MAIG 1a setmana

           ADÈU  ALS PREJUDICIS !!!              

 DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

ABRIL 4a setmana

BON DIA: CONSTÀNCIA !!!

DILLUNS

DIMARTS

BIOGRAFÍA DE THOMAS ALVA EDISON Inventor estadounidense.

De era un niño era llamado Al, y se lo recordaba como un muchachito feliz, alegre y simpático, pero distraído y obstinado.  En la escuela primaria sus maestros no le tenían mucha simpatía y  lo consideraban un mal estudiante, capaz sólo de calentar los bancos de la clase.

Con su madre tenía una muy buena relación, y él la recordaba como  "comprensiva , cariñosa y  su mejor maestra" y según sus biógrafos tuvo una influencia muy destacada en la vida de su hijo, pues es probable que sin ella hubiera sido un hombre ignorante, incomprendido y desdichado. Cuando pasaba por fracasos escolares su madre siempre estaba ahí presente para ayudarlo y así con tiempo logró terminar su carrera inicial.

Siempre vivió con sueños, imaginando con distintos inventos y sistemas mecánicos para agilizar procesos industriales u personales. Era de una personalidad incansable, entusiasta, sabía que las ideas, para dar su fruto, deben apoyarse en la investigación científica más cuidadosa y perfecta. Trabajó con tesón y constancia. Deseaba adquirir y leer todos los libros científicos necesarios para sus anhelados experimentos.  ¡¡¡ Y llegó a hacer un invento cada 15 días !!! 

Se convirtió en vendedor de frutas y más adelante se presentó en las oficinas de la compañía ferroviaria donde trabajaba un amigo de su padre, diciéndole: "No aspiro a un puesto, deseo sólo una autorización para vender diarios y alimentos en los trenes." Días más tarde llegaba la autorización ;esta mejora económica hizo que Edison pudiera hacer  variados experimentos con mezclas, frascos de química, imanes, probetas y toda clase de aparatos para la ocasión.

Siempre vivió con sueños, imaginando con distintos inventos y sistemas mecánicos para agilizar procesos industriales u personales. Era de una personalidad incansable, entusiasta, sabía que las ideas, para dar su fruto, deben apoyarse en la investigación científica más cuidadosa y perfecta. Trabajó con tesón y constancia. Deseaba adquirir y leer todos los libros científicos necesarios para sus anhelados experimentos.  ¡¡¡ Y llegó a hacer un invento cada 15 días !!! 

Cierto  día salvó la vida de un niño que estaba sobre los rieles, a punto de ser atropellado por un tren. Ese acto de arrojo le valió la gratitud y el afecto del padre de la criatura que le enseñó el oficio de radiotelegrafista.

Desde 1870 hasta 1876, Edison hizo patentar 120 inventos distintos, algunos muy importantes. Entre ellos estaba la multicopista, la sirena, el  telégrafo automático, que consistía en una cinta perforada que permitía la impresión de un mensaje en letras, en vez del antiguo sistema de puntos y líneas.

A partir de este instante trabajará incansablemente y éste será el período más absorbente de su vida. El mundo estaba deseando el alumbrado público. Un grupo de industriales confió a Edison la solución del problema que otros no habían podido resolver.

Éste concibió una pequeña lámpara incandescente, pero ese proyecto no se pudo realizar sino dos años más tarde. Durante ochocientos días y ochocientas noches, secundado por sus más fieles colaboradores, tuvo la paciencia de ensayar seis mil fibras diferentes: vegetales, minerales, animales y aun humanas, pues hasta un pelo de la barba rojiza de uno de sus asistentes se utilizó en los experimentos. Hasta que lo consiguió.

DIMECRES

CORREDORS DE FONS

Un dels responsables de l’equip olímpic espanyol dels jocs del 92 recordava una prova en la qual un corredor de fons va arribar molt més tard que el primer classificat. I deia: “Venia arrossegant-se, aixecant-se, caient, però tenia la mirada fixa en la meta. Sagnava. Es tornava a aixecar i queia una altra vegada, s’arrossegava...; al final va quedar-se sense forces, destruït moralment i físicament, a 150 metres de la meta. No li importava el cos, només el fet de no haver arribat.” 

