FEBRER 3a setmana

BON DIA: AMOR !!!

DILLUNS



DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

AMOR I ODI

Un savi va dir amb convicció i fermesa:
- L’Amor i l’Odi són dues grans potències. L’Amor és una gran força constructiva; l’Odi és una gran força destructiva. Però el seu poder és ben diferent en un i altre.
Els que l’escoltaven van demanar quina era aquesta diferència.
- Doncs, l’Amor éss com el perfum i, en canvi, l’Odi és com el verí. Tots dos tenen una gran força però el seu poder és ben diferent, va reblar el savi.
I ells van insistir perquè expliqués més aquesta diferència.
- Mireu: l’Amor és balsàmic i l’Odi és tòxic. Ambdós són molt poderosos, però la seva força és molt diferent.
Cada cop més intrigats, els assistents vam demanar que detallés més a què es referia.
- És molt senzill, va dir el savi. L'Amor té un abast molt gran i ningú el pot frenar. En canvi, l’Odi és molt fort, però pot ser anul·lat.
Us en posaré un exemple: L'odi és verí, oi?. Doncs, quan el verí està ben tancat en un recipient no pot fer cap mal, no us ho sembla?
- Així és - van assentir captivats els oients.
- D’una altra banda, I l'amor és perfum. Encara que el perfum estigui tancat en un flascó, la seva aroma és pot percebre igualment. Ningú no pot contenir la força de l'amor.

DIVENDRES

EL CALIDOSCOPI

Hi havia un home que havia perdut la vista a la guerra quan era jove. Aquest home, per a poder subsistir i continuar vivint la seva vida, va aconseguir una gran habilitat i destresa amb les mans. Això li va permetre destacar com un excel·lent artesà. Però el rendiment del seu treball només li permetia assegurar-se uns mínims per tirar endavant en la vida.

Un Nadal va voler regalar una cosa especial al seu fill de cinc anys, perquè qui mai havia conegut més joguines que els trastos del taller de son pare amb els que vivia fantasies de regnes i aventures. El seu pare va tenir la idea de fabricar-li, amb les seves mans, un bell calidoscopi. Seria com aquell que ell havia tingut en la seva infància. Durant les nits anava recollint andròmines de diversos tipus que trinxava ben petites: trossos de miralls, vidres, metalls,...

La Nit de Nadal, després del sopar, va poder imaginar en sentir la veu del seu fill, que un somriure de felicitat acollia el preciós regal. L’infant no va poder amagar l’emoció que estava sentint aquell Nadal per haver rebut de les mans rugoses de son pare cec aquell sorprenent present .

Durant dies i nits l’infant anava arreu portant el seu preuat regal. I així també ho va fer en tornar a classe a l'escola del poble. Durant el descans entre classe i classe, l’infant exhibia i compartia ple d'orgull la seva joguina amb els companys, que es mostraven fascinats amb aquella meravella.
Un d'aquells nens, potser el més gran del grup, es va acostar al fill de l'artesà i li va preguntar tot intrigat: "Escolta, quin calidoscopi més meravellós que t'han regalat...on te l’han comprat?, no he vist mai res igual al poble..."

I el nen, orgullós de poder revelar aquella veritat tan emocionant que duia en el cor, li va respondre: "No, no me l’han comprat enlloc... me l’ha fet el meu pare"

I l'altre nen, amb cert to d’incredulitat, va replicar: "El teu pare?...impossible... si el teu pare és cec!"
El nostre petit amic se’l va quedar mirant i, després d’uns instants, va somriure com només ho pot fer aquell que coneix la veritat més preuada i li va dir: "Sí... el meu pare és cec... però dels ulls... NOMÉS DELS ULLS..."

L'amor només es pot veure amb el cor..."L'ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS"