divendres, 26 de gener del 2018

GENER   4a setmana

BON DIA: PERDÓ!!! 


DILLUNS


EL TERMÒMETRE DE LA PAU


Quan prens partit per la no-violència, edifiques la pau.
Quan prens responsabilitats que ningú no vol, desvetlles la pau.
Quan lluites per la justícia, fas trobadissa la pau.
Quan no critiques per darrera, fas obra de pau.
Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la pau.
Quan t'interesses pels problemes del món, fas pujar el valor de la pau.
Quan et dediques a fer un servei, ets llevat de pau.
Quan tornes bé per mal, ets apòstol de la pau.
Quan no tens por de la veritat, ets profeta de la pau.
Quan et poses al costat dels marginats, poses al marge la violència.
Quan, per damunt de tot, l'altre és persona, dignifiques la pau.
Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau.
Quan trobes la vida de grup, poses fonaments a la pau.
Quan engresques l'altre a viure, escampes la pau pel món.
Quan estimes com Crist estima, en tu floreix la pau.
Només quan estaràs cansat de buscar-la, la Pau et vindrà a trobar.



DIMARTS

Val la pena avui, dia de la PAU fer una reflexió més profunda .





DIMECRES


PARÀBOLA DEL SERVENT SENSE COMPASSIÓ

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
»--Paga'm el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:
»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare del cel si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.



DIJOUS
PERDONO... I OBLIDO

Hi havia un capellà que estava una mica cansat d’una senyora gran que venia a explicar-li contínuament com Déu se li apareixia personalment i les coses que li deia. Cada setmana, de manera puntual, es veu que tenia comunicació directa amb el cel i rebia algun missatge de Déu. El capellà considerava que tot allò era, certament, fruit de la imaginació i volia acabar d’una vegada amb aquella història. Per això un dia va dir a la dona: “Mira; la propera vegada que puguis parlar amb Déu, i perquè jo estigui segur que és Ell qui et parla, demana-li que et digui quins són els meus pecats, els que només jo conec”. Amb això el capellà va pensar que la dona quedaria ja en evidència i que mai més ja no parlaria del tema. Però al cap de pocs dies es va tornar a presentar la senyora a parlar amb el capellà. “¿Has pogut parlar amb Déu una altra vegada?” -li preguntà. “Sí”- va contestar la dona. I el capellà va insistir: “¿I t’ha dit quins són els meu pecats?”. La dona, després d’una pausa, va respondre: “De fet m’ha confessat que no me’ls podia dir... perquè els havia oblidat”. El capellà no va voler investigar més sobre les aparicions que tenia la bona senyora i la va deixar en pau amb les seves coses. Però el que va veure va ser que la idea que sobre Déu tenia aquella dona gran era profunda i correcta.
¿Ets tu capaç de perdonar i d’oblidar? ¿O conserves en el teu cor la rancúnia i les ganes de venjar-te pel que t’han fet? No és fàcil perdonar, i encara menys oblidar; hi ha persones a qui els costa poc i a d’altres els costa més. Però podem estar ben convençuts que allà on abunda el perdó està assegurat un immillorable ambient de convivència.



DIVENDRES

EXEMPLE DELS ANIMALS

Aquell petit antílop amb freqüència es trobava malalt. En l'estació de les pluges tenia dolor en les potes, i una infecció en la boca li produïa fortes molèsties quan menjava herba. A més, tossia molt durant la nit, i ningú no volia dormir al seu costat. I durant l'estació seca, beure l'aigua estancada li afectava molt a l'estómac, i la pols li irritava els ulls. I per acabar-ho d'adobar, la gran diferència de temperatura entre el dia i la nit li causava dolors en les seves articulacions. Per a aquest antílop, la vida era una contínua lluita contra el dolor i la malaltia. Però el pitjor de tot no era el dolor físic, sinó la sensació de sentir-se abandonat per tots. Ningú no volia fer-li companyia per por de contagiar-se d'algun dels seus mals.
En una ocasió, mentre estava estirat al terra, afectat per una febre molt alta, va ser sorprès per una família de lleopards. No el van voler atacar, perquè van veure que estava molt malalt. Fins i tot el més petit del grup li va deixar una canya de sucre com a regal. Quan la febre li va baixar, l'antílop va pensar molt en la família de lleopards, que l'havien deixat viure i a més li havien fet un obsequi. I quant més pensava en ells, més li augmentava l'antipatia pels de la seva pròpia família, que mai no s'havien preocupat d'ell. Com que tenia molta experiència en suportar el dolor i la malaltia, va decidir dedicar-se a visitar els animals que estaven malalts, per consolar-los amb els seus consells. I va anar donant consells a diferents animals (un elefant, una zebra, una serp...) Els únics que no visitava ni aconsellava eren els de la seva família, perquè no era capaç d'oblidar ni de perdonar les vegades que l'havien deixat sol i abandonat. Un dia, després d'haver visitat un camell, va anar a fer un passeig per la selva, i va trobar un antílop, un animal de la seva família, que estava malalt estirat sobre l'herba. Al començament va tenir la temptació de deixar-lo com estava, però després de veure les llàgrimes que li queien dels ulls, es va compadir d'ell i va decidir ajudar-lo. Li va fer companyia i el va estar refrescant fins que la febre li va baixar. Quan es va recuperar del tot, l'altre antílop, agraït, va regalar al nostre protagonista una canya de sucre. Aquell dia es va reconciliar amb els seus germans i ja no tenia problema en ajudar-los. La seva fama va augmentar molt entre els de la seva espècie.
A vegades costa fer el primer pas cap a l'amistat o el perdó. Però si tenim el valor de fer-ho, la recompensa que rebem és més gran que tots els nostres esforços.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada