ABRIL  1a setman

         BON DIA:  FE I  CREENCES

 

                                               

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

L'ALPINISTA

Es diu que un alpinista, il·lusionat per conquerir l'Aconcagua, va iniciar la seva travessia, després d'anys de preparació, però volia la glòria només per a ell, per tant va pujar sense companys.

Va iniciar l'ascens , se li va anar fent tard,  i no s’havia  preparat per a acampar, sinó que va continuar pujant decidit a arribar al cim, fins que es va fer fosc.

La nit va caure pesadament a la muntanya, ja no es podia veure absolutament res. Tot era negre, visibilitat zero, no hi havia lluna i les estrelles s'amagaven darrera els núvols.

Pujant per un penya-segat, a només 100 metres del cim, va relliscar i va caure al precipici… queia a una velocitat vertiginosa, només podia veure ràpides taques més fosques que passaven i la terrible sensació de ser engolit per la gravetat.

Seguia caient…en aquests angoixats moments, li van passar per la ment tots els moments de la seva vida, ell pensava que anava a morir, no obstant, de cop va sentir una estirada molt forta que quasi el parteix en dos…

Sí, com tot alpinista experimentat, havia clavat estaques de seguretat amb cadenats a una llarguíssima soga i allò el tenia agafat per la cintura.

En aquests moments de quietud, suspès pels aires, no li va quedar més que cridar: "AJUDA'M, DÉU MEU", "AJUDA'M, "…

De sobte una veu greu i profunda dels cels li va contestar: Què vols que faci?

- "Salva'm, Déu meu".

- Realment creus que et puc salvar?

-"Per descomptat, que si"

LLAVORS TALLA LA CORDA QUE ET SOSTÉ!…

Va haver-hi un moment de quietud i silenci. L'home es va aferrar més a la corda, però no la va tallar.

Explica l'equip de rescat que al dia següent van trobar penjat a l'alpinista congelat, mort, agafant amb força la corda amb les seves mans…A DOS METRES DE TERRA…

DIJOUS

DIVENDRES

                                                           MARÇ 4a setmana

      SETMANA DE LA NATURA !!!

DILLUNS

https://youtu.be/w7F7oYD1q90

DIMARTS

https://youtu.be/mcbHKAWIk3I

DIMECRES

https://youtu.be/DpoNaZX_qoU

DIJOUS

https://youtu.be/UuUACgAKKn4

DIVENDRES

                                     https://youtu.be/h9Lw2wpZEwE

 

                                                     MARÇ  3a setmana

BON DIA: ESCOLTA ACTIVA !!!

DILLUNS

DIMARTS 

DIMECRES

Hi havia una vegada un ninot de paper que no tenia cara. Estava perfectament retallat i pintat per tot el cos, excepte per la cara. Però tenia un llapis a la seva mà, així que podia triar quin tipus de cara anava a tenir. Quina sort! Per això passava el dia preguntant a qui es trobava:

- Com és una cara perfecta?

- Una que tingui un gran bec - van respondre els ocells.

- No. No, que no tingui pic -van dir els arbres-. La cara perfecta està plena de fulles.

- Oblida el pic i les fulles -van interrompre les flors- Si vols una cara perfecta, tu omple-la de colors.

I així, tots els que va trobar, fossin animals, rius o muntanyes, li van animar a omplir la seva cara amb les seves pròpies formes i colors. Però quan el ninot es va dibuixar pic, fulles, colors, pèl, sorra i mil coses més, va resultar que a ningú li va agradar aquella cara i ja no podia esborrar-la!

I pensant en l'oportunitat que havia perdut de tenir una cara perfecta, el ninot passava els dies plorant.

- Jo només volia una cara que li agradés a tothom- deia-. I mira quin desastre.

Un dia, un núvol  va escoltar les seves queixes i es va acostar a parlar amb ell:

- Hola, ninot! Crec que puc ajudar-te. Com soc un núvol i no tinc forma, puc posar la cara que vulguis. Què et sembla si vaig canviant de cara fins a trobar una que t'agradi? Segur que podem arreglar-te una mica.

Al ninot li va encantar la idea, i el núvol va fer per a ell tot tipus de cares. Però cap era prou perfecta.

- No importa- va dir el ninot en acomiadar-se- has estat un bon  amic.

I li va fer una abraçada tan gran, que el núvol va somriure d'extrem a extrem, feliç per haver ajudat. Llavors, en aquest mateix moment, el ninot va dir:

- Aquesta! Aquesta és la cara que vull! És una cara perfecta!

- Què dius? - va preguntar el núvol estranyat - Però si ara no he fet res...

- Que sí, que sí. És aquesta que poses quan et faig una abraçada... O et faig pessigolles! Mira!

El núvol es va adonar per fi  que es referia al seu gran somriure. I junts van prendre el llapis per a dibuixar al ninot de paper un somriure enorme que passés deu vegades per sobre de pics, pèls, colors i fulles.

I, efectivament, aquella cara era l'única que agradava a tothom, perquè tenia l'ingredient secret de les cares perfectes: un gran somriure que no s'esborrava mai.

DIJOUS

DIVENDRES

çhttps://youtu.be/UUlaseGrkLc

                                                     MARÇ 3a setmana

BON DIA:SILENCI !!!

DILLUNS

 El dissabte 8/03 va ser el dia de la dona: 

DIMARTS

El silenci és l'absència total de sensació auditiva. No obstant això, que no hi hagi cap so, no sempre vol dir que no hi hagi comunicació. El silenci ens ajuda a pauses reflexives que serveixen moltes vegades per tenir més claredat dels nostres actes. El silenci és igual d'important que el so perquè sense so no es podrien fer silencis; per exemple: sense silenci les cançons serien molt ràpides i no hi hauria temps per a qui l'està cantant a respirar. El silenci serveix de pausa reflexiva després d'una comunicació, per ajudar a valorar el missatge.

DIMECRES

DIJOUS

FRASES SOBRE EL SILENCI

En el silenci de la teva ànima s'amaguen els més bells secrets del teu cor.
El silenci no és l'absència de sons, és un estat tranquil en el qual pots sentir el que es mou en el teu interior amb més claredat
En silenci es descobreixen meravelloses converses que la paraula seria incapaç de pronunciar.
En el treball callat i tranquil els dons de les persones es fan visibles.
La paraula, quan és clara i sincera, ens acosta als altres, ens ajuda a donar-nos a conèixer, ens mostra el que els altres pensen i viuen ... el silenci és el major grau de comunicació que podem aconseguir amb un ésser humà.
Obre'm el cofre sagrat del teu silenci, comparteix amb mi des del que ets, des del que vius, des del que plores i des d'on t'alegres ...
Sense paraules.
Entraré de puntetes, sense fer soroll, per no trencar la bellesa que m'ofereixes a través del teu silenci ...
El silenci és el major grau de comunicació.

DIVENDRES

SILENCIO

Silencio antes de nacer,
silencio después de la muerte:
la vida no es más que
ruido
entre dos silencios insondables.

Isabel Allende

                                                    MARÇ  1a  setmana        

   BON DIA: AMISTAT !!!

DILLUNS

https://youtu.be/P3IktPVhvFo

DIMARTS

https://youtu.be/gyPeUBQNrx0

DIMECRES

l'AMISTAT, UN TRESOR QUE HEM DE TROBAR I CONSERVAR

El normal és que ens agradi tenir amics: l'ésser humà és social per naturalesa, creix i madura amb el tracte amb altres persones. I així com la família ens proporciona fonamentalment companyia, afecte quotidià, suport incondicional, estabilitat emocional i una dimensió transcendental de la vida (un projecte compartit, el progrés dels nostres fills), els amics aporten preferentment aire fresc, diversitat, entreteniment, la possibilitat de desenvolupar aficions i de comunicar-nos en un ambient de cordialitat i alegria. I, no poques vegades, l'oportunitat d'evadir-nos dels problemes quotidians. Però no tots els amics són igual d'importants; parlem  d'aquests que mostren interès pel que ens ocorre, dels que sempre estan disposats a aportar-nos consell, suport, proximitat i afecte; en altres paraules, els bons amics, els imprescindibles.
La major part de nosaltres tenim amics, o n'hem tingut. Però, amb el pas del temps, canviem de manera de ser. Altres obstacles són la distància motivada, per exemple, per un canvi de residència.
Cada persona, de totes maneres, és un món: a algunes els agraden les amistats íntimes i unes altres prefereixen una relació més superficial, però també n'hi ha qui té uns pocs amics íntims mentre que amb els altres comparteix la vida social menys personal. La clau no és tenir molts amics, sinó els suficients per a satisfer la nostra necessitat de relació aliena a la família, els veïns o el treball. Podem tenir molts amics i que, en canvi, no ens "omplin". En aquest cas, és hora de plantejar-nos la necessitat de canviar o d'ampliar la nostra xarxa d'amics.

DIJOUS

UN ÀNGEL I UN AMIC

Un àngel no ens tria, Déu ens l'assigna Un amic ens agafa de la mà i ens apropa a Déu
Un àngel té l'obligació de tenir cura de nosaltres Un amic té cura de nosaltres per amor
Un àngel t'ajuda tot evitant que tinguis problemes Un amic t'ajuda a resoldre'ls
Un àngel et veu patir, sense poder-te abraçar Un amic t'abraça, perquè no et vol veure patir
Un àngel et veu somriure i observa les teves alegries Un amic et fa somriure i comparteix les teves alegries
Un àngel sap quan necessites que algú t'escolti Un amic t'escolta, sense dir-te que el necessites
Un àngel ve a formar part dels teus somnis Un amic, comparteix i lluita perquè els teus somnis siguin realitat
Un àngel sempre és amb tu, no pot trobar-te a faltar Un amic, quan no és amb tu, no solament et troba a faltar,
sinó que a més pensa amb tu
Un àngel vetlla el teu son, Un amic somia amb tu
Un àngel aplaudeix els teus triomfs,  Un amic t'ajuda perquè triomfis
Un àngel es preocupa quan estàs malament Un amic es desviu perquè estiguis bé
Un àngel rep una pregària teva Un amic prega amb tu
Un àngel t'ajuda a sobreviure Un amic es desviu per tu
Per a un àngel, ets una missió a complir Per a un amic, ets un tresor a defensar
Un àngel és quelcom celestial Un amic és l'oportunitat de conèixer allò que hi ha
de més bonic a la vida: l'Amor i l'Amistat.

UN ÀNGEL VOLDRIA SER EL TEU AMIC
UN AMIC, SENSE PROPOSAR-S’HO,
ÉS TAMBÉ EL TEU ÀNGEL.

DIVENDRES

https://youtu.be/RJnJ-6gjkCY

                                                  FEBRER 4a Setmana

BON DIA:COMPROMÍS !!!

DILLUNS

EL CENTÈSIM NOM  

Un estudiant va demanar a un mestre sufí que li revelés el centèsim nom de Déu.
– Qui coneix aquest nom és capaç de canviar el curs de la història – va comentar.
El mestre li va dir que passés un dia sencer a les portes de la ciutat. El noi va obeir, i va tornar l'endemà.
– Què és el que has vist? – va preguntar el mestre.
– Un ancià va intentar entrar a la ciutat per vendre un moltó . El guarda li va voler cobrar un impost, però l'home no tenia diners. Llavors el guarda li va robar el moltó i el va fer marxar. Jo pensava: si sabés el nom ocult de Déu, podria canviar aquesta situació.
– Podries haver impedit aquesta injustícia, però vas preferir somiar amb una revelació. Quina ximpleria! Doncs bé, et revelaré el centèsim nom de Déu: "Actua a favor del proïsme". Només així podem canviar el curs de la història.

DIMARTS

   

https://youtu.be/yseHk91yaxE

DIMECRES

QUAN ET NECESSITIN, NO FUGIS!

Tu no pots solucionar el problema de la fam,
la guerra i la violència que hi ha al món.
No pots curar les espantoses ferides que pateix la humanitat.
Pots sofrir per aquestes realitats...
Pots protestar per tantes injustícies.
Però, després de tot, et trobes amb el dolorós sentiment de la teva impotència.
O sigui que:
La que ha de canviar és la societat!
El que han de canviar són les estructures!
Però resulta que:
La societat la formen les persones...
I les estructures les fan les persones.
Si no canvien les persones no pot canviar res.
I la crítica social és pura hipocresia si no sóc capaç de criticar-me a mi mateix. Únicament quan tu hagis canviat de veritat i ja no siguis envejós, ni tan violent, podràs ajudar als altres a començar una nova vida. Llavors podran millorar la societat i les estructures.

DIJOUS

https://youtu.be/tpuCIRTCl8c

DIVENDRES

A MI NO EM VA IMPORTAR 

Autor: Bertolt Brecht

Primer es van emportar als comunistes, però a mi no em va importar

perquè jo no era comunista.

De seguida es van dur a uns obrers, però a mi no em va importar

perquè jo tampoc era obrer.

