divendres, 2 de febrer del 2018

FEBRER 1a setmana

BON DIA: AMISTAT !!!


DILLUNS
ELS COLORS DELS AMICS

Els Amics són com "colors": cadascun amb el seu matís i una manera de ser, que sempre deixen empremta.
Hi ha l'Amic de "
color verd" :
que fa palesa la bellesa de la Vida i hi posa esperança. Ens aixeca els ànims!
Hi ha l'Amic de "
color blau" :
que sempre té a punt paraules de pau i serenor,  tot donant-nos la impressió, en sentir-lo, que ens som al cel o amb el blau profund del mar.Ens fa pujar amunt!
Hi ha l'Amic "
color groc" :
ens acull i ve a ser com el sol.  Ens fa riure, somriure i veure la lluïssor groga dels estels, tot posant-los a l'abast de les nostres mans.
Hi ha l'Amic "
color vermell" :
que coneix i domina les regles del viure i ve a ser com la nostra sang. Suporta els perills, però mai no minva el seu coratge.  És generós i les seves paraules són apassionades i plenes d'un amor ben viu.
Hi ha l'Amic "
color taronja" :
que ens fa sentir-nos plens de vigor i salut. Enriqueix el nostre esperit amb energies, que són veritables vitamines per al nostre creixement.
Hi ha l'Amic "
color gris" :
que ens fa valorar el silenci, la interioritat i l'autoconeixement. Indueix a pensar i reflexionar i ens ajuda a aprofundir en nosaltres mateixos.
Hi ha l'Amic "
color violat " :
que ens aporta tota aquesta essència majestuosa, com la dels reis i els mags. La seves paraules manifesten noblesa, autoritat i saviesa.
Hi ha l'Amic "color negre" :
que té molta habilitat en fer aflorar tot el nostre espai interior més fosc,
amb paraules sovint dures.  Ens parla sense cap mena "d'anestèsia" i, ben segur, amb bones intencions.
Ens empeny a considerar molt millor les nostres actituds envers la vida.
Si els ajuntem tots en un Gran Aplec, veurem l'Arc de Sant Martí de l'Amor!

DIMARTS




DIMECRES



DIJOUS
UNA GORRA DE LLANA DE COLORAINES
Aquesta història va passar en un poblet de muntanya.
La Laia feia dies que no anava a escola. Estava molt malalta i els seus pares l'havien ingressat en un gran hospital de la ciutat.
La mestra i els seus companys de classe estaven ben preocupats i els agradaria molt anar-la a veure, però era molt lluny. Finalment un dia van decidir escriure-li unes ratlles.
Tots hi van aportar la seva: l'Aleix va fer un dibuix molt divertit, la Soraia va escriure una endevinalla, en Marc i en Sergi, que eren bessons, van escriure-hi la lletra de l'última cançó de moda i la Sílvia -que era la que tenia més bona lletra- va escriure-hi tot allò que els altres volien explicar.
Al cap d'uns quants dies, la mare de la Laia va telefonar a la mestra per donar-li les gràcies i dir-li que encara hauria d'estar-hi molts dies a l'hospital.
Va passar força temps però, cada setmana, els companys de la Laia enviaven un sobre amb escrits, dibuixos, acudits, fotos...
Finalment, un dia, la mare de la Laia va anar a l'escola a parlar amb la mestra i amb tots els nois i noies.
- Tinc una bona notícia, la Laia ja és a casa. Està molt millor.
- Visca! Van cridar tots.
- Avui l'anirem a veure. Van dir els bessons.
- Quan vindrà a escola? Va preguntar un altre.
La mare els va dir que encara trigaria uns quants dies i que, de moment, no l'anessin a veure.
Es van quedar molt estranyats però, quan la mare va marxar, la mestra els va explicar que el tractament que havien fet a la Laia havia estat molt fort i que li havien caigut tots els cabells. Per això li feia vergonya que la veiessin així.
Els nens i nenes van pensar què podien fer i van decidir escriure a la Laia.
"Laia, estem molt contents que estiguis millor i ja siguis a casa.
Volem que vinguis a l'escola. T'estimem i et trobem a faltar molt.
Tots et donem una abraçada i un petonàs molt gran i sorollós."
Van portar la carta a casa de la Laia i la van deixar a la bústia. Després van començar a pensar, que el dia que la Laia tornés a l'escola havien de fer alguna cosa especial..
La Laia hi va anar la setmana següent. Estava molt pàl·lida i portava una gorra de llana de coloraines.
Primer hi va haver moltes abraçades i després van arribar les sorpreses.
A la pissarra unes lletres ben grosses deien "BENVINGUDA LAIA". Al voltant hi havien dibuixat flors, papallones, insectes, globus i fins i tot una sargantana.
L'Àlex li havia portat una baldufa que s'estimava molt. Els bessons li van regalar una capsa de sabates, amb la tapa foradada, plena de cucs de seda i la Sílvia va portar fulles de morera perquè les mengessin. En Sergi va dur una coca que havia fet amb l'ajuda de la mare. Tots havien portat alguna cosa: un conte, una goma d'esborrar en forma d'elefant, un paquet de xiclets...
De sobte es van adonar que la Sílvia no hi era. Va arribar al cap de poc amb una gorra de llana de coloraines al cap.
- Què t'ha passat?
- No res, he estat pensant què podia fer per la Laia i m'ha semblat bé fer-li costat.
La Sílvia es va treure la gorra i tots van poder veure que s'havia tallat els cabells. Quin desastre! S'havia deixat un cap horrible, amb cabells ben curts de totes mides.
Després d'un primer moment de sorpresa, tots van esclafir a riure i la van aplaudir.
L'endemà la Laia i la Sílvia van seure a classe de costat i totes dues sense la gorra.

DIVENDRES

AMOR CONTRA PERVERSIÓ


Hi havia una vegada un mico molt compassiu que obria el seu cor a tots els animals que trobava. Un dia va conèixer a una tortuga mascle i va encetar-hi una bona amistat. Tortuga i mico passaven moltes hores del dia parlant de les seves coses. Però la tortuga ja n'estava cansada i, a més, la tortuga femella va començar a sentir-se molesta perquè el seu marit estava massa hores fora de casa. Per això, va demanar-li explicacions i la tortuga mascle li va explicar que havia trobat un gran amic, un mico molt afectuós, amb qui podia parlar de molts temes i sortir enriquit amb la seva amistat i els seus sentiments plens de bondat. L'esposa, aleshores, va sentir-se gelosa i es va dir: "Haig de trobar alguna manera d'acabar amb aquest maleït mico". Va esbossar un pervers pla i el va posar en acció. Va començar a fingir que havia agafat una rara malaltia molt maligna i que la seva vida era en perill. El marit estava realment preocupat.
- Què puc fer per tu, esposa?
La tortuga femella va dir:
- Els meus òrgans estan molt febles. En qualsevol moment puc morir. He consultat la tortuga metge i m'ha assegurat que només puc salvar-me si menjo fetge de mico.
L'angoixa va amarar el marit. L'esposa va insistir:
- Necessito fetge de mico o moriré; t'ho asseguro. Tu tens amistat amb aquest mico tan compassiu. Si és tan bondadós, com sempre dius, no dubtarà en oferir el seu fetge per a salvar la meva vida.
La tortuga mascle va anar a parlar amb el mico i no es va atrevir a dir-li la veritat:
- Amic mico, la meva esposa et vol conèixer i omplir-te d'atencions. Vine a dinar a casa nostra
Les tortugues vivien enmig d'un estany i el mico no sabia nedar. Va preguntar:
- I com arribaré a casa vostra?
- Molt fàcil, amic; només he de dur-te sobre la meva closca
- Magnífic! - va dir el mico satisfet i anhelant conèixer l'esposa del seu bon amic.
Van començar a creuar l'estany, el mico anava damunt la closca. A mig camí la tortuga va dir:
- He de dir-te la veritat. Necessitem un fetge. La meva dona esta molt malalta i ha de menjar fetge de mico si vol salvar la vida.
El mico, que era molt llest, de seguida va captar les intencions de la tortuga femella. Aparentant una gran naturalitat va dir:
- Per què no m'ho havies dit abans? Resulta que he oblidat el fetge a la meva cabana, sobre l'arbre. Però ja saps com t'estimo, així que tornem i l'agafaré. Si la teva esposa està malalta, jo l'ajudaré encantat.
Van tornar fins el refugi del mico i aquest va grimpar pel tronc de l'arbre. Des d'allí exclama a la tortuga mascle:
- Pobre ximple la teva dona t'ha enganyat! Has perdut un amic. Ella és perversa i tu, simplement, un babau. Et desitjo el bo i millor, creu-me, però no tornis per aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada