GENER   4a setmana

SETMANA DE LA PAU !!!

DILLUNS

DIMARTS

ÉS LA CANÇÓ QUE CANTAREM EL DIMARTS 30 TOTS JUNTS AL POLIESPORTIU

DIMECRES

REBEL•LIÓ DE LES ARMES

Els fusells es van negar a disparar. Els tancs no volien moure's. Els avions van dir que no volien transportar més bombes.

-Estem farts de matar persones.

-Estem cansats de les guerres.

I de sobte va parar el soroll de les bales i de les bombes, i es va poder escoltar el cant dels ocells i les veus dels nens. Els camps de batalla es van convertir en parcs infantils. Els tancs, pintats de mil colors, es van transformar en tobogans, i dels canons penjaven gronxadors. Els avions van ser escoles, biblioteques, cinemes... Unes boniques roses van créixer en els fusells, i els cascos dels soldats servien de testos per plantar-les.

Les persones van eliminar de tots els llibres i diccionaris les paraules "guerra", "enemic", "odi"... I en les escoles s'ensenyava que les paraules PAU, AMIC, AMOR... s'han d'escriure sempre amb majúscules.

És com un somni, no? Com una cosa que mai no podrà ser realitat. I per què no podem somiar amb la pau? Per què no podem somiar que les guerres acaben? Hi ha moltes persones en el món que tenen la inquietud de sembrar la pau; gràcies a elles i als seus somnis i al seu compromís, es realitzen accions en favor de la pau, en algunes de les quals a vegades podem participar. Tot és important i contribueix a respectar la vida de les persones.

DIJOUS

DESEQUILIBRI EN ELS PRESSUPOSTOS

“La humanitat necessita anar acabant amb les armes, perquè s’utilitzen molts diners que es podrien fer servir en plans de desenvolupament i de progrés, i, sobretot, perquè posen en perill la supervivència de la humanitat”. Bonica frase, oi? És una declaració pròpia del “Dia mundial del Desarmament”; una declaració amb la qual, en principi, tothom estaria d’acord... però que sembla ser que molts no en fan cas. Per desgràcia, la cursa d’armaments no ha parat, sinó que ha crescut de forma desmesurada, i les tècniques per “matar més” han avançat de manera increïble. I sempre ens quedem espantats –jo almenys- quan veiem tot el que es podria fer amb els diners que es dediquen a armament. Un exemple: el que en el món s’inverteix en armaments i en guerres continua sent seixanta vegades superior al que es dedica a salut i nutrició. I un altre: en algun moment (un dels anys de final de segle passat), el pressupost militar d’Espanya va arribar a ser, aproximadament, tres vegades més gran que el pressupost dels ministeris d’Agricultura, d’Indústria i de Medi Ambient junts. La pregunta és inevitable: ¿per què no invertir una part d’aquest potencial econòmic en resoldre les necessitats bàsiques de tota la població mundial?

Com moltes altres idees, aquesta també sembla una cosa irrealitzable, perquè hi ha molts interessos egoistes pel mig. Però, igual que moltes altres persones en el món, no ens podem cansar de dir-ho i de repetir-ho, i de lluitar perquè cada dia ens acostem més a aquest ideal que tots volem.

Per cert: en les nostres relacions, ¿anem “desterrant les armes”? ¿Quant “pressupost” gastem en “fer la guerra”? ¿Gastem més energies en barallar-nos que en intentar comprendre’ns i respectar-nos?

DIVENDRES