Sembla que els metges dels atletes tenen una admiració especial pels corredors de fons, perquè són com la imatge d’uns herois de la constància: no abandonen mai la cursa, no els importa arribar molt més tard que els primers; el seu objectiu és arribar. Al contrari que els velocistes, que comencen la cursa i l’acaben en pocs moments, i no tenen temps de pensar gaire.

Quan sentim parlar de constància, segurament ens sona a renúncia, a esforç, però també a esperances i a il•lusió. De fet, és una barreja de tot això: allò que fa “gran” la persona és la voluntat, el treball i les esperances, la il•lusió que hi posa. Una persona constant és la que no deixa de lluitar per aconseguir allò que s’ha proposat. I si fracassa, si no aconsegueix el que desitjava, sap que l’esforç que hi ha posat no li serà inútil, perquè un dia o altre, no gaire lluny, li pot ser d’utilitat, li suposa com un “entrenament” per a d’altres moments de dificultat. Tot té la seva recompensa, fins i tot el fracàs. No tinguem por a l’esforç, a la constància: segur que això ens educa, ens ajuda a créixer com a persones.

DIJOUS

DIVENDRES

ABRIL  3a setmana

             BON DIA: JUSTÍCIA!!!        

DILLUNS

Els teus avantpassats són africans,
El teu Crist és jueu,
el teu cotxe és alemany,
la teva pizza és italiana,

la teva Nintendo és japonesa
la teva democràcia és grega,
el teu cafè és brasiler,
les teves vacances són gregues,

les teves sabates són xineses,

els teus texans són americans,
les teves xifres són àrabs,
les teves lletres són llatines...
I goses dir que l’estranger és il.legal?

 DIMARTS

“Hi ha un mercat vergonyós, organitzat per manipuladors que guanyen unes xifres altíssimes de diners, a costa de joves talents del futbol”. Això afirmava Pelé, la gran estrella del futbol mundial del segle XX, i que després va ser ministre d’Esports del Brasil i sot president de la FIFA. Fa referència a joves talents africans, que són “comprats per quatre rals, i que després són venuts per alguns milions, i amb l’esperança que el dia de demà puguin produir milers de milions”. Ja fa molt de temps que es tenen notícies de persones que, per una mica de diners, poden fer sortir del seu país nois que tenen bones qualitats per al futbol per tal que siguin entrenats a l’estranger. Quan estan fora del seu país d’origen, el nom d’aquests nois és canviat, i se’ls dóna una nova documentació. Si tenen sort, podran triomfar en el món del futbol, però no seran els amos de la seva vida, sinó que estaran sempre a mercè dels seus patrocinadors, que són els que decideixen el seu futur i els que fan el gran negoci a costa d’ells. I si fracassen, l’únic futur que els espera és el carrer, i una gran càrrega de ràbia i de desil•lusió. Estem parlant d’esclaus, esclaus del nostre temps; persones que, per uns pocs diners, són obligades a produir beneficis per a uns altres, en aquest cas, aprofitant el món de l’esport. Per increïble que sembli, això passa en el nostre món. Com si la vida i els drets de les persones no importessin... Cadascú de nosaltres, cada company i cada companya, cada persona -encara que ens sembli senzilla i poca cosa- és precisament això: una persona. I per aquest fet es mereix el nostre respecte, i que la considerem important i valuosa.

 

DIMECRES

COMPROMÈS DE PER VIDA

“Un dia, quan estava en el continent asiàtic, em van cridar per assistir una noia jove, malalta de lepra, que s’estava morint. Tenia 22 anys, i la seva estatura era normal, més aviat tirant a alta. No podia fer-hi res, i la jove va morir. Si us dic que aquella persona pesava... vint quilos, ja us podeu imaginar de què va morir.”
El que parlava així era un advocat, que va morir fa uns anys. De bona família, tenia temps i diners per viatjar. En un viatge per Àfrica se li avarià el cotxe, i a causa d’això, per casualitat, descobreix un lloc on hi ha un grup de persones malaltes de lepra, persones que van acabant la seva vida sense que ningú les atengui. Des d’aquell dia la vida d’aquell home canvia totalment: es dedica ja de per vida a lluitar contra aquesta malaltia i salvar les persones que la pateixen. Llibres, viatges, campanyes, visites a governants... Tot per demanar comprensió, ajuda, diners, lleis, generositat per solucionar el problema de la lepra.
“Jo continuaré creient –diu en un dels seus escrits- que la vida d’una persona, el somriure d’una persona, és més important i val molt més que totes les conquestes de l’espai. Jo continuaré creient en la persona i en l’amor que la farà lliure. Continuaré en la lluita de tots els dies, amb totes les forces, amb tot el cor, perquè en aquest món hi hagi més justícia, menys dolor i més felicitat”.

DIJOUS

DISCRIMINACIÓ PER LA RAÇA

Aquesta és la carta que un missioner va escriure a certa persona, la qual la va publicar en un dels seus llibres. Per discreció, i per evitar possibles represàlies, no cita cap nom, ni del país ni dels llocs. El missioner explicava:
“Un matí em truquen a la porta. És una noia de dinou anys amb expressió de dolor. M’ensenya un paper on hi ha escrit :’Una serp m’ha mossegat a la cama dreta’. Sense perdre temps pugem al cotxe. Vaig a buscar una religiosa infermera, que li posa una bena molt estreta per anar a la consulta mèdica, a quinze quilòmetres lluny. En arribar-hi, el metge no hi és. Tornem a agafar el cotxe i ens dirigim a un altre dispensari que hi ha a uns trenta quilòmetres. Però el metge tampoc no hi és. Mentrestant la noia anava perdent el coneixement i les forces. En veure que estava tan malament ens decidim a buscar ajuda en una petita ciutat per a blancs. Una altra vegada al cotxe, i més carretera. El metge confirma que ha estat mossegada per una serp i li injecta un tranquil•litzant. La gravetat del cas és que la noia s’estava morint, perquè el verí del tipus de serp que l’havia mossegat era molt fort; tot i això el metge no li va voler injectar l’antídot perquè l’hospital era per a blancs i la noia era negra. Vaig sentir que em bullia la sang quan el metge ens va dir, a la religiosa i a mi, que l’havíem de portar a l’hospital per a negres d’una determinada ciutat, a uns trenta-sis quilòmetres lluny. Vaig conduir a gran velocitat, perquè veia que la noia s’estava morint. En el servei d’urgències de l’hospital per a negres vaig haver de fer de portalliteres, de vigilant, d’infermer, i gairebé de metge. Gràcies a Déu la noia es va salvar i ara torna a treballar.
Aquella nit vaig sentir una gran indignació per la discriminació que hi ha, fins i tot en moments d’extrema gravetat. Però a la vegada, una gran alegria interior, una alegria desbordant per haver ajudat a salvar una vida”.
Fins aquí la carta del missioner. I tu, ¿també discrimines, o no evites que siguin discriminades persones properes a tu? I la teva alegria, ¿neix també del teu cor, del teu interior, o es basa només en coses externes i superficials? 

                                                    DIVENDRES

ABRIL  2na setmana

             BON DIA: CREENCES!!!        

DILLUNS

 Carta de Sant Pau als corintis

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un cèmbal estrident. 2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. 3 Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.

4 El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; 6 no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; 7 tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

8 L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. 9 Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. 10 Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. 11 Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. 12 Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. 13 Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.     

DIMARTS

DIMECRES
















El dia més bell: avui.

La cosa més fàcil: equivocar-se.
L'obstacle més gran: la por.
L'error més gran: abaixar els braços.
L'arrel de tots els mals: l'egoïsme.
La distracció més bella: la feina.
La pitjort derrota: el desànim.
Els millors professors: els nens.
La primera necessitat: comunicar-se.
El que fa més feliç: ésser útil als altres.
El misteri més gtran: la mort.
El pitjor defecte: el mal humor.
La persona més perillosa: la mentidera.
El sentiment més roí: el rancor.
El regal més bell: el perdó.
El més imprescindible: la llar.
La ruta més ràpida: el camí correcte.
La sensació més grata: la pau interior.
L'esguard més eficaç: el somriure.
El millor remei: l'optimisme.
La major satisfacció: el deure acomplert.
La força més potent del món: la fe.
Les persones més necessàries: els pares.
La cosa , bella de totes: L'AMOR

DIJOUS
A 4'40h el podeu parar.

DIVENDRES