Desprès van detenir als sindicalistes, però a mi no em va importar

perquè jo no sóc sindicalista.

Després van capturar a uns capellans, però com jo no sóc religiós

tampoc em va importar.

Ara se m'enduen a mi però ja és massa tard.

                                                       FEBRER 3a setmana

BON DIA:   PARLEM BÉ DELS 

ALTRES !!!

Si voleu fer un regalet a algú: ja  es poden comprar polseres de l'escola del curs 24/25 A 1 euro amb el lema: 

 FEM DEL PRESENT UN FUTUR BRILLANT 

si en voleu, demaneu-la a rlinares@santramonnonat.org

els diners recaptats són per col·laborar amb MANS UNIDES.

DILLUNS

https://youtu.be/B9rfD5WEJXM

DIMARTS

https://youtu.be/-s4YMqCG7zc

DIMECRES

COMENTARIS QUE FAN MAL

Eren quatre bous, ben grans i robustos. Es van fer molt amics i es van jurar amistat eterna. Anaven junts a pasturar, s’ajudaven entre ells, es defensaven dels seus enemics i la convivència entre ells era perfecta. Un dels seus enemics, un llop, portava temps intentant atacar-los, però li era impossible, perquè els bous estaven molt units i sempre els trobava junts. Però el llop era astut, i va idear un pla per poder aconseguir el seu propòsit. ¿I què és el que va fer? Senzillament va intentar trencar la seva unió fent que s’enfadessin entre ells. El sistema va ser molt senzill: només va haver de parlar amb cadascun d’ells en particular dient-li que els altres es burlaven d’ell i que aparentaven ser amics seus, però que en el fons li tenien mania. D’aquesta manera va aconseguir que els quatre bous comencessin a sospitar i a desconfiar els uns dels altres, de tal forma que es va acabar la seva unió. A partir d’aquell moment cadascú sortia sol a pasturar i no volia saber res dels seus antics amics. I el llop, veient que havia aconseguit el seu propòsit, va poder-los caçar un a un. L’últim bou, abans de morir devorat pel llop, va pensar: “Segurament morim per culpa nostra, per haver cregut els consells del llop; si no l’haguéssim cregut i haguéssim continuat units, de cap manera ens hauria devorat”.
Entre les persones moltes vegades es trenca la unió i l’amistat per fer cas als comentaris i a les xafarderies que alguns s’encarreguen de fer circular en l’ambient. Pot passar també entre nosaltres. La bona convivència és enemiga de les tafaneries, dels rumors i dels comentaris malintencionats. Procurem-los evitar, no fer-ne cas i tallar-los, si volem col·laborar en mantenir una bona convivència.
          

DIJOUS

EL MILLOR I EL PITJOR

A aquell rei li agradava provar la saviesa de la gent que tenia en càrrecs de responsabilitat, i també la seva disponibilitat i la seva astúcia. Però també li agradava aprendre d’ells. És per això que una vegada va cridar un dels seus servidors i li va dir: 
-Porta’m la cosa millor que trobis en el meu regne.
Al cap de no massa estona, aquell home es va presentar amb una safata, a sobre de la qual havia posat... una llengua (no em pregunteu d’on la va treure!). I va dir al rei:
-Majestat. La llengua és la cosa millor: amb ella les persones podem alabar Déu, els enamorats es declaren el seu amor, els polítics pacten la pau, els educadors ensenyen la saviesa, les famílies recobren l’harmonia... I amb la llengua les persones parlen de les moltes coses bones que vós feu, majestat.
Al rei li va agradar aquella resposta, i li va picar la curiositat per saber què era el pitjor que es podia trobar en els dominis del seu regne. I el mateix criat, aquesta vegada en un temps rècord, es va presentar un altre cop amb una llengua sobre una safata. I el rei va sentir com li deia el següent:
-Majestat, la llengua pot maleir Déu, destrueix l’amor entre les persones, crea odis i desconfiances, que poden fer molt de mal, ferir i fins i tot matar. Amb la llengua es pot arribar a destruir tot allò de bo que les persones podem fer.
I el rei va quedar satisfet de la saviesa d’aquella persona.
Parlem dels companys i companyes. És tan fàcil parlar malament dels altres! És tan fàcil destruir el que entre tots hem fet! Però es fa tant de mal...!

DIVENDRES

https://youtu.be/yGO3UPPuVKs?si=0TbQq9ub3vkW7ALb