FEBRER 4a setmana
BON DIA: COMPROMÍS!!!
DILLUNS
PERDRE EL TEMPS AMB ELS ALTRES
Divendres matí, en un canvi de classe. Un noi es dirigeix a
una noia. Ja fa temps que va darrera d’ella, i aquell dia es decideix: li
proposa d’anar diumenge a la tarda a una festa que tenen muntada ell i un grup
d’amics i amigues. La noia, de moment, dubta. ¡Quantes companyes haurien
sospirat per una invitació d’aquell noi, el “guapo” de la classe! Al final li
dóna la resposta: “Ho sento, no puc; ja estic compromesa”. “I es pot saber en
què estàs ocupada?” -pregunta el noi. En aquell moment entra la professora i
comença la classe. A l’hora del pati, el noi, una mica “mosca”, busca la
resposta a la seva pregunta. I la noia, amb calma i amb convicció, la hi dóna:
“He quedat amb un grup; alguns diumenges a la tarda anem a una residència
d’avis i ens hi passem una bona estona amb ells, xerrant, escoltant-los,
fent-los cantar... fent una mica el ‘burro’, però s’ho passen molt bé... i
nosaltres també”. El primer que va passar pel cap del noi va ser burlar-se
d’ella i tractar-la de “santurrona”, però es va aguantar. No se li hauria
acudit mai que aquella noia, tan “maca” i “normal”, es dediqués algunes tardes
de diumenge a “perdre el temps” d’aquella manera.
De totes formes, allò el va fer pensar una mica. De fet, ell durant el cap de
setmana feia el que volia, però també reconeixia que no sempre quedava
satisfet. I aquella noia sempre li havia semblat que estava contenta i alegre.
Ben mirat, no li semblava tan “normal”: atenta amb tothom, optimista, a vegades
massa “madura” en segons quines discussions... Tot això el va decidir a
conèixer-la una mica millor, i no precisament convidant-la a una festa. En poc
més d’un any la vida del noi també va deixar de ser “normal”: els seus amics
tampoc no imaginaven que un dia el veurien animant grups d’adolescents i de
joves, i impulsant amb ells activitats de voluntariat. S’havia “compromès” de
forma diferent.
Aquesta història és una història “sense noms”. Es podria haver posat el nom
real dels protagonistes, però també es podrien posar molts altres noms d'històries semblants, amb persones joves que descobreixen una forma diferent
de viure que els fa trobar un sentit diferent a la vida, i que els fa estar
satisfets.
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada