments i en guerres continua sent seixanta vegades superior al que es dedica a salut i nutrició. I un altre: en algun moment (un dels anys de final de segle passat), el pressupost militar d’Espanya va arribar a ser, aproximadament, tres vegades més gran que el pressupost dels ministeris d’Agricultura, d’Indústria i de Medi Ambient junts. La pregunta és inevitable: ¿per què no invertir una part d’aquest potencial econòmic en resoldre les necessitats bàsiques de tota la població mundial?

Com moltes altres idees, aquesta també sembla una cosa irrealitzable, perquè hi ha molts interessos egoistes pel mig. Però, igual que moltes altres persones en el món, no ens podem cansar de dir-ho i de repetir-ho, i de lluitar perquè cada dia ens acostem més a aquest ideal que tots volem.

Per cert: en les nostres relacions, ¿anem “desterrant les armes”? ¿Quant “pressupost” gastem en “fer la guerra”? ¿Gastem més energies en barallar-nos que en intentar comprendre’ns i respectar-nos?

DIVENDRES

GENER   3a setmana

BON DIA:FELICITAT !!!

DILLUNS

Felicitat , tots la busquem
Sense saber exactament què és
ni si algun dia la trobarem

alguns tenen el concepte                                       
de festes , fama i diners
que jo trobo totalment incorrecte         

L'amor de qui estimem
la calor dels amics
arribar a on ens proposem

El somriure de qui hem vist patir
la innocència d'un nen petit
feliços ens fa sentir

els luxes només son una disfressa
però per tindre una vida feliç
hem de buscar la seva veritable bellesa

DIMARTS

FELICITAT, AQUÍ MATEIX

Un jove, amb ganes de trobar sentit a la vida, va preguntar a una persona profundament espiritual: “Perdoni... Vostè que té coneixement i experiència de la vida, ¿podria dir-me on puc trobar la felicitat?” Aquella persona espiritual, que certament irradiava felicitat, li va contestar: “La felicitat es troba on tu estàs ara mateix”. El jove li va respondre: “¿Com? Si aquí ara mateix no hi ha res. Jo el que busco és la felicitat”. I aquell jove, una mica decebut, va abandonar aquell lloc, se suposa que per anar a trobar en altres llocs la felicitat que anava buscant.
Molts són els qui busquen la felicitat (de fet, tots la busquem, la felicitat). Però molt pocs saben trobar-la allà on és. Algun autor ha dit que la felicitat és “com aquella boira fina, que quan hi som a dintre no la sabem veure”. I és que quan la felicitat ens surt al pas no té la forma que a vegades imaginem, perquè en moltes ocasions se’ns presenta en forma d’un servei fet als altres, d’una dificultat vençuda, d’una vivència alegre de les coses de cada dia, etc. No sempre té una aparença espectacular o extraordinària. A tots ens falta fer molt més exercici per adquirir l’experiència de saber ser feliços allà on ens trobem.

DIMECRES

EL CAMÍ DE LA FELICITAT

Aquesta és la història d'un home que estava fart de plorar. Va mirar al seu voltant i va veure que tenia davant d'ell la felicitat. Va allargar la mà per agafar-la.
La felicitat era una flor. La va collir. I tan aviat la va tenir, la flor ja s'havia desfullat.
La felicitat era un raig de sol. Va aixecar els ulls per sentir l'escalfor a la cara i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els seus dits, les cordes es varen desafinar.
Cap al tard, quan tornava a casa, l'home seguia plorant.
L'endemà seguia buscant la felicitat. A la vora del camí hi havia un noiet que plorava. Per tranquil·litzar-lo va agafar una flor i li va donar. L'aroma de la flor va perfumar a tots dos.
Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb les seves velles vestidures. La va portar fins al sol i també ell es va escalfar.
Un grup de nois i noies cantava. Ell els va acompanyar amb la seva guitarra. També ell va gaudir amb aquella melodia.
A la nit, en tornant a casa, el bon home somreia de veritat. Havia trobat la felicitat.

DIJOUS

DIVENDRES

FELICITAT

Un cadell estava atrafegat tractant d'agafar la seva pròpia cua. Va passar un gos vell i savi, i al veure'l tan desesperat, li va preguntar:

- Què estàs fent, que et veig tan atrafegat en aquesta espècie de gimnàstica tan impossible?

- M'han dit que la felicitat està en la meva cua. Si aconsegueixo agafar-la, seré feliç.

El gos savi el va mirar amb mansa comprensió i li va dir:

- És cert que la felicitat està a la cua. Per això, jo faig el que he de fer i vaig on he d'anar i ella sempre em segueix.